Pas de la Mainera (Llessui) als pics del Muntanyó, 2779m, Bony de Picardes Inferior, 2782m i Bony de Picardes Superior, 2803m

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Pirineu Lleidatà podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "pirineulleidajsp" i us apareixeran totes.

Sortida realitzada els dies 14 i 15 de maig de l’any 2005 al pic del Muntanyó, de 2779 metres d’alçada i als bonys de Picardes, l’Inferior de 2782 metres i el Superior de 2803 metres.
Curta i fàcil excursió a un indret poc visitat i amb unes grans vistes.
Aquests cims resten una mica abandonats, degut principalment a dos factors; per un costat la llarga aproximació amb vehicle fins el Pas de la Mainera, on la pista travessa el torrent de Berasti, i el segon factor, és que una vegada arribats a aquest punt la majoria d’excursionistes prefereixen pujar al pic de la Mainera, ja que l’itinerari és comú fins l’estany Xic de la Mainera.
Els dies en que vaig realitzar aquesta excursió no va fer un dia radiant i la panoràmica de fons va quedar tapada per les nuvolades, però tot i això vaig poder contemplar, en primer lloc el refugi Josep Maria Blanch, ja que els estanys Negre i Tort de Peguera queden exactament sota el pic del Muntanyó, principalment l’estany Negre.
També podem contemplar els pics de: Lavans, pica Roja, Monteixo, pica d'Estats, Certascan, Ventolau, Mont-roig, Monastero, Peguera, Saburó, Mainera, Subenulls, pala Pedregossa i Montorroio i l’estació d’esquí d’Espot.
El Montsent de Pallars només es veu des del Picardes Superior. Des del Muntanyó sorprèn l’esvelta silueta del bony de Picardes Inferior, però en realitat pujar-hi és molt fàcil.
Mentre que els pics del Muntanyó i Bony de Picardes Superior son visibles durant, pràcticament, tot el recorregut, el Picardes Inferior només el veurem a partir del moment en que arribem a dalt la carena, doncs és un cim que és lleugerament més baix que els dos anteriors i que està situat en un estrep de la carena que avança en direcció NE apuntant a l’estació d’esquí d’Espot, per tan no es pot veure des de la vall de la Mainera.
Menció a part mereix el llarg accés a l’inici de l’excursió. En primer lloc ens hem de situar al poble de Llessuí, situat al capdamunt de la vall d’Àssua i d’allí seguir la carretera d’accés a l’aparcament de l’antiga estació d’esquí de Llessui. Indret on començava un telecadira a l’estació d’esquí.
Telecadira que anava pel llom de la muntanya i al pujar-hi et donaven una manta perquè no arribessis a dalt congelat.
D’aquest antic aparcament arrenca una pista de terra que puja en giragonses fins el final del telecadira i on encara hi ha l’edifici central de l’estació d’esquí. A partir d’aquí la pista comença una llarga flanquejada que ens pot portar fins a Espot a Baiasca.
L’estat de les pistes de muntanya pot variar molt d’un any a l’altre, però en termes generals aquesta pista no és aconsellable per a vehicles baixos i menys si hi ha fang o restes de neu fosa.
Als 11 kms de circular-hi trobem la cruïlla que puja fins el coll del Triador i no és fins els 18 kms que arribem al Pas de la Mainera, indret on comença el nostre itinerari, i on hi ha dos panells informatius i unes taules de pic-nic.
Tal com he esmentat la pista continua, i de tornada vaig voler tornar per un lloc diferent i vaig seguir-la; als 21 kms arriba al collet de la Portella, als 22 kms hi ha una nova cruïlla; aquí vaig abandonar la pista que segueix fins a Espot o a Baiasca, i vaig girar a la meva dreta, als 25 kms. hi ha una cabana de pastors, als 32 kms una cruïlla porta a l'ermita de la Mare de Deu de la Muntanya (hi havia l'aplec de la 2na Pasqua) i als 35 kms. la pista surt finalment al poble de Caregue. Un gran recorregut amb uns estimballs impressionants.
Després d’aquesta curta descripció d’un recorregut de 32 kms per pistes, centrem-nos en la part a peu.

Pas de la Mainera, situat a l’esmentat km 18; que per altre banda és un indret molt evident pels cartells i les taules de pic-nic, hem de seguir el marcat i senyalitzat camí, que per l’esquerra del torrent (la nostra dreta) comença a guanyar alçada.
Per la dreta del torrent (la nostra esquerra) també hi ha un camí que puja i tot dos es troben més amunt, però és millor i més marcat el primer.
Després d’uns primers metres seguint el torrent, el camí gira a la dreta i empren una pujada fins arribar al pletiu de la Mainera, situat aproximadament a la cota de 2170 metres. En aquest indret hi ha un cartell informatiu.
Un element destacat d’aquest entorn és la gran cascada que forma el torrent i que anem divisant, sortint del camí ens hi podem apropar per a contemplar-la millor.
Tornem al camí tot travessem aquesta bonica zona de prades i ens acostem de nou al torrent el qual creuarem per un petit pont de fusta, a 2220 metres i situat ja per sobre l’esmentat salt d’aigua.
Vull fer una observació sobre els cartells informatius i els ponts de fusta, doncs degut a les inclemències del temps, al desgel i al vandalisme, pot ser que estigui informant que trobarem uns elements que posteriorment pot ser que ja no hi siguin.
Travessat el pont, seguim pujant i arribem a les prades de l’Orri Vell, a 2270 metres, on hi ha un nou cartell informatiu.
El camí segueix pujant i torna a travessar el torrent. I poc després tenim dues opcions, per anar als cims no és necessari arribar fins l’estany Xic de la Mainera, que queda a l’esquerra, ja que podem començar a pujar directament fins l’estany Gran, però no costa rés apropar-nos a l’estany Xic i des d’allà anar al Gran.
L’estany Xic, situat a 2416 metres d’alçada, fa honor al seu nom i realment és molt petit, però si ens situem a la seva capçalera obtindrem unes vistes molt boniques.
Girem a la dreta, i després d’una curta tartera arribem a la pleta de la Mainera, on també hi ha un cartell informatiu i immediatament després arribem a l’estany Superior de la Mainera, situat a 2452 metres.
És un indret molt bonic, tancat al fons per una alta carena en la que en un extrem hi ha el pic del Muntanyó (al davant, N) i a l’altre el Picardes Superior (E).
De la capçalera de l’estany arrenca una coma que puja fins el mateix cim del Muntanyó i que ens marca clarament el camí a seguir.
Vorejarem una mica l’estany per la seva esquerra (la nostra dreta) i començarem a guanyar alçada, seguint primer el camí al coll del Muntanyó, que comunica aquesta vall amb la d’Espot.
Aquest camí aviat gira a la dreta vers l’esmentat coll, mentre que nosaltres seguirem pujant per la coma.
Poca explicació cal fer d’aquesta fàcil pujada que ens deixa a dalt mateix del pic del Muntanyó de 2779 metres d’alçada; cim al que també podíem haver arribar pujant fins el coll del Muntanyó i seguint la carena, però és un itinerari una mica més llarg.
Dalt del Muntanyó la vista s’obre a la vall del riu Peguera i a tots els seus estanys, dels que destaca, tal com ja hem comentat, l’estany Negre i el Tort, amb el refugi Josep Mª Blanch situat a la típica península de l’estany.
També des del cim veurem per primera vegada l’esvelt bony de Picardes Inferior, un altiu cim, que a primera vista sembla de difícil accés, però que en realitat no ho és gens. Contrasta, però, l’esveltesa d’aquest cim amb el Picardes Superior, que és un llom totalment pla.
Gaudirem de la gran panoràmica que ens ofereix el cim i continuarem, ara per la mateixa carena, que sense cap problema ens porta al coll del Muntanyó, de 2747 metres d’alçada.
Ara entrarem al vessant N i farem una flanquejada fins el collet de 2712 metres que hi ha sota el Picades Inferior.
Remuntem els últims metres i també assolim el Bony de Picardes Inferior, de 2782 metres d’alçada, sense cap dificultat.
Gaudim d’aquesta talaia i tornem al collet de 2712 metres, ara no caldrà tornar a fer la flanquejada fins el coll del Muntanyó, doncs podem anar seguint pel llom d’aquest estrep secundari fins arribar a la carena principal i seguidament al planer Bony de Picardes Superior de 2803 metres d’alçada, que serà la màxima cota que haurem assolit en aquesta excursió.
Molt bona panoràmica de la vall d’Espot i de les muntanyes de les valls de Cardós i Farrera i també dels cims de la vall Fosca.
Podríem tornar al coll del Muntanyó i baixar per on hem vingut; però ampliarem la circumval•lació i seguirem carenejant per la carena de Serramunt fins arribar a la cota 2763, on la carena gira lleugerament a l’esquerra, mentre que nosaltres emprendrem una forta baixada per la dreta que ens deixarà directament a la sortida d’aigües de l’estany Gran de la Mainera, on retrobarem l’itinerari de pujada.
Ara, si volem, no cal passar per l’estany Xic, car el camí al Pas de la Mainera hi baixa directament.

HORARIS:
Del Pas de la Mainera a l’estany Xic de la Mainera: 50mn
De l’estany Xic a l’estany Gran: 10mn
De l’estany Gran al pic del Muntanyó: 1h
Del Muntanyó al bony de Picades Inferior: 35mn
Del bony de Picardes Inferior al Superior: 20mn
Del bony de Picardes Superior a l’estany Gran de la Mainera: 35mn
De l’estany Gran al Pas de la Mainera: 25mn
TOTAL: 3h 55mn

NOTA IMPORTANT:
Haig de remarcar que aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per tant, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa el camí. Per aquesta raó és molt important seguir més l’explicació que el traçat, que concretament en aquesta excursió no té cap mena de pèrdua, ja que el camí fins els estanys està molt fresat i senyalitzat i posteriorment la pujada a la carena i als cims és molt fàcil i evident.

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
http://estanysicims.blogspot.com/2019/02/del-pas-de-la-mainera-llessui-als-pics.html
o be clicant directament aquí sota a "veure més"