PAS DEN-GIL

Ruta circular que comença i acaba a la Colònia de Sant Pere, a l'extrem oriental de la badia d'Alcúdia, on s'aixeca la muralla natural de la serra d'Artà.
A través des Pas Candeler arribarem al Coll de Faraig, prosseguirem fins al Puig de Ferrutx i posteriorment al Bec de Ferrutx, tornarem després fins al Coll de Faraig per continuar fins al Coll d ' en Pelat, des d’on ens sortim del sender que condueix a l’Ermita de Betlem per baixar per l'aresta de s'Esquena d'en Gil a la recerca del Pas d'en Gil.
Al coll hi trobam una gran fita indicant l'inici del descens cap al pas que acabem de superar, a l'esquerra es veuen una sèrie de fites prop d'un marcat corriol en ascens; fites que no hem trobat en tota la pujada excepte en la proximitat del pas, i per la dreta altres també en ascens cap a és Puig de Ferrutx.
Ens sortim del sender per l'esquerra encarant la profunda tàlveg de sa Coma des Sarró, formada per s'Esquena d'en Gil per la dreta i és Cocó des Sarró per l'esquerra.
Comencem el descens per l'aresta de s'Esquena d'en Gil fins arribar a una fita de ciment de marcatge de finques on abandonarem la cresta per començar el descens a l'interior del tàlveg, ho farem a ziga-zaga per esmorteir la dura pendent per un terreny inhòspit, pedres, roques i material descompost cobert tot això per un dens tapís de canyís.
Es tracta d'arribar a la zona més profunda del tàlveg, on el torrent que la solca s'estreny i aprofundeix, però per a això haurem de recórrer al lateral dret de la llera, sense entrar-hi, molt brut a la part alta.
Descendim amb facilitat fins a trobar el primer salt d'uns quinze metres, però que es pot baixar per unes bones i amples preses, encara que la verticalitat imposa. Després baixem amb facilitat a una petita gorg, aquest salt és d'uns sis metres i es veu amb claredat que ens resta un tercer salt que des d'aquesta posició no s'entreveu la seva dificultat.
Situats en aquest nou punt i apuntant al buit, es veu un salt d'uns dotze metres, impossibles de desgrimpar, totalment vertical, per la dreta hi ha un esperó, fullejant veiem que el terreny és encara pitjor i el salt al buit molt més elevat; però per l'esquerra, apuntant una mica al buit, es veu una estreta cornisa d'uns dos metres per sobre dels nostres caps, la cornisa és curta, superable amb tres passos per situar-se en una altra molt més ampla. Aquest és el final del pas o el pas pròpiament dit des pas d'en Gil. Grimpem doncs pel lateral esquerre, bé acostats al buit, per després emprendre la curta travessia per l'estreta cornisa amb un salt al buit de més de quinze metres i situar-nos sobre la part ampla i segura. Es tracta d'un pas exposat i una mica tècnic.
Ara recorrem la cornisa ampla que ens baixa a una zona de canyís, al fons a l'esquerra es veu un petit coll on cal arribar i a partir d'aquí queda el pitjor tram de l'excursió, no per la seva perillositat, però si per la seva exigència , per la duresa del mateix, la zona està molt atapeïda de canyís i altres herbes i si li afegim la inclinació del terreny i el mal estat en què està el mateix, esdevé un trenca cames.
Sortirem a la carretera, a l'altura del cementiri que ens caurà a uns cent metres a l'esquerra, ara ens queda un quilòmetre aproximadament fins al punt d'inici.