Pedraforca: Pollegó Sup. + Calderer

Itinerari (circular, PR-C-123): Gósol (1427 m) – Collada de la Font Terrers (1630 m) – Coma dels Caners (1637 m) – Collada dels Terrers (1966 m) – Coll de Setfonts (2194 m) – Forat de les Gralles (2240 m) – Coll del Verdet (2255 m) – Cim Nord Pedraforca (2428 m) – Pollegó Superior (2506 m) – Calderer (2496 m) – L’Enforcadura (2356 m) – Coll de la Cabra (1946 m) – Clot de la Tossa (1568 m) – Gósol.

Distancia: 13 km
Tiempo total: 7h45’
Tiempo efectivo: 5h
Desnivel ascenso: 1350 m
Desnivel bajada: 1412 m
Ritmo de marcha: 1,8 km/h

I doncs, quantes vegades més pujarem al Pedraforca! No ens cansarem mai de pujar-la aquesta emblemàtica muntanya que és tan nostra. Ara feia gairebé set anys de la darrera vegada i amb el retorn d’en Vid a la muntanyeta, hem decidit tornar-hi per la mateixa ruta d’aleshores, la de Gósol, no tant coneguda, més llarga i menys concorreguda que la ruta clàssica per la banda de Gressolet i la tartera de Saldes.

Sortirem de la plaça de Gósol per la part alta del poble (carrer Picasso). Tota la ruta seguirem les marques blanques i grogues del PR-C-123 i, en el primer tram fins passada la Collada de la Font dels Terrers, les del GR-150 i GR-107. No té perdua!

El primer tram de la ruta és suau i molt progressiu, recorrerem indrets d’obaga per la Coma dels Caners només trepitjats en temporada pels boletaires, per anar a sortir en terreny obert als vessants del serrat de Setfonts. Aquí el terreny es comença a inclinar una mica més però sense fer patir. Sortirem a la part alta del Serrat i recorrerem en direcció sudest i al seu llarg el fil de la Collada del Verdet. Terreny trencat entre arbres arrapats a les roques i esborancs sense fons com el forat de les Gralles. Seguim en terrenys solitaris tot i la proximitat de la ruta clàssica al Pedra, fins i to és fàcil trobar-se de morros amb l’amic isard, com bé ens va passar dues vegades. Finalment sortirem al Coll del Verdet.

El segon tram de la ruta des del Coll del Verdet és coincident amb la ruta clàssica per la banda nord del Pedra. Aquí ja trobem la gran gentada que fa de la muntanya les Rambles, ens hi afegim. Comença la part divertida del Pedra, l’accès a la cresta pel Cim Nord. És aquest un racó esquerp i gèlid, sempre fa de nevera del Pedra. Agafarem una llarga vira i tot cap amunt grimpant. Sempre amb precaució i seguretat però disfrutant de l’elegància d’aquesta gran muntanya. Situats a la cresta ja només será qüestió de grimpar i desgrimpar tres vegades per superar els diferents esperons de la cresta abans d’arribar al punt més alt, el Pollegó Superior.

Com a extra d’aquesta gran activitat vam continuar una mica més la cresta per arribar-nos al cim del Calderer, solitari i més ferèstec que el seu germà superior. Aquesta ascensió és opcional i és la que fa pujar el grau de dificultat a difícil (fins al Pollegó Superior és moderat “alt”) Tot i la presència de cadenes la grimpada al Calderer és una mica més delicada. S’han de superar dos contraforts, que semblen inexpugables, a través de dues xemeneies molt verticals, la segona és la més compromesa amb un tram molt encaixat i vertical i una sortida amb una llastra inclinada molt llisa i relliscosa (braços i cadena o buscar bones presses per la seva Esquerra). Cal una mica més d’experiència i prudència per moure’s per aquest terreny tot i no ser de gran dificultat per a la gent acostumada a la grimpada. Gaudirem de les vistes sobre el Pollegó Superior i el seu formigueix i de la solitut de l’autèntic Pedraforca.

El tercer tram de la ruta consisteix en el descens propiament dit, que també es pot dividir en tres sub-trams, primer la curta però pronunciada baixada des del Pollegó Superior fins a l’Enforcadura. El segon és la baixada per la tartera de Gosol, no tant trepitjada com la de Saldes i amb menys pendent tret del primer tram que també baixa fort. Anirem descendint de biaix en direcció oest cap a la Serrat de la Tossa i entrant en la zona boscosa. Aquí comença el tercer sub-tram del descens: situats en el llom del serrat (Coll de la Cabra) primer el resseguirem en dirección sudoest i en descens suau. En quant abandonem la carena del Serrat i ens endinsem per la seva banda d’obaga del serrat, el sender agafa força pendent i davalla directe entremig del bosc de pins. El terreny esdevé relliscós si està humit o mullat i el cansament se sol fer notar en aquest tram que ens portarà en 400 m de baixada al clot de la Tossa. I ja només ens quedarà un curt passeig fins tornar a entrar als carrers de Gósol.

El Pedra és una muntanya que s’ha de voltar, s’ha de pujar i baixar per totes les seves múltiples cares. Se l’ha de conéixer amb respecte pas a pas i al llarg del temps. Així ho hem fet des d’aquella primera vegada al 1998 pels seus bells camins i parets, oi que si company Vid ?

Molt bon Pedra a tothom!