Peña del Mediodia, Peña las Diez i Peña las Once per l’Ibón de Plan, Pas de las Garcas i Coll de la Cruz des de Plan

Magnífica ruta sortint des del poble de Plan (Sobrarbe, Huesca) on pujarem pel fressat sender (PR HU-87) que remunta l’engorjat Barranc de l’Ibón fins el bonic Ibón de Plan o Bassa de la Mora, des d’on remuntarem uns costeruts vessants tarterossos fins guanyar la línia carenera per iniciar un tram fàcil i panoràmic de carena-cresta que ens portarà a coronar diversses cotes secundàries i els cims de la Peña del Mediodia (2468m), la Peña las Diez (2568m) i l’imponent Peña las Once (2658m), grans miradors d’un entorn excepcional. Per tancar el cercle davallarem fins la Colladeta de l’Ibón i reprendrem el sender del PR HU-87, que ens baixarà suaument tot travessant el vessant de la muntanya i gaudint de bones vistes fent pas pels bonics prats d’Es Ordizez, el Coll de la Cruz, el Refugi del Suel de la Baixada (lliure) i el Mirador de la Riba.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 09-07-2021. Carretera d’Ainsa a Bielsa (A-138), poc abans d’arribar a Bielsa trenquem a la dreta seguint indicacions cap a la “Vall de Chistau” i “Plan” per una estreta carretera. Nomès arribar al poble de Plan anem a la dreta per una carretera que de seguida travessa el Riu Cinqueta i arribem a una cruïlla de camins al costat de la bàscula municipal i la zona de piscines. Nosaltres aparquem al costat de la bàscula, tot just a l’inici de la pista que comunica Plan i Chia, però al costat de les piscines hi ha un aparcament més ampli. Iniciem la caminada seguint el PR HU-87, en aquest tram ben senyalitzat amb indicadors i senyals de seguiment en les cruïlles que ens portarà primer per un breu tram planer de pista i desprès per un sender fressat que remunta l’engorjat Barranc de l’Ibón creuant-lo un parell de cops enmig de salts d’aigua i boscos de pins, avets i algun faig fins que força més amunt conectem amb el GR 15 en una cruïlla de camins senyalitzada. Des d’aquest punt seguint el sender a la dreta podriem anar al proper Refugi de Lavasar en 0.7km (bona opció si es vol dividir la ruta en dos dies), però nosaltres prenem el fressat sender a l’esquerra (SE, senyals GR) cap al “Ibón de Plan” fent una lleugera pujada dins del bosc i desprès travessant el gran Pla de l’Ibón fins trobar una altre cruïlla de camins senyalitzada al bell mig del pla: des d’aquest punt deixem momentàneament el GR i fem una breu “anada-tornada” tot agafant el sender que amb tendència al S de seguida ens porta a tocar de les aigües del bonic i turístic Ibón de Plan o Basa de la Mora, tancat per l’impressionant circ del massís de Cotiella. Desfem el breu tram de camí fins l’anterior cruïlla de camins i ara reprenem el GR, que comença a pujar entre pins a l’E fins que aviat arribem a una zona de prats alrededor de la cota 2025m on trobem una solitària fita de pedres. Aquí deixem els senyals GR (que segueixen pujant sempre per sender ben fressat i senyalitzat fins la Colladeta de l’Ibón) i anem a l’esquerra (NE) començant a remuntar de valent un vessant tarteròs prou “estable”, sense camí definit, fent una pujada feixuga i directa, amb alguna fàcil recolçada de mà final fins acabar sortint al capdamunt de la carena, tot just a l’alçada del vértex geodésic que corona una cota secundària (2427m), on gaudim d’una excel·lent vista de 360º. Des d’aquest cim encetem el recorregut de la carena-cresta (SE) tot resseguint el fil d’aquesta, una carena senzilla però bonica i gaudint de excel·lents vistes a banda i banda. Aviat coronem una cota secundària (2463m) i tot seguit assolim el cim de la Peña Mediodia (2468m), un cim poc destacat comparant-o amb els cims que ens envolten però des d’on gaudim d’una bona vista. Continuem carenejant al SE, ara decantats un xic per la dreta d’aquesta i fent una suau davallada fins un collet, des d’on començem a remuntar de nou (SE), a partir d’aquí per un rastre de senda-corriol amb continuitat que transita pel fil de la carena-cresta o un xic per la dreta d’aquesta. Més endavant la carena esdevé més costeruda i la senda-corriol la remunta fàcil (sense posar ni una mà) decantada per la dreta de la carena fins al capdamunt del cim de la Peña las Once (2658m), coronat per una fita cimera i des d’on gaudim d’una excel·lent vista de 360º. Baixem del cim per una senda-corriol que ressegueix la carena que es despenja al S/SE i aviat ens porta al cim de la Peña las Diez (2568m), ùltim cim del dia d’avui. Baixem d’aquest cim al S per una senda (fites) que serpenteja per l’ample carena-vessant tarteròs. Més avall la senda (fites) tomba cap a l’esquerra (SE) tot davallant i desprès regira cap a la dreta (SO) fent un petit flanqueig descendent final que ens deixa en la marcada Colladeta de l’Ibón, on trobem un indicador i conectem de nou amb els senyals GR que abans haviem deixat. Reprenem el GR (ben senyalitzat) tot davallant per un corriol al S/SE que travessa una mena de gran coma amb clapes herbades i terreny rocós fins arribar a la cruïlla de camins senyalitzada del Pas de las Garcas. En aquesta cruïlla deixem definitivament els senyals GR (que continuen davallant al S) i anem a l’esquerra (E) seguint indicacions cap a “Plan” tot reprenent el PR HU-87, si bé en el llarg tram que hem fet abans seguint aquest PR des de Plan el sender era fressat i senyalitzat (era el tram més “turístic”) el tram de 1km que farem ara fins el waypoint “Recuperem PR / Dobleguem contrafort” no en trobarem ni corriol ni senyals (e trobat nomès 1 senyal en tot 1km), es nota que es un tram poc freqüentat… Així que des de la cruïlla anem a l’E sense camí definit (alguna fita aïllada i algún rastre de senda d’animals), per un terreny que deixa fer molt bé, majoritàriament per terreny herbat fins el punt on deixem definitivament enrere la gran coma que baixa de la Colladeta de l’Ibón i dobleguem un contrafort (alrededor de la cota 2050m). En aquest contrafort començem a trobar de nou senyals PR amb continuitat i un corriol amb cara i ulls que seguirem ja fins a Plan. El corriol (senyals PR i fites) a partir d’aquí tomba al N i comença a travessar el vessant de la muntanya tot gaudint de bones vistes, travessant alguns vessants tarterossos prou ben arranjats i fent una suau davallada que ens porta a passar pels vessants herbats de la Ribereta de las Diez i les pedreres de las Cobarchas fins arribar als bonics prats de Es Ordizez, on trobem una cabana que ens pot servir d’aixopluc. Travessem els plans herbats pel seu extrem N (senyals PR) a l’E i, un cop travessats, anem a l’esquerra per un corriol (NE, senyals PR i fites) que ens acaba de baixar fins desembocar en una pista secundària. Prenem aquesta pista a l’esquerra (N) i avall fins arribar tot seguit a la cruïlla de pistes del Collado de la Cruz. En aquest coll obviem totes les pistes que veiem i prenem un corriol a l’esquerra (N, senyals PR) d’inici poc evident que comença a davallar pel vessant dret del barranc que surt des del coll. De seguida el corriol esdevé prou fressat i el seguim avall (N, senyals PR). Més endavant el corriol es desdibuixa resseguint d’aprop el petit torrent del barranc, però de seguida tornem a sortir a la pista que uneix Plan amb Chia. Seguim l’esmentada pista avall (NO, senyals PR) passant ben aviat pel Refugi del Suel de la Baixada, un refugi lliure en bon estat estructural, amb dues estances (una amb el terra de formigó per dormir) i equipat amb llar de foc, taula i banc per seure. Reprenem la pista avall (NO, senyals PR) i anem fent dreceres de les marrades de l’ensopida pista per corriolets (gairebé totes les dreceres amb senyals PR), desprès seguim un tram per la pista (NO, senyals PR) quan no dibuixa marrades passant per una font ben fresca i arribem al Mirador de la Riba, amb un banc per seure i un plafó interpretatiu. Aquí prenem un corriol fressat a l’esquerra (senyals PR) que davalla sinuós dins del bosc fins acabar tornant a desembocar en la pista, pista que ara prenem a l’esquerra (O, senyals PR) un breu tram fins arribar al punt d’inici.

***NOTA: La catalogació de "Alpinisme Fàcil" es per que tota la ruta es caminant i técnicament no te cap dificultat destacada com grimpades o passos aeris, nomès trobem algún tram costerut-relliscós per vessants tarterossos típics de l’alta muntanya . La catalogació de “Alpinisme” en si mateix ja és una dificultat afegida en vers del “Senderisme”, ja que estem parlant de terreny d’alta muntanya, on les condicions meteorològiques es poden complicar i segons quina època de l’any cal portar el material i equipament necessari (grampons, roba i calçat adequats…). En quant als camins pràcticament tota la ruta transita per senders i camins fressats i senyalitzats com a PR o GR, nomès el tram resseguint la carena-cresta per assolir els cims (uns 3.5km) no està senyalitzada, amb tot trobem algunes fites i la direcció es més que obvia. També deixar constància que el breu tram de camí (alrededor de 1km) entre el Pas de las Garcas i el waypoint “Recuperem PR / Dobleguem contrafort” tot i que tindria que estar senyalitzat com a PR a dia de fer la ruta es un tram que fa molts anys que no repintan i no es troben senyals (amb tot el terreny es obert i podem escollir fàcil per on anar). Les nomenclatures utilitzades són les del mapa Alpina “Cotiella-Peña Montañesa”, que no sempre coincideixen amb altres mapes.

***ALTRES RUTES PEL MASSÍS DE COTIELLA:

-“Cotiella, Punta Reduno, Pic de Yali i Cotielleta per Canal de la Estibiella i el Circ, Refugi i Bassa o Ibón d’Armeña”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/cotiella-punta-reduno-pic-de-yali-i-cotielleta-per-canal-de-la-estibiella-i-el-circ-refugi-i-bassa-27289474