Peña Montañesa i La Tuca per Faixa Toro, Canal Mayor, Os Plans i Ermita/Cova de l’Espelunga desde Monestir San Victorián

Magnífica ruta sortint des del Monestir de San Victorián en la que desprès de visitar les ermites de San Antón, el Pilar i l’interessant Ermita-Cova de l’Espelunga anirem a buscar la Faixa Toro, que ens portarà fent un recorregut feréstec i espectacular fins la Canal Mayor. Remuntat el tram final d’aquesta canal travessarem l’O Pinar i enfilarem la carena Oest fins el panoràmic sostre de la Sierra Ferrera, la Peña Montañesa (2295m). Per completar el cercle davallarem fins el Coll de la Canal da Feixeta i seguidament farem un fàcil flanqueig i un ascens força directe que ens portarà a coronar el destacat cim de la Tuca (2275m), des d’on baixarem gairebé pel dret fins abastar el camí “normal” a l’alçada d’Os Plans, que seguirem passant per As Gotelleras fins l’inici.

***RECORREGUT: Monestir de San Victorián-Ermita de San Antón-Piedra de San Victorián-Corral dels Cavalls-Ermita i Cova de l’Espelunga-Corral dels Cavalls-Piedra de San Victorián-Ermita de San Antón-Monestir de San Victorián-Ermita del Pilar-Camí de la Peña Montañesa-Puyuelo Arriba-Faixa Toro-Canal Mayor-O Pinar-Carena Oest de la Peña Montañesa-Peña Montañesa (2295m)-Coll de la Canal da Feixeta-La Tuca (2275m)-Os Plans-As Gotelleras-Puyuelo Arriba-Ermita del Pilar-Monestir de San Victorián.

***CRONICA: Desde Ainsa seguim la N-260 cap a Campo i, just passat el poble de Arro, prenem un desviament indicat cap a “Los Molinos” i “San Victorián” que per una carretera estreta ens porta al poble de Los Molinos. Aquí seguim les indicacions cap a “Oncins” per una estreta i revirada carretera que despres de pasar per aquest petit poble continua passant per l’ermita de El Pilar (s.XVIII) i finalitza en el Monestir de San Victorián, on aparquem. Tot i que l’epoca d’esplendor del monestir va ser al s.XI l’origen d’aquest es remunta al s.V i esta considerat com un dels mes antics d’Espanya, amb una dilatada historia d’incendis, reconstruccions i enfonsaments. La majoria dels edificis que veiem avui dia pertanyen al s.XVI. Despres de fer un cop d’ull a l’historic monestir iniciem la caminada fent una llarga “anada-tornada” que ens portara a l’interesant ermita-cova de l’Espelunga tot seguint un sender fressat i senyalitzat (PR) que surt del costat N del monestir tot travessant el vessant de la muntanya i amb tendencia al NE. Ben aviat pasem per l’ermita de San Anton, que a dia d’avui sembla que fa funcions de corral o cleda, des d’on el sender fressat (senyals PR) comença a pujar a l’E per un bosquet d’alzines, despres travessem el Barranc de la Banera i de seguida pasem al costat de la Pedra de San Victorián, una paret vertical amb vies d’escalada. Pasada aquesta el sender (senyals PR) s’enfila mes fortet fent llaçades per un bosc d’alzines i roures, per terreny cada vegada mes pedregos pero ben arranjat tot agafant tendencia al N/NE fins arribar a l’antic Corral dels Cavalls de l’ermita de l’Espelunga, arreçerat a sota d’una imponent paret vertical. Des del corral fem un flanqueig ascendent a l’E seguit d’un nou tram de llaçades ben traçades i arranjades que ens acaben deixant en l’ermita troglodítica de l’Espelunga (s.XVI), construïda a sota d’una paret vertical i consta de 2 construccions, l’ermita i una altre que feia les funcions de vivenda de l’ermità. Anteriorment a la construccio de l’ermita, alrededor del s.VI, hi va viure dins de la cova San Victorián, que anys despres seria anomenat abad del monestir que porta el seu nom i que em vist abans. Dins de l’ermita sorprent l’armonia entre la part construïda i la cavitat natural, que forma una cúpula natural que arriba als 15m. Realment un lloc curios i singular. Vista l’ermita-cova de l’Espelunga desfem el cami fet fins el Monestir de San Victorián i, de nou en el monestir, ara seguim la carretera que surt al N, que aviat ens fa pasar per l’ermita del Pilar (s.XVIII), on trobem una font amb taula i banc per descansar. Seguim per la carretera apenes uns metres mes (N/NO) fins trobar un indicador per anar a la “Peña Montañesa”. En aquest punt deixem la carretera i prenem aquest sender fressat que s’enfila primer al NE per un bosquet força esclarissat i aviat agafa tendencia al N. Mes amunt travessem una canalitzacio d’aigua i seguim pujant moderat i sostingut pel sender fessat, que mes endavant tomba al NO i ens porta a pasar pel collet del Puyuelo Arriba. Passat el collet fem un tram mes planer al N entre espesses mates de boix, despres travessem un barranc on deixem una senda fitada que davalla pel mateix a l’esquerra, fem un breu tram al NO i de seguida el sender s’enfila (N) fent llaçades fins arribar gairebe al peu de les parets calcaries. Un cop al peu de les parets el sender fa una travessa ascendent a l’O/NO tot travessant algunes tarteres i despres es torna a enfilar de valent fent ziga-zagues i amb una tendencia a avançar al NO fins que, alrededor de la cota 1545m, trobem la cruïlla amb el cami de la Faixa Toro (hi ha una pintada en vermell en una roca que a vist temps millors). En aquest punt deixem el cami “normal” i anem a l’esquerra per un corriol menys fressat (senyals vermells) pero ben fitat que surt a l’O/SO i no triga en arribar a un espero rocos que forma un bon mirador. Aquí el corriol (senyals vermells i fites) comença a davallar fort al SO per una mena d’ample i ferestega canal fent un traçat sinuos i on cal ajudar-se de les mans degut a lo dret que es. Mes avall deixem una primera lleixa a la dreta i seguim davallant fort per la canal (S, senyals vermells i fites), ara mes marcada i tancada i on cal migdesgimpar en algun punt fins que se’ns obre una tartera a la dreta alrededor de la cota 1485m. En aquest punt deixem la canal i anem a la dreta (SO, senyals vermells i fites) tot travessant aquesta tartera, tot seguit davallem un xic i de seguida el corriol (senyals vermells i fites) es redreça al NO i començem a pujar per una altre tartera, costeruda pero força estable. Superada aquesta tartera el corriol continua fent un tram d’impas a l’O fins arribar a una nova tartera, on la senda (senyals vermells i fites) dibuixa una llaçada ascendent que la supera amb facilitat i ens porta a l’inici de la Faixa Toro. A partir d’aquí el corriol va pegat a les parets verticals (que mantenim sempre a la nostra dreta) i amb un estimball de “primer ordre” que anem deixant a l’esquerra. El primer tram de la “faixa” es en pujada i una mica estret, pero de seguida s’eixampla i esdeve una faixa mes marcada on apareix un corriol força fressat que la va reseguint. Mes endavant la faixa puja de manera mes suau i seguim resseguint-la sempre al NO en un tram força espectacular i, tot i que la faixa te una amplada sempre mes que suficient, una mica mes penjat. Alrededor de la cota 1770m la faixa s’aplana i ens porta a un punt des d’on la faixa tomba al N, encarant-se cap a la raconada que forma la Canal das Escaleretas, ara per un corriol de pitjor petja i pedregos i davallant fins arribar al bell mig de la canal. Travessem la canal i a l’altre banda el corriol puja al SO entre mates de boix i per una faixa ben marcada que aviat ens porta a revoltar les esveltes i espectaculars parets del Picón, des d’on la faixa tomba al N gairebe de pla i comença a flanquejar el vessant de la muntanya, on apareixen alguns pins i travessant alguns trams tarterossos força ben arranjats fins arribar a la marcadissima Canal Mayor, punt i final del recorregut de la Faixa Toro. A partir d’aquí remuntem la pedregosa i erosionada canal (NE, fites) fent alguna fácil grimpada (Iº) a l’inici i despres pugem en fort pendent fins abastar el cami “normal” que mena a la Peña Montañesa, alrededor de la cota 1970m. Per terreny obert seguim aquest corriol fressat (fites) a l’esquerra (NO) tot fent una travessa ascendent de l’amplia i oberta zona de l’O Pinar fins arribar a la carena O de la Peña Montañesa. En aquest punt deixem les fites (que flanquegen una mica per sota i per la cara S de la carena) i remuntem fort i pel dret l’ample i pedregosa carena a l’E sense cami definit i sense recolçar ni una ma fins assolir el cim de la Peña Montañesa (2295m), on gaudim d’una extensa vista de 360º. Davallem resseguint la carena que se’n va al SE i, tot seguit, quan la carena esdeve una cresta abrupte, girem a la dreta i anem a buscar una senda ben fitada que va flanquejant la carena-cresta pel seu vessant S i continua davallant al SE per terreny rocos fins arribar al Coll de la Canal da Feixeta. En aquest punt girem a la dreta seguint l’erosionada senda fitada que tot fent llaçades davalla uns metres al S i despres comença un flanqueig al SE de les abruptes puntes que hi ha entre la Peña Montañesa i la Tuca. Acabades de flanquejar aquestes espectaculars puntes deixem el corriol i les fites (que a partir d’aquí fan un tram al S) i enfilem fort a l’esquerra (SE) i sense cami tot buscant les zones mes herbades o el millor pas fins que es defineix una mena de canal o corredor pel qual pugem grimpant fácil (Iº, SE). De seguida aquest “corredor” s’eixampla i seguim pujant fins abastar la linia carenera, que seguim al SE comodament caminant fins assolir el cim de la Tuca (2275m), segon gran cim de la Sierra Ferrera i on gaudim d’una panoramica de 360º molt bona. Des del cim fem una baixada directe i sense cami al SO per tereny d’herbei i pedres i, poc mes avall, arribem a una tartera força dreta, que evitem travessant-la a l’O/NO per terreny una mica incomode fins abastar una mena de canal-tartera per la que davallem al SO buscant els millors passos o zones mes netes fins sortir a terreny mes “herbat”, on evitem les pedreres fent una travessa al SO que, alrededor de la cota 2050m, ens porta a abastar una senda ben fitada. Seguim aquesta senda a l’esquerra (S) tot davallant ara per terreny comode i no triguem a conectar amb el sender fressat de la ruta “normal” que puja a la Peña Montañesa, que seguim al S fent una suau davallada al SE que ens porta a travessar poc mes avall l’ample i verd zona de Os Plans, on deixem uns quants metres a la nostra esquerra una cabana. Mes avall el sender davalla una mica mes marcat i sinuos passant per un breu pas rocos on recolçem una ma i despres girem a l’esquerra (NE) travessant una petita clariana que ens porta a As Gotelleras, un allargassat cingle per sobre del qual regalima l’aigua formant una “dutxa natural”. El sender continua davallant per un tram sinuos i força ombrivol amb mates de boix i despres segueix al SE novament per terreny obert i fent algunes llaçades fins entroncar amb el cami fet a l’anada prop de la cruïlla de la Faixa Toro, des d’on desfem el cami conegut fins l’inici.

***NOTA: Si no volem visitar les ermites i el monestir podem sortir des d’un aparcament habilitat poc abans de l’ermita de El Pilar, estalviant-nos així uns 5.5km i uns 350m de desnivell. Durant la ruta cal fer alguna fàcil grimpada-desgrimpada (Iº), així com divessos trams drets i pedregossos de mala peja (sobretot en la pujada i baixada a la Tuca) i alguns passatges aeris en La Faixa Toro, tot i que en general te una amplada més que suficient (en sentit invers crec que dóna més sensació d’exposició). Totes aquestes “dificultats” són fàcils per gent habituada pero poden ser difícils o perillosses per gent molt poc experimentada o amb vertigen. Cal tenir en compte el fort desnivell acumulat.

***ALTRES RUTES PEL MASSÍS DEL TURBÓN I LA SERRA FERRERA:

-“Tozal de Selbaplana i La Forquiella per la cresta, Soma de l’Estiba, Estiba Fosau, El Grado i Coves d’O Forato i de l’Escala”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18693405

-“Cresta integral del circ del Turbón: Castillo del Turbón i Turbonet per Senda de Llert, Port Muria i Canaleta del Cornillo”
ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/cresta-integral-del-circ-del-turbon-castillo-del-turbon-i-turbonet-per-senda-de-llert-port-muria-i-13890726

-“Turbón, Turbonet i Pic de les Àligas per Canal de San Adrián, Las Colladas i Ermita de les Aras des de la Font de la Múria”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/turbon-turbonet-i-pic-de-les-aligas-per-canal-de-san-adrian-las-colladas-i-ermita-de-les-aras-des-d-149734978