Penyes Altes del Moixeró per la Roca Gran des de Gréixer. Pujada per la Roca gran i baixada per la canal de la serp

Pujada a les Penyes Altes per la ruta de la Roca Gran; una aproximació des del sud fora de tota ruta habitual. Activitat treta del Llibre "50 grimpades fàcils pel Pirineu català" de Manel Figuera.
Porto un parell de dies pensant com catalogar la ruta. No son difícils ni la grimpada ni la ruta en sí (si s'està acostumat a fer muntanya) però no la recomanaria mai a ningú que no tingui experiència en auto-guiatge de rutes o en la interpretació del terreny (en saber buscar-se el camí). El més complicat de la ruta és saber trobar el bon camí un cop enfilem cap a la roca gran i abandonem les marques grogues de la canal de la serp fins al cim de les penyes altes. Ah, i s'ha de comptar també el desnivell que ens surt, que no és poc. A veure si som capaços d'explicar què cal fer...
Aparquem a peu de carretera al "pont de Sant Nazari" i caminem cap a Gréixer. 15 min aprox. Sembla que al poble no hi volen caminants i et fan desviar cap a l'esquerra a rodejar uns camps tots vallats amb pastor eléctric. Feta la U arribem a un pal on indica la canal de la serp i ja enfilem amunt seguint marques grogues. Camí fàcil i sense dificultat, anem pujant.
Al cap d'una hora aprox. i un cop arribats a una zona planera de bosc, deixarem el camí marcat i, una mica camp a través anem amunt "per on es pugui". Trobarem una mica de camí i alguna fita solitària però la clau és anar seguint un mica el track evitant matolls i arbres. Un cop trobat el camí seguirem marques vemelles fetes amb esprai (foto). Poc a poc, el bosc es va aclarint i ja arribem a un primer tram de grimpadeta a la base de la paret. La roca gran es grimpa per la cara nord-est, per tant ens toca caminar per la base de la paret una estona fins a trobar la part escalable.
Un cop arribats a la zona nord-est ja es veu per on s'ha de grimpar: ja no podem caminar més per la base (penya-segat) i la roca que ens queda a sobre (foto) ja es veu que és grimpable. Dificultat? No massa. Inclús els trams més exposats es poden evitar tant per la dreta com per l'esquerra. Alternem trams de grimpada amb trams de caminar i ja arribem a dalt de la Roca gran. La grimpada pròpiament dita s'ha acabat i comença el tram "perdedor".
Dues claus: no s'ha de grimpar cap gendarme i els "conguitos" (cagarades d'isard) i alguna fita ens maquen per on anar.
Ens trobem a una zona de cresta (més aviat carena) molt poc exposada però rodejats de canals verticals que van avall i gendarmes que ens barren el pas. Què hem de buscar? Doncs el típic camí de sota cresta que, fent pujades i baixades, creua la cresta. Ara passo el gendarme per l'esquerra, ara per la dreta, ara guanyo uns mestres, ara en perdo uns quants...La clau és seguir una petita traça de camí que hi ha i sobretot seguir "conguitos". També, de tant en tant, hi ha alguna fita. Els isards viuen allà i saben x on van. No us lieu a grimpar res més: és una pèrdua miserable de temps i necessitareu les forces per la canal final, creieu-me.
Al cap d'una estona s'arriba a un collet ample molt obvi (algun mapa l'anomena collet pelat) i tenim: una paret davant, una canal herbrada a l'esquerra i bosc a la dreta. La paret, deixeu-la que està molt bé on està. Canal herbrada de l'esquerra: ruta d'escapament, en cas de necessitat, directa a la canal de la serp (ruta de baixada). Bosc de la dreta: busqueu una mínima traça de camí i la fita més salvadora de la vostra vida. Marca la pujada per la canal que ens duu al següent nivell de la cresta. Canal "montserratina": arrels, bosc, matolls i dreta de collons. Ànims que és de les divertides.
Esgarrapats i bruts, un cop superada la canal s'arriba a un altre collet on al fons hi ha una gran bretxa que marca la darrera canal de pujada. Aquests son els dos punts on realment crec que cal experiència per saber trobar x on anar. Aquesta última canal, per ubicació, desnivell a superar i dificultats ja superades em va recordar a la diagonal de pujada al Russell. 250 mts de desnivell vertical sense tregua directe a les penyes altes, quan ja portem 2 hores fent puja-baixes per terreny perdedor, fa la pujada quasi més psicològica que física. Com si d'un gran cim del pirineu es tractés, un cop acabada la canal queda la mini grimpadeta per fer el cim. Hi ha dos llocs obvis on grimpar: un més a la dreta i un altre a l'esquerra. Mini grimpada de 2-3 passos i ja som al coll del cim. Com es diu en japonès: otsukaresama deshita. És a dir, bona feina, xato. Ja s'ha acabat el patiment del dia.
Dinats al cim, ja només cal agafar el GR marcadíssim fins al collet raset i al pal indicador girar direcció Gréixer. Aquesta baixada és la canal de la serp i seguirem marques grogues fins trobar el punt on ens hem desviat unes hores abans. A partir d'aquí ja és camí conegut fins al cotxe.
Com a comentari personal dir que em va agradar molt. És un repte molt xulo.