Pic d'Amitges i Tuc de Saboredo per la vall de Gerber (Aigüestortes)

Ascensió a dos dels cims de l'area septentrional d'Aigüestortes que ofereixen millors perspectives d'aquesta zona de la serralada pirinenca en direcció sud i, atès que es troben situats fora del seu eix principal, amb excel·lents panoràmiques cap a l'oest i el nord (Besiberris, Maladeta, Mauberme, Mont-Roig, Pica d'Estats...). Una ascensió per la bonica vall de Gerber, amb successives terrasses on proliferen els estanys i estanyols, i amb un eixamplament final d'origen glacial, escarpat i feréstec, on destaquen els Pics de Bassiero i l'Amitges. Itinerari, d'altra banda, de vegetació variada en funció de l'alçada (bosc de pi negre, praderia, roca) i per terreny irregular i divers, combinant trams de terra ben fressats amb d'altres més descompostos i de blocs irregulars, sense dificultats remarcables tot i haver-se d'ajudar de les mans en algun punt (contraforts de l'estany de Gerber i part final d'ascens al Tuc de Saboredo).

La ruta arrenca de l'aparcament situat al km 49'5 de la carretera C-28 a prop del Port de la Bonaigua, d'on parteix un fressat i ben senyalitzat camí que s'endinsa per l'enlairada vall de Gerber, on vorejarem l'estanyola de Gerber i l'estany Petit abans d'arribar a l'estany més gran de tota la vall, el de Gerber, situat en una profunda cubeta. Remuntant els contraforts de l'estany per la seva riba oriental, ens enlairarem per terreny més dur i descompost fins assolir una àmplia plataforma, més planera i farcida d'estanys i estanyols (Llong, Redó...).

Progressant a continuació en sentit sud arribarem a l'estany de l'Illa per sobre del qual, en un promontori rocós, es troba el refugi lliure Mataró, ben equipat i amb 8 places de capacitat. Seguint el camí, ara amb senyals grocs i també fitat, deixarem l'estany Negre de Dalt a la nostra dreta, travessant una zona de blocs descompostos i irregulars abans d'iniciar la costeruda pujada al coll de l'Estany Glaçat, que separa la part alta de la vall de Gerber de la de la vall de Ruda i el circ de Saboredo (una altra interessant via d'accés a l'Amitges).

Des del coll de l'Estany Glaçat seguirem pujant per un llom en direcció sud cap al visible coll d'Amitges, atents a les fites sobretot en les zones de pedregam irregular que haurem de travessar i que ens deixaran per sobre del coll, des d'on s'obren als nostres peus grandioses vistes del muntanyam d'Aigüestortes (Peguera, Subenuix, Ratera...) i de la fondalada de l'estany de Sant Maurici (estany i refugi d'Amitges, Agulles d'Amitges, Encantats...). Des del coll d'Amitges podem encarar, per l'ordre que vulguem, els dos cims.

Per coronar el Tuc de Saboredo caldrà que ens ajudem de les mans en el tram final per poder superar el caos de blocs proper al cim, una pujada on, tot i no oferir dificultats, cal estar atents (hi trobarem fites). Les vistes des del cim són immenses tant dels estanys, valls i elevacions propereres (Serra i Circ de Saboredo, Agulla de Saboredo i Punta Estasen...) com de les més allunyades (Besiberris, Aneto i Massís de la Maladeta, Perdiguero, Mauberme, Mont Valier...).

Retornant al coll d'Amitges, l'ascensió al Pic d'Amitges es fa pel vessant sud, on un corriol fitat ens conduirà sense problemes fins a la fita cimera, amb la vall de Gerber als nostres peus, cap al nord, i l'esmolada cresta d'Amitges i els Bassiero, cap a l'est. També des de l'Amitges podrem albirar en direcció nord-est i en un pla llunyà el Mont-Roig, el Certascan, la Pica d'Estats, el Comapedrosa...

El retorn al punt d'origen es fa pel mateix itinerari de pujada, on arribarem després de recórrer a prop de 18 km i 1300 metres de desnivell positiu (segons la informació de la ibp, de dades més ajustades que les aportades pel GPS).

Reportatge fotogràfic complet: