Pic de Baborte per la Carena Oest, Valls i Estanys de Baborte i Sotllo i el Pla de Boet des del Pont de la Molinassa

Fantástica ruta sortint des del Pont de la Molinassa (Vallferrera, Pallars Sobirà) on remuntarem el Barranc de Baborte fins els Estanys i Refugi de Baborte, des d’on pujarem al Coll de Sellente per encetar el panorámic i solitári recorregut de la fàcil carena-cresta del Circ de Baborte tot passant per diversses puntes fins coronar el Pic de Baborte (2929m), gran mirador dels cims culminants de la Vallferrera. Per tancar el cercle davallarem del cim fins el Coll de Baborte, des d’on baixarem passant per l’Estany Inferior de la Coma de Sotllo fins enllaçar amb la ruta tradicional de la Pica d’Estats en l’Estany de Sotllo, camí que seguirem fent pas pels Plans de Sotllo, el Pla de la Socauba, les Pales d’Areste i el Refugi de Vallferrera. Ja a prop d’arribar a l’aparcament, farem una petita volta “extra” per veure el magnífic Pla de Boet, un lloc que sempre que es trepitja la Vallferrera cal visitar.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 22-06-2020. Des d’Àreu seguim l’atrotinada pista de la Vallferrera fins l'aparcament de la Molinassa (l’ùltim). Iniciem la caminada seguint indicacions cap a “Àreu” per la pista que em arribat, tot seguit els senyals GR ens conviden a agafar una drecera de la pista a la dreta (N) que ens baixa a l’aparcament inferior, on trobem un altre indicador: anem cap al “Refugi de Baborte” tot agafant un sender (senyals GR) que s’endinsa en l’avetosa i baixa a creuar el cabalós riu de la Noguera de Vallferrera pel Pont de la Molinassa. A l’altre banda el sender (senyals GR) s’orienta a l’O/NO pel vessant-riba dreta del riu enmig d’un bonic bosc d’avets i bedolls, baixant suaument. De seguida travessem el Barranc de Sotllo per un pont (també amb força cabal) i seguim pel vessant-riba dreta de la Noguera de Vallferrera (O/NO, senyals GR), desprès passem per un petit pas ramader (cal tancar la porta) i aviat el sender, un clar camí vell ben arranjat amb contraforts, comença a pujar (O/NO, senyals GR) per una zona més solana, deixant ràpidament la Noguera de Vallferrera cada vegada més enfonsat a la nostra esquerra. Segons pugem els avets es van quedant enrere i anem acompanyats pels bedolls fins arribar a una nova cruïlla de camins senyalitzada: anem cap al “Refugi de Baborte” tot agafant el sender de la dreta (NO / senyals GR), d’inici pujant més dret per una mena de petit grauet i desprès alternant trams més planers travessant de la muntanya amb trams més dretots i serpentejants que ens fan guanyar alçada. Més endavant el sender (senyals GR) es va orientant paulatinament al N tot dirigint-se cap al Barranc de Baborte, passem al costat d’un enorme pi i desprès remuntem per una zona oberta coberta d’escobes (bàlecs) fins arribar a la bonica pleta on trobem la Cabana de Bassello, un petit refugi lliure en bon estat estructural pero sense comoditats. Des de la cabana es gaudeix d’una excel·lent vista sobre el Circ d’Aixeus. Aquí un altre indicador ens convida a seguir cap al “Refugi de Baborte” tot pujant per un sender (N, senyals GR) que remunta el vessant esquerra del Barranc de Baborte, un ample i obert vessant cobert d’escobes (bàlecs) per on el sender s’enfila fent ziga-zagues. Segons pugem anem veient la bonica Cascada de Baborte a la nostra esquerra, a la que el sender no s’acaba d’apropar. Més amunt el terreny “s’aplana” una mica i el sender (N/NE, senyals GR) continua pujant cada vegada per una zona més pelada i herbada tot passant al costat d’un ample bivac-paravent, des d’on el sender s’acaba d’enfilar fins guanyar un collet que dóna entrada al Circ de Baborte pel seu costat Sud. Des del collet el sender (N, senyals GR) davalla un xic fins les aigües de l’Estany de Baborte i el comença a vorejar tot deixant-lo a la nostra esquerra, ara per trams de corriol i grans blocs. Acabat de voltar l’estany el corriol (NO, senyals GR) puja una mica fent un traçat directe passant a tocar d’una bassa fins arribar al Refugi de Baborte (lliure), ben equipat amb 8 matalassos de 5cm, taula, farmaciola i teléfon d’emergéncies. Val a dir que a dia d’avui l’estat de conservació encara es bó i està igual que quan jo hi vaig fer nit aquí amb un noi escocès ja fa un bon grapat d’anys (m’estic fent gran…!). Desprès d’explicar-li a la meva dona la “batalleta” d’aquella nit al Refugi de Baborte amb el noi escocès reprenem la marxa per un corriol que surt al NO/O, corriol que aviat entronca amb un altre corriol travesser: prenem el corriol de l’esquerra (SO, senyals GR), que gairebé planeja per la clotada voltant unes basses formades pel desgel. Tot just travessar un petit rierol el corriol comença a pujar (O, senyals GR) per vessants herbats i desprès comença a dibuixar llaçades per un tram més pedregós-descompost que ens acaba portant al marcat Coll de Sellente. En el coll deixem el corriol (i els senyals GR) que davallen a l’altre banda i anem a la dreta (N) i amunt sense camí ni fites tot encetant el recorregut de la carena-cresta del Circ de Baborte. D’inici anem pujant per una carena ample i majoritáriament herbada que esdevé abruta i tallada pel costat de Baborte i més “suau” amb vessants inclinats pel costat Sellente-Canedo. Tot pujant sempre a prop del fil de la carena o un xic decantats per l’esquerra acabem assolint la primera de les cotes secundáries (2596m) del circ, aquesta coronada per una gran fita cimera que es veu des del mateix Refugi de Baborte. Desprès de gaudir de la vista seguim la carena, primer fent una curta baixadeta fins un collet i tot seguit pujant carena-pala amunt i al N encara per terreny majoritáriament herbat fins assolir una altre cota secundária (2664m), aquesta menys destacada que l’anterior pero amb una vista igual de bona. Baixem (N) un xic a l’altre banda fins un proper collet i de seguida tornem a remuntar per una costeruda carena-pala que sense res més a dir ens porta al capdamunt d’una altre cota secundária (2727m) d’aquest Circ de Baborte. A partir d’aquesta cota la carena (i el Circ de Baborte sencer) comença a tombar cap a l’E i la carena esdevé una cresta més abrupte, rocosa i esmolada, la ruta aquí proposada va sempre o pel fil o molt a prop d’aquest pero val a dir que totes les poques “dificultats” que trobarem les podem EVITAR perdent alçada pel vessant N de la cresta (costat esquerra en ordre de marxa). Així que des d’aquesta cota secundária davallem un xic i desprès anem (E) resseguint prop del fil o una mica decantats per l’esquerra (vessant N) de la cresta, ben aviat apareix una intermitent senda d’isards que flanqueja la carena-cresta pel costat N (interesant per qui no vulgui resseguir el fil) que nosaltres obviem i pugem fent alguna grimpada (Iº) per una canaleta amb bons agafadors que aviat ens deixa al capdamunt d’una cresta ja força esmolada i un xic aeria que anem resseguint pel fil tot gaudint de les vistes i recolçant alguna mà o grimpant (Iº) de tant en tant per pujar-baixar a alguna bretxa (sempre técnicament fàcil) fins assolir una altre cota secundária (2763m), que per la seva ubicació centrada en el Circ de Baborte ofereix una magnífica vista sobre el mateix. Des d’aquesta cota baixem fent una grimpadeta (Iº) per una petita canal que inmediatament ens deixa en una bretxa, des d’on seguim (E) pel fil d’una cresta abrupte, formada per grans blocs i petits gendarmes que es poden sortejar sense dificultats tot recolçant les mans en alguns punts. Passada la zona més abrupte de grans blocs la cresta esdevé força horitzontal i ens acaba portant a l’ùltima cota secundária d’aquest Circ de Baborte (2755m). A partir d’aquesta cota la carena perd carácter, s’eixampla i la seguim avall apenes uns pocs metres de desnivell fins l’ampli i herbat coll previ a la pujada final al Pic de Baborte, on aprofitem per dinar un senyor entrepà. Des d’aquest coll encetem (E) l’ùltima pujada per un costerut i ample vessant-carena amb molta pedra i alguna clapa herbada (sobretot a l’inici), ja al final esdevé un vessant tarteròs molt estable que sense res a explicar ens acaba deixant al capdamunt del cim del Pic de Baborte (2929m), coronat per una gran fita cimera i amb una excel·lent vista de 360º. Davallem del cim pel “camí normal”, un corriol-senda ben fitat que es despenja per la carena SE del cim, fent un traçat sinuós, recolçant alguna mà puntual (que no grimpar) i no cal dir que gaudint de grans panoràmiques, amb els estanys de la Coma de Sotllo a l’esquerra i els estanys de Baborte a la nostre dreta. Aquesta baixada ens deixa en el Coll de Baborte, des d’on prenem un corriol-senda ben fitat que davalla primer al NE i desprès a l’E fins arribar a tocar de les aigües de l’Estany Inferior de la Coma de Sotllo, estany aquest que sempre anem veiem segons baixem. Des de l’esmentat estany seguim un corriol (primer a l’E i desprès al N, fites) que revolta completament l’estany fins estar-hi en el seu costat O, punt on girem a la dreta i baixem (E, fites) per un cómode barranc paral·lel al Barranc de Sotllo. Més avall aquest barranc secundàri acaba enllaçant amb el Barranc de Sotllo, aquest amb un torrent que es precipita fent salts i cascades. A partir d’aquí el Barranc de Sotllo s’eixample i seguim davallant a l’E/SE separant-nos paulatinament del torrent del barranc cap a l’Estany de Sotllo, que veiem davant nostre. Poc abans d’arribar a l’Estany de Sotllo enllaçem amb el “camí tradicional de la Pica” (senyals GR), que seguim a la dreta (S) vorejant l’Estany de Sotllo i desprès pasem al costat d’una bassa des d’on fem una breu pujadeta que ens porta a travessar una mena de collet. A l’altre banda d’aquest collet deixem momentáneament l’actual traçat dels senyals GR (que fan marrada) i seguim davallant per un sender fressat (antic traçat dels senyals GR) a trams a prop del torrent i desprès a mitja alçada del vessant dret de la vall fins als extensos Plans de Sotllo, on el torrent es precipita formant una bonica cascada. Des dels plans també deixem momentáneament els senyals GR per seguir un corriol a prop del torrent, ara fent un tram mes engorjat i sinuós que ens fa passar per diverssos salts i cascades. Passats aquests salts i cascades reprenem el sender del GR, que aviat travessa el Pla de la Socauba, on ens desviem apenes uns metres a la dreta fins la Bauma de la Socauba, que ens pot servir d’aixopluc en cas de tempesta. Passat el Pla de la Socauba seguim al S per la riba dreta del riu, tot seguit el travessem per una passera de fusta i seguim a l’altre banda pel sender (senyals GR) que continua al SE i desprès al S tot allunyant-se definitivament del Barranc de Sotllo fent alguns fácils passos rocosos i breus desnivells. En aquest tram ben aviat trobem un desdoblament del sender: per l’esquerra va el nou traçat del GR amb diversses cadenes, però seguim el recorregut antic, el corriol de la dreta (també trobem senyals GR antics), una mica més penjat però més vistós. Aviat enllaçem de nou amb el traçat actual dels senyals GR i reprenem el sender, que continua al S i aviat tomba al SE tot iniciant la travessa de les Pales d’Areste, inicialment de pla i desprès davallant. Més endavant deixem a l’esquerra el corriol que davalla cap a la Vall d’Areste (incomprensiblement encara no senyalitzat) i seguim avall (S, senyals GR) pel nostre sender fressat tot fent llaçades fins arribar al Refugi de Vallferrera (guardat). Seguim el sender avall (S, senyals GR) passant per una passera de fusta sobre el Barranc d’Areste i, tot just pocs metres abans d’arribar al Pont de Boet, trobem una cruïlla de camins senyalitzada: si ja estem cansats podem seguir recte avall, pero sempre que estem per la Vallferrera bé de gust veure el magnífic Pla de Boet, així que seguim indicacions cap al “Pla de Boet” tot agafant un corriol a l’esquerra (SE, senyals grocs) que s’endinsa entre pins i bedolls i acaba sortint al Pla de Boet, just a l’alçada de la Cabana de Boet, on trobem un nou indicador: anem cap a la “Molinassa” per un corriol-senda (O, senyals gocs) que travessa el Pla de Boet i els seus rierols fins arribar a la Font de Mossèn Batlle, que brolla de la mateixa roca. Aquí prenem un camí herbat (NO) que passa al costat d’unes taules de picnic i desprès esdevé un camí ample que continua davallant suau al NO i que ja no deixem fins arribar de seguida a l’aparcament de la Molinassa.

***NOTA: Técnicament no hi han grans dificultats a destacar (al meu parer la ruta està més aprop de “Alpinisme Fàcil” que “Moderat”), pràcticament tota la ruta es fa caminant, nomès en el recorregut pel fil de la carena-cresta del Circ de Baborte trobem alguns passatges un xic aeris i cal ajudar-se de les mans o grimpar fàcil (Iº) en algún punt, amb tot aquestes petites “dificultats” són EVITABLES deixant el fil de la carena-cresta i perdent una mica d’alçada pel costat Nord de la carena (vessants Sellente i Canedo). En quant a la fressa dels camins majoritàriament la ruta transita per senders força fressats i senyalitzats o sendes ben fitades, nomès des del Coll de Sellente fins el Pic de Baborte recorrent la carena-cresta no hi ha ni senda ni fites, tot i així el terreny és obert i podem buscar el millor pas. Congestes de neu habituals fins a finals de Juny. Es pot dividir la ruta en dos dies pernoctant en el Refugi de Baborte (lliure) i així fer la ruta més asequible per tothom.

***ALTRES RUTES PER LA VALLFERRERA:

-“Cresta integral del Circ d'Aixeus: del Pic de Noris al Monteixo”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/cresta-integral-del-circ-daixeus-del-pic-de-noris-al-monteixo-7214447

-“Pica Roja pel Barranc, l'Estanyol i l'Estany del Port Vell i el Port, Estanyol i Pla de Boet”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/pica-roja-pel-barranc-lestanyol-i-lestany-del-port-vell-i-el-port-estanyol-i-pla-de-boet-7242885

-“Pica d’Estats, Punta Gabarró i Pics Verdaguer, Sotllo, Montcalm i Rodó Canalbona pel Barranc d’Areste i la Coma de Sotllo”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/pica-destats-punta-gabarro-i-pics-verdaguer-sotllo-montcalm-i-rodo-canalbona-pel-barranc-dareste-i-14152302

-“Pic de Maniga per la cresta O i Lo Covil per les Bordes de Viros i de Buiro i el Refugi Gall Fer”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/pic-de-maniga-per-la-cresta-o-i-lo-covil-per-les-bordes-de-viros-i-de-buiro-i-el-refugi-gall-fer-7167320

-“Monteixo per la Milla Vertical (o Cuita del Sol), Serrat del Monteixo i Coma i Pleta de Crusos des de Àreu”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/monteixo-per-la-milla-vertical-o-cuita-del-sol-serrat-del-monteixo-i-coma-i-pleta-de-crusos-des-de-141984863

-“De Àreu a les Bordes de Costuix per la Força d’Àreu, Camí Vell de Costuix, Avets dels Forns i l’Obaga d’Aigüeres”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-areu-a-les-bordes-de-costuix-per-la-forca-dareu-cami-vell-de-costuix-avets-dels-forns-i-lobaga-d-153065856