PIC DE BASSIERO ORIENTAL (PUNTA GOURDON): Vall de Gerber-Bassiero Oriental-Vall de Cabanes-El Gerdar

Ascensió al Pic Oriental de Bassiero (o Punta Gourdon) de 2.897 mts, pel seu vessant nord. L'ascens el fem per la vall de Gerber i el descens per la vall de Cabanes. Per fer aquesta opció és recomanable disposar de dos vehicles per deixar-ne un al punt de sortida (aparcament de la Peülla) i un altre al de tornada (aparcament del Refugi del Gerdar). Si no s'haurà de comptar en fer, per la ruta dels Camins Vius, els gairebé 4 quilòmetres que separen un aparcament de l'altre. L'altra opció, òbviament és pujar i baixar pel mateix recorregut. En aquest cas, recomanaria fer-ho per la vall de Gerber, espectacular i amb menys desnivell.

Els desnivells que indica el wikiloc no són correctes. Els registrats pel GPS són:
DESNIVELL DE PUJADA: 1.100 mts
DESNIVELL DE BAIXADA: 1.500 mts

La nostra ruta, però, ens permetrà conèixer dues valls pirinenques precioses, diferents, farcides d'estanys de somni, i gens concorregudes (de fet, nosaltres només vam trobar marmotes i isards durant tot el recorregut, ni una persona tot i ser dissabte i fer un gran dia).

No té cap dificultat tècnica remarcable. Únicament cal tenir en compte que, si es fa en condicions mixtes de neu i roca, com la vam fer nosaltres, és recomanable dur piolet i grampons per les possibles congestes a les pendents més pronunciades entre l'estany Gerber i el Llong, i a la pujada i baixada de la collada de Bassiero.

Malgrat les congestes que vam anar trobant, però, el track de pujada és fidel al camí clàssic d'ascens. En canvi, en el tram de baixada, des de la collada de Bassiero fins a l'Estany Blau, les congestes de neu, i les poques i gens visibles fites que hi ha, ens van fer impossible seguir fidelment el camí. No vam vorejar l'Estany Gelat (que si fa el camí original), i vam anar a cercar el camí marcat a la sortida de l'Estany Blau (nosaltres per la riba esquerra, el camí teòric, per la riba dreta). A partir de l'Estany Blau, ja prenem i seguim fidelment tot el camí de baixada per la vall de Cabanes, ben fressat i senyalitzat.

Els temps ressenyats inclouen les aturades que vam fer per descansar i per posar-nos i treure els grampons diversos cops.

APROXIMACIÓ
Per arribar al punt de sortida, a l'aparcament de la Peülla, de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret, ho farem per la carretera C-28, des de l'Aran, passant pel Port de la Bonaigua, o des del Pallars Sobirà, per la carretera que ve des d'Esterri d'Àneu.
Hem de comptar un quart d'hora o vint minuts més més entre anar al refugi del Gerdar, deixar un cotxe, i tornar al punt de sortida, a la Peülla.

APARCAMENT DE LA PEÜLLA (1.920 m) - 9:30 h
Sortim de l'aparcament de la Peülla, on immediatament creuem el riu de la Bonaigua, i comencem l'ascens, calmat, però sense pausa, en llarg flanqueig, per anar-nos endinsant a la vall de Gerber. Tenim les primeres vistes sobre els primers grans cims de la zona, els Tres Puis o el Pic de la Xemeneia.

L'ESTANYERA (2.020 m) - 10:00 h
Al cap de mitja hora llarga trobem un primer i menut tast de l'espectacle que vindrà després. L'Estanyera és un estanyol circular, de poca profunditat, d'aigües cristal·lines, en les quals gaudirem bonics reflexos del pic dels Tres Puis sobre les seves aigües.

Deixem l'Estanyera a la nostra mà esquerra, de pujada, i anirem a trobar les aigües del barranc de Gerber.

ESTANYERA DEL MIG (2.120 m) - 10:30 h
Al cap de poc arribem a l'Estanyera del Mig. És un altre menut estanyet, en aquest cas més allargassat, d'aigües també cristal·lines, en les quals hi veurem reflectida, en la llunyania, l'espectacular enforcadura del Puis de Gerber, que després veurem de molt més a prop.

Aquest estanyol el superarem per la riba esquerra, tot pujant, per endinsar-nos en el menut congost que formen les parets del barranc de Gerber, entre aquest estany i el de Gerber.

ESTANY GERBER (2.180 m) - 10:45
L'autèntica joia de la vall de Gerber, de l’excursió i m’atreviria a dir que de bona part del Pirineu. En la meva opinió, un dels indrets més bells, màgics i magnètics d’aquesta serralada. Està fet per enyorar-lo tan bon punt el deixes enrere. Un estany natural immens, pulcrament arrodonit, d'aigües cristal·lines que emmirallen la corona de cims que el flanquegen i que tanquen la vall de Gerber, majestuosament alçats per entre els 2.600 i els 3.000 metres.

Ràpidament el camí pren alçada i perspectiva sobre l’estany, pujant per la seva riba esquerra. Les perspectives sobre l’estany s’embelleixen. Ja a l’altre cap trobem una menuda però preciosa cascada d’aigua que confereix encara més bellesa a l’indret.

Als peus precisament d’aquesta cascada ens hem de calçar els grampons per primer cop, ja que el camí fa un fort ascens per anar a trobar l’estany Llong, i ho fa pel bell mig d’una llengua de neu prou gran i endurida. La caiguda ens duria de pet a les aigües de l’estany.

ESTANY LLONG (2.320 m) 11:25 h - ESTANY REDÓ (2.350 m) - 11:55 h
Gramponat aquest tram pronunciat i glaçat, apareixem a tocar de l'estany Llong, al pletiu des Ovelles, on el terreny s'amoroseix. Però el repòs dura poquet, ja que el camí torna a agafar embranzida cap amunt, tot fregant l'estany Redó. Des d'aquest punt ja albirarem el refugi Gerber "Mataró", encimbellat en una mola rocosa de superfície plana.

REFUGI GERBER "MATARÓ" - ESTANY GELAT O DE L'ILLA (2.470 m) - 12:15 h
Es pot vorejar l'estany Gelat o de l'Illa, per la seva riba dreta, en direcció sud, sense passar pel refugi, però nosaltres decidim anar a fer-hi una visita. És una cabina metàl·lica de color taronja amb una franja verda. La placa que l'identifica marca l'any 1.985. No hi accedim ja que la porta d'entrada es troba en força mal estat, i tindríem massa feina per tornar-la a posar bé.

Fem un petit repòs, tot contemplant les precioses vistes des d'aquest punt, de la vall de Gerber recorreguda, i de tota la corona de muntanyes que tanquen el circ de Gerber. I per sobre de totes destaca l'afilat esperó del pic d'Amitges, i a la seva esquerra, el nostre objectiu, els pics de Bassiero. Realment fer una nit en aquest refugi, enmig d'aquest entorn, és tot un privilegi.

Als peus de la roca enlairada en la qual s'assenta el refugi, hi tenim les aigües de l'estany Gelat, que fa honor al seu nom, presentant unes aigües encara força glaçades. També se l'anomena de l'Illa, per la roca aïllada que sobresurt al bell mig de les seves aigües.

Animats per veure el nostre objectiu del dia tan a tocar, emprenem de nou la caminada, decantant-nos ara ja sí, cap a l'est, i començant a tenir les primeres vistes de la fenomenal pujada que ens espera per pujar cap a la collada de Bassiero.

COLLADA DE BASSIERO (2.738 m) - 13:30 h
Flanquegem enmig d'un mar de roques immenses, tot apropant-nos a l'exigent canal que ens ha de dur a la collada. A la nostra dreta, ara ja sí, podem anar contemplant tota l'estona els majestuosos els pics de Bassiero. En aquesta època de l'any presenten el seu corredor central encara amb força neu. Se'l veu espectacular. Per un moment ens plantegem l'opció d'intentar fer una ascensió més salvatge tot pujant per aquesta canal dels Bassiero, però com que tampoc no havíem mirat ressenyes prèvies, s'imposa la prudència i decidim seguir segons el pla previst d'arribar a la collada de Bassiero.

Efectivament, la canal de la collada és dura, molt costeruda, i ens fa esbufegar de valent. Malgrat que encara queda força neu en aquesta zona, la canal es troba totalment eixuta. Però no sé fins a quin punt això és millor, ja que la aquesta és d'un terreny de molt mala petja, relliscós, amb molta pedra solta. Això ens dificulta i alenteix aquest tram de ruta.

Finalment, però, assolim la collada, des de la qual se'ns obre a l'altra banda, cap a llevant, el meravellós conglomerat d'estanys que formen el circ de Bassiero i la part alta de la vall de Cabanes. Espectacular també el cim de Monsaliente.

A la nostra dreta ja divisem l'objectiu del dia, el cim del Bassiero Oriental. Aquest en canvi, ha perdut totes les seves formes abruptes i afuades del seu vessant nord, per presentar un llom suau, i de pujada constant.

PIC DE BASSIERO ORIENTAL - PUNTA GOURDON (2.897 m) - 14:00 h
Emprenem doncs, el camí a través d'aquest llom. La presència de congestes de neu amb pendent, fa que fem aquest camí resseguint el fil de la carena. Sense cap dificultat, però, i en mitja horeta escassa des de la collada, culminem l'ascensió al pic de Bassiero Oriental. Hem trigat 4:30 h des que hem sortit de la Peülla.

COLLADA DE BASSIERO (2.738 m) - 14:30 h
Fetes les fotos de rigor al cim, retornem cap a la collada, on més arrecerats que no pas al cim, farem una aturada per recuperar forces.

A partir d'aquest punt tenim alguns dubtes de per on seguir, ja que el camí que marca el mapa ens hauria de fer baixar directes de la collada a trobar l'estany Gelat que veiem al fons (per cert, també fent honor al seu nom, com el de la vall de Gerber). Les àmplies congestes però, amaguen tant la traça com les possibles fites que hi pugui haver. El pendent pronunciat d'aquestes tampoc no anima massa a fer una baixada directa. Així que decidim anar esquivant les congestes tot decantant-nos cap a la nostra esquerra, des de la collada.

ESTANY GELAT (2.630 m) - 15:00 h
Així que acabem fent una mica la cabra, entre grans roques i congestes que anem trobant. Ens veiem obligats a tornar-nos a calçar els grampons i mirem però de no perdre en cap moment la referència de l'estany Blau, on acabarem retrobant el camí original. Passem a prop, però a certa distància de l'estany Gelat, per la seva riba esquerra tot baixant (el camí original passa per la seva dreta), i després de superar una congesta amb torrentera ja encalcem l'estany Blau. En tot aquest tram podem anar seguint algunes fites escadusseres que esquitxen la zona, sobresortint de la neu, sense seguir en cap cas, un camí massa clar.

ESTANY BLAU (2.480 m) - 15:20 h
L'arribada a l'estany Blau és també un espectacle paisatgístic de primer ordre. Com gairebé tots els estanys d'aquesta zona, presenta unes aigües mig glaçades, i unes aigües blavíssimes! Sens dubte el nom li és del tot escaient! Val la pena aturar-s'hi una estona i gaudir de la meravella de les seves aigües i l'entorn que les acompanya, amb la rècula de cims que coronen la zona de Bassiero, i la part alta de la vall de Cabanes a la qual estem a punt d'endinsar-nos (lo Tèsol, el Pui Pla, el Montsaliente, i podem observar encara, el cim recent fet del Bassiero Oriental).

Tot i que el camí original, com abans, passa, tot baixant per la riba dreta de l'estany, nosaltres l'hem rodejat per l'esquerra. tot just arribem a l'altra banda ja trobem, ara sí, el camí original que marca el mapa. Ens ho confirma que la traça ja és molt més marcada i decidida.

A partir d'aquí la ruta va agafant, mica en mica, més empenta en la baixada per a dirigir-nos, ara ja sí sense neu, i enmig de les primeres arbrades importants cap a l'estany Negre.

ESTANY NEGRE (2.180 m) - 16:15 h
Estany de proporcions força grans i que, com en el cas del Blau, fa molt d'honor al seu nom, presentant unes aigües molt més fosques, degut a la seva major profunditat. El voregem, deixant-lo a la nostra dreta, per un camí pedregós.

CRUÏLLA DE L'ESTANY LLONG (2.150 m) - 16:25 h
Al cap de ben poquet trobem un cartell indicador de la cruïlla que, si giréssim a la dreta, i agaféssim de nou direcció sud, cap amunt, ens duria cap a l'estany Llong. Avui, però, nosaltres ja fem camí avall, virant a l'esquerra, endinsant-nos de ple, ara ja sí, a la vall de Cabanes.

En un primer moment aquesta vall resulta un pedregar descomunal, fins i tot descoratjador, però no us desanimeu, la seva bellesa anirà in crescendo per acabar en un autèntic espectacle de la natura, amb l'avetosa del Gerdar, la que es considera la més gran de la Península Ibèrica!

PLETIU DE CABANES - CRUÏLLA A REFUGI DEL GERDAR (1.880 m) - 17:00 h
Enmig d'una gran solana i calorada anirem baixant, de forma ben decidida, en un primer moment, seguint el riu de Cabanes, després allunyant-nos-en, per acabar trobant-lo de nou a la zona del pletiu de Cabanes.

En aquest bell pla, trobem la cruïlla (amb senyal indicatiu) que ens conduiria cap al refugi de Gerdar, si seguíssim recte. Aquest tram també forma part de la ruta Camins Vius (CV) que, fent més marrada ens podria dur també cap al refugi de Gerdar, punt final de la nostra ruta. Nosaltres però, virem a mà esquerra i seguim el que és el camí més curt per arribar a Gerdar. Creuem el riu de cabanes per un pont fet de troncs de fusta i, amb el riu a la nostra dreta, emprenem la baixada final.

Aquesta baixada es va embellint a cada pas. Aviat descobrirem impressionants panoràmiques de l'avetosa. És espectacular, de veritat. I mica en mica ens hi endinsarem. Aquest tram ombrívol, enmig de l'avetosa, amb el dringar brau del riu sempre a tocar, és d'una bellesa impactant. Natura en estat pur! (i per cert, sempre solitaris!).

EL CALLAU - APARCAMENT REFUGI DEL GERDAR (1.510 m) - 17:30 h
Finalment, després de mitja hora d'una baixada encisadora, arribem a la zona del Callau, o el que és el mateix, a l'aparcament del refugi del Gerdar, punt i final de la nostra ruta i on hem deixat el segon cotxe al matí (hi ha un cartell on podreu veure la ruta feta i d'altres opcions). Només ens queda agafar-lo i tornar a buscar l'altre cotxe a l'aparcament de la Peülla (recordeu que si no heu pogut disposar de dos cotxes, haureu de caminar uns 4 quilòmetres fins al punt de sortida, a la Peülla, tot seguint la ruta dels Camins Vius).