Pic de Clavera, 2720 mts. (100 Cims)

Ruta circular que comença i acaba al Pont de la Perosa. L'anada i la tornada al Pic de Clavera es van fer pel mateix camí. Per arribar al punt d'inici s'ha d'anar a Alós d'Isil i des d'allà agafar la pista asfaltada que porta al bonic Refugi del Fornet. Al arribar a aquest punt s'acaba l'asfalt i cal continuar per la pista de terra fins arribar al pont esmentat a on hi ha una zona d'aparcament. Els primers 2km. de la ruta son molt senzills de fer de manera que es camina molt ràpid, sense quasi desnivell. A partir d'aqui la pujada ja es fa més empinada i constant fins arribar al cim del Pic de Clavera ( pugem més de 1000 metres de desnivell en poc mé de 4 km.). Aquesta caminada només té dues dificultats. La primera i més important es la manca de senyalització. Hi ha fites però els corriols son múltiples, segurament a causa de la gran presència de vaques en quasi tot el trajecte. Això fa que un es trobi amb moltes opcions de camí i que es desvíi de la seva ruta amb facilitat. Hi ha moments en que t'has desviat de la ruta principal i no ets capaç d'entendre com ha pogut passar. La segona es que la mejor part de la caminada es fa sobre herba. Cal anar molt en compre, sobretot al baixar, de no relliscar i caure. Tinc la sensació de que la baixada pot ser un xic perillosa si l'herba està mullada o plou.
Aquesta ruta no té cap mena de dificultat especial més enllà del seu desnivell, de la deficient senyalització i de l'herba que es trepitja. Aquesta ruta era una de les opcions que sembla ser que tenien els jueus i demòcrates francesos per fugir de les tropes alemanyes que van ocupar França a partir de 1940. A les fotos n'hi han dues que s'han fet a panells que expliquen una mica aquesta circunstància.
Les vistes son molt boniques , tant des del cim del Pic de Clavera, com des del Coll de la Pala de Clavera, com des de l'Estanyet de Clavera. Algunes zones del Barranc de Clavera també em van semblar força agradables.

Com a exemple de la facilitat que té aquest territori per confondre al caminant esmentaré dos punts en que ens van veure obligats a tallar per la directe el nostre itinerari perqué ens allunyavem del camí correcte. El primer va ser, més o menys al km. 10. Ens vam adonar de que anàvem desviats del camí correcte i vam haver de baixar per una zona dreta, relliscosa però curta. Aquesta baixada no té cap risc especial però sí que ja es una mica més complicada la que vam haver de fer a l'altura del km. 10,6. Aquí vam baixar pel dret per terreny relliscòs i amb més pendent que la baixada anterior. No es gens aconsellable de fer en cas de pluja, tot i que dona una mica més d'emoció a una caminada que es molt senzilla.