Pic de Comaloforno (3.029m) des de Cavallers - pic de Besiberri sud - Caldes de Boí
near Boí, Catalunya (España)
Viewed 261 times, downloaded 2 times
Trail photos
Itinerary description
Embassament de Cavallers - pic de Comaloforno - pic de Besiberri sud - Caldes de Boí
El Comaloforno és una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça; i dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
«Coma-lo-forno és coma de la forna. Una forna, en el país és una coveta o forat en la roca, com la que s'obre a la cresta d'aquest pic».[1]
El pic, de 3.029,2[2] metres, es troba en la cresta del Massís del Besiberri, en el tram que separa l'occidental Vall de Besiberri i l'oriental Capçalera de Caldes. També és l'etrem nord-occidental del Massís de Comalestorres. Està situat al sud del Besiberri Sud, al nord de la Punta de Passet i a l'oest del Portell de Comaloforno.
En ell està situat el vèrtex geodèsic 257068006[3] de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
El pantà de Cavallers o dels Estanys de Tor és un embassament que pertany al riu Noguera de Tor (conca del riu Noguera Ribagorçana), creat per una presa situada al municipi de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça.
L'embassament fou construït l'any 1960. Es troba a 1.781 m d'altitud i la seva presa, de 70 m d'alçada i 360 m de longitud és del tipus anomenat de contraforts. En els darrers 10 anys la mitjana de capacitat que ha presentat és de 14 hm³ o sigui un 93,13% de la seva capacitat.[1] L'embassament va fer desaparèixer l'original Estany de Cavallers així com la Cascada de Cavallers.[2]
A l'estany de Cavallers i la seva presa té origen el riu la Noguera de Tor, de 24 km de recorregut per la Vall de Boí, travessant les poblacions de Caldes de Boí, Erill la Vall, Barruera, Llesp i Castilló de Tor fins a desembocar en la Noguera Ribagorçana en el terme del Pont de Suert.
El cabal mitjà a Llesp és de 8,1 m³/s. La seva conca ocupa una àrea de 30 km².
L'embassament, situat dins la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és la porta d'entrada al parc per la Capçalera de Caldes. Les principals rutes que surten de la presa són:
Pic de Comaloforno: Des de l'extrem occidental de la Presa de Cavallers, via el Pas de l'Ós i l'Estany Gelat de Comaloforno.
Estany Negre i Refugi Joan Ventosa i Calvell: des de la Presa de Cavallers, pel Pletiu de Riumalo, el Barranc de les Llastres i Pletiu d'Estany Negre.
Pletiu de Riumalo
Besiberri Sud: pel Pletiu de Riumalo, barranc i l'Estany de Malavesina.
Besiberri del Mig: pel Pletiu de Riumalo, Barranc de Malavesina, l'Estany de Malavesina i el Pas de Trescazes.
Font:
Wikipedia
El Comaloforno és una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça; i dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
«Coma-lo-forno és coma de la forna. Una forna, en el país és una coveta o forat en la roca, com la que s'obre a la cresta d'aquest pic».[1]
El pic, de 3.029,2[2] metres, es troba en la cresta del Massís del Besiberri, en el tram que separa l'occidental Vall de Besiberri i l'oriental Capçalera de Caldes. També és l'etrem nord-occidental del Massís de Comalestorres. Està situat al sud del Besiberri Sud, al nord de la Punta de Passet i a l'oest del Portell de Comaloforno.
En ell està situat el vèrtex geodèsic 257068006[3] de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
El pantà de Cavallers o dels Estanys de Tor és un embassament que pertany al riu Noguera de Tor (conca del riu Noguera Ribagorçana), creat per una presa situada al municipi de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça.
L'embassament fou construït l'any 1960. Es troba a 1.781 m d'altitud i la seva presa, de 70 m d'alçada i 360 m de longitud és del tipus anomenat de contraforts. En els darrers 10 anys la mitjana de capacitat que ha presentat és de 14 hm³ o sigui un 93,13% de la seva capacitat.[1] L'embassament va fer desaparèixer l'original Estany de Cavallers així com la Cascada de Cavallers.[2]
A l'estany de Cavallers i la seva presa té origen el riu la Noguera de Tor, de 24 km de recorregut per la Vall de Boí, travessant les poblacions de Caldes de Boí, Erill la Vall, Barruera, Llesp i Castilló de Tor fins a desembocar en la Noguera Ribagorçana en el terme del Pont de Suert.
El cabal mitjà a Llesp és de 8,1 m³/s. La seva conca ocupa una àrea de 30 km².
L'embassament, situat dins la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és la porta d'entrada al parc per la Capçalera de Caldes. Les principals rutes que surten de la presa són:
Pic de Comaloforno: Des de l'extrem occidental de la Presa de Cavallers, via el Pas de l'Ós i l'Estany Gelat de Comaloforno.
Estany Negre i Refugi Joan Ventosa i Calvell: des de la Presa de Cavallers, pel Pletiu de Riumalo, el Barranc de les Llastres i Pletiu d'Estany Negre.
Pletiu de Riumalo
Besiberri Sud: pel Pletiu de Riumalo, barranc i l'Estany de Malavesina.
Besiberri del Mig: pel Pletiu de Riumalo, Barranc de Malavesina, l'Estany de Malavesina i el Pas de Trescazes.
Font:
Wikipedia
Waypoints
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
Fantàstic, Josep Maria, estàs en forma.
Quin privilegi, noi !
Me'n recordo que el primer cop que vaig fer el Biciberri va ser en el Rally d'alta Muntanya del CEC, quan tenia 21 anys.
Després l'he fet un parell de cops més, si mal recordo.
En un dia havies de fer Biciberri Nord, Biciberri Sud i Comoloformo.
Quins temps noi !
Però vosaltres en un dia heu fet Biciberri Sud i Comoloformo.
I a la nostra edat !
Tota una proesa, perquè com l'he fet puc valorar millor la vostra gesta.
Per molts anys.
Molta enveja veient les fotos.
Els estanys els recordo amb molta més aigua.
És la sequera. Que hi farem. Una pena.
De tota manera és un privilegi.
Disfruteu-ho mentre podeu. Si senyor.
I cuideu-vos.
Salut i República !
Magí
Felicitats també a tu Magí, és un privilegi fer aquest cims quant tens 21 anys, ja veus, jo vaig amb un retràs considerable respecte a tu.
Per mi és la segona vegada que pujo al Besiberri, la primera la recordo totalment diferent d'ara, amb tot ple de neu, vam anar-hi amb grampons i piolet.
El paisatge ha canviat radicalment, llavors eren llacs gelats i ara s'estan buidant i assecant, una pena.
Gràcies pel comentari i la valoració.
Salut i República Catalana