Pic de la Mainera des de les Bordes de Llessui (Aigüestortes)

Ascensió al Pic de la Mainera, al vessant sud-est del magnífic conjunt de muntanyes pirinenques d'Aigüestortes, remuntant des de les Bordes de Llessui pel barranc de Berasti fins al Pas de la Mainera (1) i continuant pel Clot de l'Orri Vell, l'Estany Xic de la Mainera, els Clots del Portarró, la Collada de la Mainera i l'aresta meridional del cim.

Es tracta d'una ruta d'ascensió menys habitual que la del vessant occidental des de l'Estany de Mar, que ens permetrà endinsar-nos en la capçalera de la Vall d'Àssua, on encara roman viva la ramaderia d'alta muntanya, remuntant per terreny bastant assequible en la major part del recorregut, amb predomini de la praderia i bonics paratges (salts d'aigua, estanys de la Mainera...). La dificultat principal de la ruta rau en la seva distància i desnivell. De fet són els darrers 450 metres de desnivell, després de superar els Clots del Portarró, on el terreny s'endureix força: hi trobarem dues pales herboses inclinades amb fort pendent a més de l'aresta final, força exigent, que ens obligarà a posar les mans en alguna ocasió.

L'itinerari comença a les Bordes de Llessui, on hi ha habilitada una zona d'aparcament i de pícnic. Per arribar-hi cal prendre una pista d'uns 6 km que surt a la dreta en un revolt poc abans d'arribar a Llessui (atenció perquè la pista no està gaire indicada: davant el dubte a les bifurcacions sempre s'ha de prendre la de la dreta, paral·lela al barranc). En cas de no disposar d'un vehicle tot terreny cal anar molt amb compte en alguns trams en mal estat.

Des de les Bordes de Llessui, a poc més de 1500 metres, un camí remunta pel vessant occidental del barranc de Berasti, flanquejant en pujada diversos torrents i barrancs laterals (bonics salts d'aigua) que recullen les aigües que baixen del Montsent de Pallars i el Montorrio. Hi trobarem alguns pals durant la ruta, tot i que no està gaire senyalitzada i el corriol es desdibuixa en alguns punts.

El corriol ens enlaira fins al Pas de la Mainera, per sobre dels 2100 metres, on confluirem amb la pista que ve de Llessui. Seguint les indicacions d'unes estaques i pintura groga, des del Pas de la Maniera remuntarem fins al Clot de l'Orri Vell, entre àmplies praderies d'alta muntanya. Superat l'Orri Vell, des d'on ja comença a ser visible el Pic de la Mainera, ens endinsarem en la capçalera de la vall, una extensa clotada voltada de cims i trams crestosos des del Montorroio fins la Cresta de l'Avió i el Coll de la Mainera.

Deixant a l'esquerra el corriol de pujada ens podem acostar al pintoresc l'Estany Xic de la Mainera (més amunt, en una cubeta superior, es troba l'estany Gran). Després de voltar-lo per l'est ens dirigirem cap als Clots del Portarró (el nom li ve de la propera Collada de la Coma d'Espòs o Portarró de l'Estany Xic), una extensa zona bastant plana amb ondulacions del terreny produïdes per l'erosió.

Després de recórrer els Clots del Portarró en sentit sud-oest entrarem en la zona més exigent de la ruta. Primer ens desviarem cap a la Collada de la Mainera per un ampli corredor entre els contraforts orientals dels Pics de la Pala Pedregosa i de la Mainera. El corredor desemboca en un altiplà on hi trobarem una zona de blocs que podem anar evitant buscant les zones herboses per la banda esquerra de pujada fins que el pendent esdevé molt pronunciat i herbós. Superant aquesta inclinada pala herbosa arribarem a la Collada de la Mainera, on s'obren extraordinàries vistes d'estanys i cims cap a l'oest.

Des de la Collada remuntarem la pendent aresta meridional del Pic de la Mainera, evitant per la dreta un curt tram crestós bastant aeri, fins arribar a la part final, descomposta en grans blocs granítics i amb el cim coronat per un gran bloc inclinat.

Les vistes en totes direccions des del cim en un dia de visibilitat clara són immenses i corprenedores: des del Posets i l'Aneto cap a l'oest fins al Gran Tuc de Colomers i els Pics de Bassiero cap al nord; des la Pica d'Estats i els principals cims andorrans a l'est fins a la Serra de Boumort cap al sud; destacant, sobretot, les esplèndides panoràmiques del Parc Nacional, amb el seu abrupte relleu i la proliferació d'estanys i cims.

Després de gaudir del magnífic espectacle, el retorn el farem pel mateix camí de la pujada, amb alguna petita variant i drecera fins a completar els aproximadament 16 km i més de 1400 metres de desnivell positiu d'una excepcional i molt recomanable ruta.

----------

(1) També es pot començar la ruta al Pas de la Mainera, on es pot arribar per una llarga pista de muntanya des de Llessui. Si es pren aquesta opció, el recorregut s'escurça en 7 km i 600 metres de desnivell (resultant, doncs, una ruta de menys de 10 km i uns 900 metres).