Pic de la Pala Alta de Sarradé per l'estany de Sarradé des de la Palanca de la Molina (Aigüestortes)

Ascensió al Pic de la Pala Alta de Sarradé cim que, amb 2982 metres, és el punt més enlairat del conjunt de muntanyes que tanquen la feréstega i solitària Vall de Sarradé.

La ruta té dues parts ben definides. La primera, per la Ribera de Sant Nicolau des de l'aparcament de la Palanca de la Molina fins a l'estany de Llebreta, és de bon caminar i desnivell suau. La segona, a partir del barranc de pujada a la Vall de Sarradé i especialment des del l'estany gran de Sarradé, és força penosa, per terreny inestable, amb un fort i sostingut pendent i sense a penes traces que ens ajudin a orientar-nos, encara que no trobarem cap dificultat tècnica ressenyable. Es tracta tot i així d'un itinerari de gran interès, tant per l'entorn feréstec com per les magnífiques panoràmiques que hi trobarem, que compensen l'esforç amb escreix.

El recorregut parteix de l'aparcament de de la Palanca de la Molina, un dels punts d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes des de les proximitats de Caldes de Boí. Seguint l'ampli i condicionat camí que progressa en paral·lel a la Ribera de Sant Nicolau, creuarem el riu per la Palanca de Pei, on conflueixen els dos camins que porten a l'estany de Llebreta (tornarem pel de la riba dreta). Seguint el fressat camí passarem per les ruïnes de la borda de Gaspar primer i per les de Sant Nicolau després, aquesta darrera situada a costat de la petita i bella església romànica de Sant Nicolau, a curta distància del plàcid estany de Llebreta.

Continuant per un petit tram de la pista d'Aigüestortes (s'hi pot pujar amb bus de muntanya) deixarem el camí que porta cap al refugi i l'estany Llong i ens desviarem a l'esquerra, en sentit nord, en un punt senyalizat amb un pal indicador. El terreny a partir d'aquí s'endureix notablement ja que haurem de pujar per un corriol boscós de fort pendent en paral·lel al barranc de Sarradé fins que arribarem a travessar-lo quan el desnivell comença a suavitzar-se. Ja hem entrat a la Vall de Sarradé i, per evitar la zona de blocs de la part baixa, el camí s'enlaira pel vessant dret, agafant alçada inicialment i flanquejant després per sota del Serrat dels Ginebros fins arribar a la cubeta del magnífic Estany gran de Sarradé. Fins aquí fites i estaques ajuden a seguir el recorregut.

Per dirigir-nos cap a la Pala Alta de Sarradé, en canvi, cal anar a buscar la llarga pala enlairada que porta al cim i, com que no podem fer-ho directament pels abruptes contraforts que delimiten l'estany pel nord, haurem de vorejar l'estany per l'esquerra. Així, després de travessar el torrent on vessen les seves aigües, remuntarem cap a l'oest seguint traces de corriol i algunes fites disperses (cal estar atents per no despistar-se) fins arribar al torrent que baixa del Colladó d'Aigüissi, ple de blocs de grans dimensions.

Des de la fondalada del torrent girarem cap al nord per pujar directament la llarga, penosa i costeruda part inicial de la Pala Gespadera, delimitada per una visible i retallada cresta que veurem a la nostra esquerra. L'objectiu es remuntar cap a dues canals herboses visibles a la nostra dreta en el sentit de l'ascensió. Prenent qualsevol de les dues costerudes canals --nosaltres vam prendre la de l'esquerra, al costat d'un escarpat torrent-- assolirem la 'pala alta' (els feixans de Sarradé) on comencen els gairebé 500 metres finals fins al cim, amb trams inicialment herbosos de pronunciat pendent que es van transformant en més pedregosos a mida que ens hi acostem.

Les panoràmiques des del cim de la Pala Alta de Sarradé culminen les que veníem observant en el dur recorregut de pujada, amplíssimes i espectaculars en totes direccions i en diversos plànols (des de la Pica d'Estats al Mauberme, del Montardo al Pic d'Abellers, dels Encantats al Peguera i el Pic Gran del Pessó, les Maladetes, etc.), amb la Punta Alta i la magnífica vall de Comalesbienes als nostres peus.

El retorn es fa pel mateix camí amb la variant de davallar per la riba dreta del riu de Sant Nicolau a partir de l'estany de la Llebreta, completant així els 19 km i més de 1700 metres de desnivell d'una esforçada, esplèndida i molt recomanable ruta.