Pic de Màniga 100 cims

Aproximació en cotxe. Si ens apropem a Llavorsí des de Sort anirem per la carretera C-13 fins a l’entrada de Llavorsí, un cop passat el primer pont girem a la dreta pel següent pont en direcció a Tírvia i Alins per la carretera L-504. A la primera rotonda seguim recte cap a Alins i de seguida girem a la dreta en direcció a Tírvia. Un cop entrem a Tírvia girem a l’esquerra per una carretera mal asfaltada en direcció a Burg. Tot just passant de llarg de Burg trobareu una zona per aparcar molt a prop d’una font, molt ben trobada a la baixada.
Comencem la caminada en direcció Oest per la part superior del Burg, pujant i baixant carrers seguint marques grogues. Passareu per sota una casa que dona pas al camí en si. L’ascens en si no te gran misteri, cal seguir les marques grogues i els pals indicadors del Refugi del Gall Fer. Ràpidament us enfilareu per aquest camí fins a l’entrada al bosc que es fa a través d’un filat de vaques. Aquest bosc te un lleuger descens a la vegada que va girant cap al Nord i després cap a l’Oest. Sempre anem seguint les marques grogues del refugi.
La zona de bosc és molt llarga i en un indret indefinit per cap marca ni fita, deixem les marques grogues i anem a buscar el llom de la muntanya en direcció Est. És una zona bastant arbrada i espessa, costa molt trobar corriols clars.
S’arriba a una zona de blocs on el camí no està gens definit, recomano anar sempre que es pugui per la part més alta de les pedres o camins paral·lels. Es fa molt llarg ja que no hi ha manera d’agafar ritme còmode (un fàstic). Un cop passada aquesta zona (alçada +2.000m aprox) el camí és de pendent suau al principi i poc a poc va augmentant el pendent als darrers 400m (a partir de +2.250m).
A partir de la cota 2.400m ja comença la part més tècnica de la ruta, es una cresta que es deixa fer prou si t’agrada la grimpada i l’escalada. Si ets patidor pots agafar un camí lateral a l’esquerra que permet flanquejar la major part de la cresta. Hi ha una part final on no es pot evitar passar per la zona alta de pedres i costa una mica trobar el millor pas, fins i tot hi ha un gendarme que et fa dubtar, nosaltres el vam passar per la dreta. Un cop passat el gendarme tot plegat és molt fàcil fins al cim.
Com sempre, les panoràmiques es fan mirar. Espectacle visual que compensa tot plegat.
Per baixar girem al Sud tot buscant un parell de fites, sense camí massa clar en dirigim cap al Coll de Màniga i des d’allà seguim pel torrent que baixa cap a Burg. De seguida el camí s’aparta del torrent, és un camí molt clar i fressat. No costa gens anar-ho seguint. Tot arribant a la part més planera es creua el riu unes quantes vegades i un bon ramat de vaques va fer que anéssim una estona fora del track. S’arriba a un camí que ens porta a un tancat de vaques que cal passar per la dreta. Aquí neix una pista forestal per on pugen els camions de bestiar. Seguim pel prat sense camí definit intentant seguir el GPS. S’entra en una zona de bosc on s’intueix el camí que ens fa creuar el torrent de nou. Estem al costat d’unes bordes i al costat del camí trobareu un pal indicador de Bordes de Burg. A partir d’aquí el camí està molt ben marcat amb pintura groga i pals indicadors de distàncies i temps fins a Burg. Aquestes marques porten de cap a la font del poble.
Per distància, desnivell i dificultat tècnica, per mi és una ruta difícil i no apta per tothom. Segur que els que esteu acostumats a mitja i alta muntanya serà bastant fàcil, però pels no iniciats potser és una mica massa. Hi ha altres rutes que surten des del Refugi del Gall Fer o fins i tot de la pista forestal que segueix i fa el puja-baixa més senzill.
Personalment només em va disgustar la zona de blocs.