Pic de Pala Clavera, Petit Valier i Mont Valier des del Pont de Perosa (Pirineu central)

Ascensió al Mont Valier, situat al vessant nord de la Serra Pirinenca, al territori de l’Arieja, partint del Pont de Perosa, al nord del Pallars Sobirà. La seva ubicació, volum i prominència fan del Mont Valier un cim destacat i identificable a ull nu des de gran distància pel sud, en línia amb altres colossos de la zona (Certascan, Mont-Roig, Mauberme...) situats entre la Pica d’Estats i les elevacions de Posets/Maladeta.

Es tracta d’una ruta d’ascensió difícil per la distància i el desnivell considerables però, sobretot, per l’exigent tram entre el Pic de Pala Clavera i el Collet de Peyre Blanc, força abrupte i on es combinen un flanqueig per corriols herbosos, amb força inclinació principalment lateral, i algunes grimpades assequibles però que demanen atenció, totalment desaconsellables amb terreny humit. En un dia de bona visibilitat les panoràmiques des de l'allargassat cim del Mont Valier són immenses i d'una corprenedora bellesa, compensant amb escreix l’esforç realitzat.

Iniciem la ruta al Pont de Perosa (1470 m), a la profunda vall de la Noguera Pallaresa, on s’arriba per una pista que, passat el poblet d’Alòs d’Isil, puja cap a Montgarri i la Vall d’Aran a través del Pla de Beret. A Perosa hi trobarem un aparcament senyalitzat, després de recórrer uns 4 km de pista sense asfaltar. Seguint una pista indicada des de l’aparcament començarem a caminar en paral•lel a la Noguera Pallaresa, cap a on cau l’espectacular cascada del llarg Barranc de la Tinta.

Passada la cascada ens desviarem cap al nord, per una costeruda i sostinguda pujada que progressa pel barranc de Clavera i ens durà a la clotada de l’Estanyet de Clavera (2250 m), des d’on ja s’albira clarament el Pic de Pala Clavera. A curta distància de l’estanyet es troba la minúscula cabana homònima, un bon aixopluc en cas d’emergència.

A partir de la cabana començarem a remuntar el costerut corriol que porta cap al Coll de la Pala Clavera (2521 m), encara per terreny herbós i un corriol força definit (el coll és un indret històric de pas de refugiats perseguits pel règim nazi). Les vistes que se’ns obren des del coll són esplèndides, especialment cap a l’espectacular Étang Long.

Des del coll remuntarem sense dificultat l’ampla aresta que porta al Pic de la Pala Clavera (2721 m) on es multiplica l’espectacle de valls i muntanyes que ens envolten en totes direccions. Des del Pala Clavera albirarem també l’accidentat cordal que haurem de recórrer per assolir el cim del Mont Valier, que s’enlaira ufanós en direcció nord.

Davallant per terreny herbós i descompost i ajudant-nos de les mans en alguns punts recorrerem el cordal evitant els trams més compromesos per l’esquerra, pel seu vessant occidental, travessant dos collets fins arribar al més ampli Coll de Peyre Blanc (2570 m).

Passat el Coll de Peyre Blanc el terreny és torna més amable i, sense camí però amb orientació evident, val la pena desviar-se cap al Petit Valier (2736 m) i gaudir de l’espectacular vessant oriental caient verticalment cap a la Vall d’Aula.

Resseguint cap al proper Mont Valier encara haurem de superar una canal que, equipada amb cable, no presenta cap dificultat remarcable i que ens donarà accés a l’ampli Col de Faustin (2653 m), confluint amb la ruta més habitual per la banda francesa, encarant tot seguit la pronunciada pujada final al cim principal del Mont Valier (2838 m).

Des del Mont Valier les vistes en totes direccions són amplíssimes i formidables: sense cap obstacle visual albirarem l’enorme plana tolosana cap al nord i la Torreta de l’Orri o el llunyà Montsec cap al sud, passant per diversos plans de muntanyes i valls destacadíssims (Pica d’Estats, Mont-Roig, Posets/Aneto/Maladeta, Neouvielle, Mauberme...). En l’entorn més proper i enclotat albirarem el proper refugi de les Estagnous, els estanys Long i Rond i, treient el nas cap al vertiginós nord-est, la glacera d’Arcouzan, l’única pirinenca per sota dels 3000 metres que encara no ha desaparegut. Per completar la panoràmica des del cim principal podem acostar-nos al proper cim oriental (2835 m), uns metres més baix i encarat cap a la vall del Torrent d’Estours.

El retorn es fa pel mateix camí d’ascensió amb dues dreceres respecte a l’anada: evitant passar pel Petit Valier primer i, en l’últim collet abans del Pic de Pala Clavera, davallant fent drecera per un corredor inclinat (2615 m) i inestable fins a connectar amb el corriol principal. En acabar tot plegat haurem fets uns 18 km i 1700 metres de desnivell positiu d’una esforçada, gratificant, molt recomanable i poc freqüentada ruta d’alta muntanya per una de les zones més singulars de la magnífica serralada pirinenca.