Pic de Qüenca (2639 m), Alós d'Isil

Pujant per la C-28, el Pic de Qüenca destaca al fons de la vall, amb el cim de roca blanca. Per la seva posició isolada, és una talaia magnífica.
L’ascensió des d’Alós d’Isil té tres parts ben diferenciades. Des d’Alós fins a la pleta de les bordes de Moredo, el camí és clar i està marcat amb pintura groga. Des de l’esmentada pleta fins que enfilem la carena cap al cim, el camí, molt desdibuixat, sovint és difícil de seguir (en aquest tram, disposar d’un bon track és la millor opció). Finalment, la carena fins al cim ens representarà més de 500 m de desnivell, però cap problema d’orientació.

ADVERTIMENT PREVI
La pista de les bordes de Lapre i de Moredo (un bon recurs per reduir distància i desnivell) està tancada permanentment al trànsit.

DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Just arribant a Alós d’Isil per la carretera, hi ha un aparcament públic a l’esquerra. Immediatament abans, un carrer ens dóna accés al poble. Passem per una font i tot seguit arribem a la Placeta, on prenem el carrer de Moredo (a l’esquerra), que ens porta fins a l’inici del camí, marcat amb pintura groga.
Camí amunt, deixem un pont a l’esquerra (07) i una resclosa, també a l’esquerra (08).
Així que arribarem a una bifurcació (09), prenem el ramal de l’esquerra. A partir d’aquest punt, anirem entre avellaners fins a les envistes de la pleta de Moredo.
Poc després de la bifurcació, passem ver la vora d’un pollancre enorme (10); una mica més enllà, travessem el barranc de Comabiera (11).
El camí passa arran del barranc de Moredo (12); poc més amunt se’n separa (13), i una mica més amunt encara, sortim de l’avellaneda (14).
Davant nostre, una estaca amb el cap groc; més enllà, les restes d’una pleta antiga (16); la travessem; una fita (17) ens assenyala el camí; si mirem enrere, veiem les bordes de Moredo –molt ben condicionades–, per les quals no es passa.
Arribem a la pista que prové de les bordes; la prenem a l’esquerra; travessem el barranc de Portiero per un pont de ciment (18) i arribem a la instal•lació d’unes arnes (19), a peu de pista, a l’esquerra.
Just abans de les arnes, deixem la pista i prenem un corriol difús a la dreta. Sempre en sentit oest, travessarem una pista (20); uns metres a la dreta, el camí continua a l’altra banda. Arriben al barranc de Moredo (21); tota vegada que el travessa, el camí fa un gir a l’esquerra i s’enfila cap a un serrat proper on fa un gir a la dreta (22).
Passem per uns troncs travessers (23) que protegeixen el camí d’un petit curs d’aigua. El camí, poc fressat, és més ample i visible; l’anem seguint; més amunt fa tres marrades i pren la direcció SE, cap a la carena que baixa del pic de Qüenca. Les bordes de Moredo han quedat força enrere i avall (24).
El camí, que els pins van envaint, va fent el tomb a la carena; no l’hem de seguir fins on la cartografia n’assenyala el final; si ho féssim, després hauríem de pujar per un camp d’escobes molt incòmode. El que hem de fer, quan encara hi ha pineda i no pins esparsos, és trencar a la dreta (26) per enfilar la carena. Mentre anirem entre els pins, no hi haurà vegetació que ens engavanyi. Quan s’acaben els pins (27), la vegetació (rosa de roca, bruguerola, algun ginebró) és molt arranada a terra i no és gens molesta per caminar.
Més amunt, desapareix qualsevol tipus de vegetació; només trobarem roca i sauló (28) del color blanquinós característic del pic de Qüenca. Aquesta part de roca és força pendent, però el calçat s’hi arrapa bé.
Arribem a un avantcim senyalat amb una fita petita (29); cinquanta metres més enllà, el cim, amb una fita més voluminosa.