Pic de Subenuix (100 cim)

PIC DE SUBENUIX
20 DE JULIOL DE 2019


El pic de Subenuix és una estètica muntanya de 2.950 mts. d’alçada, que es troba en el límit meridional del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici amb la seva zona perifèrica, formant part dels termes municipals de la Torre de Capdella (Pallars Jussà) i d'Espot (Pallars Sobirà). Té diverses rutes de pujada, les més habituals ho fan per la vall de Subenuix, des de l’estany de Sant Maurici, mentre que la resta ho fa per la collada dels Gavatxos, ja sigui per la coma dels Pescadors des del refugi d'Estany Llong o bé des de la Vall Fosca pel pantà de Sallente i l’estany Gento, vorejant els diversos llacs que conformen el traçat dels Carros de Foc fins als peus de la collada de Delui, on la ruta marxa cap a l’estany de Castieso.
En el nostre cas hem optat per aquesta darrera opció, amb una variant, ja que durant els mesos d’estiu (de finals de juny a finals de setembre), es posa en funcionament el telefèric de la Vall Fosca, que salva els prop de 350 mts. de desnivell que hi ha entre el pantà de Sallente i l’estació superior, situada al costat de l’estany Gento, escurçant força l’itinerari, que, de totes maneres, segueix tenint la seva exigència, doncs suposa un recorregut d’uns 18 kms. de distància i poc més de 1.000 mts. de desnivell positiu acumulat.
D’aquesta manera, situats als peus de les escales del telefèric, ens dirigim per un sender molt arreglat en direcció a l’estany Tort i el refugi de la Colomina, que perd una mica d’alçada, per incorporar-se al traçat del G.R. 11-20, que per l’esquerra prové del port de Rus i la collada de Font Sobirana. El camí salva a flanqueig i amb unes llaçades la paret rocallosa, fins que arriba a un encreuament, la Portella, on deixem el G.R., que se’n va a la dreta cap el refugi de la Colomina, marxant en el nostre cas a l’esquerra vers l’estany Tort i el refugi de l’Estany Llong. Entrem a una zona planera, amb la curiositat de caminar una estona per sobre les antigues vies del carrilet que servia com a sistema de transport de materials durant les obres hidràuliques que es van dur a terme a partir de l’any 1.911 i que van impulsar la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella i tot el sistema de canalitzacions que comuniquen els diversos estanys d’aquest sector. Recorrem en la seva integritat l’estany Tort, un dels més grans de la zona, que va veure augmentada la seva conca original mitjançant una sèrie de rescloses. Inicialment anem arran de la riba occidental del llac, però més endavant, ens apartem i ho fem seguint el perfil sinuós del terreny, amb algunes pujades i baixades, fins que, després de perdre alçada, arribem a la paret de la presa de l'estany de Neriolo, que es pot passar per sobre o bé pels seus peus, on hi ha una petita construcció, seguint pujant en aquest cas a un nou estany, el de Cubieso, que va adquirir l’aspecte actual després de la seva unió forçada amb el d’Eixerola. Estem als peus de la collada de Dellui, que és per on marxa el traçat dels Carros de Foc, punt en el que deixarem aquest concorregut itinerari, marxant en el nostre cas cap a la dreta, per voltar en sentit horari la riba de l’estany, en direcció a les basses de Cubieso. Al principi el sender és força clar, però segons ens apropem a les mulleres d’aquest indret, la traça es va perdent, però veiem fites i a més a més, fa estona que ja tenim el nostre objectiu a la vista, situant-se en una coma tancada al nord pel propi pic de Subenuix a l’esquerra i el dels Estanyets a la dreta, amb la collada dels Gavatxos ben marcada a la carena. Ens dirigim a l'estany de Castieso, que voltem per la seva riba dreta, travessem el torrent que l’alimenta i comencem el veritable ascens, doncs fins aquí amb prou feines hem guanyat 200 mts. de desnivell, malgrat haver-ne acumulat més del doble, havent recorregut ja una mica més de 6,5 kms. Tenim davant una gran pala majoritàriament herbada, entre dues llengües de roques que baixen dels cordal. Al principi sembla que hi hagi restes de corriol i fites força sovintejades, però a mitja pujada anem perdent aquests referents, tot i que els recuperem més amunt (de baixada hem vist que el senderó va molt proper a la tartera que hi ha a la dreta del coll) i ja no perdem el seu sinuós traçat fins atènyer la collada dels Gavatxos, situada a 2.667 mts. d’alçada, que es troba en el límit de tres termes municipals i de tres comarques, la Vall de Boí (Alta Ribagorça), la Torre de Capdella (Pallars Jussà) i Espot (Pallars Sobirà), comunicant la coma dels Pescadors amb la zona lacustre per la que acabem de passar.
Ens queden una mica menys de 300 mts. de desnivell, que els superarem íntegrament per l’aresta SW del pic, girant del coll a la dreta, anant els primers metres per sobre el cordal, tot i que poc a poc, les fites i el més que evident corriol es van decantant pel vessant esquerre, avançant amb alguna que altra petita grimpada, per un terreny que no dóna gaire sensació d’exposició, més senzill del que pot semblar des de baix. En una bretxa saltem al vessant contrari, per travessar una zona de tartera, bastant descomposta, que ens torna a deixar en un terreny de roques, de millor petja, malgrat calgui fer servir eventualment les mans. Arribem al nus de l’aresta per la que pugem amb la que prové del pic Morto i el més proper pic dels Estanyets, que és el punt clau per afrontar els darrers metres fins al cim.
Estem al capdamunt d’una bretxa, amb un conjunt de murs verticals de granit al davant nostre, que són els que conformen el pic de Subenuix, amb un aspecte força amenaçador. Sembla que s’hagi de baixar fins al coll de la bretxa i remuntar a sac aquestes parets, plenes de fissures i esquerdes. Però certament, el terreny dóna molt poca confiança, doncs està esmicolat i té una caiguda important. Es veuen algunes fites a la part superior dels conjunt de blocs, i no s’arriba a tenir clar per on continua tot plegat. En el nostre cas, deixem les motxilles i els bastons, i fem equilibris per situar-nos als peus del mur, sense trepitjar els trams de pedres soltes, i aleshores veiem la solució a l’enigma. Just a l’altre vessant, el dels estanys dels Gavatxos, es veu un sender fitat, molt clar i evident, que és per on va la via normal. És a dir, en el nus de carenes, s’ha de buscar una fita de pedres que hi ha a l’esquerra (que de tornada veurem molt clara), que ens deixa a un tram una mica penjat, però de bon fer, que flanqueja una primera agulla, per situar-se als peus d’una canaleta de roques trencades, per on s’ha de grimpar, amb una certa exposició final, fins arribar dalt de tot del Subenuix, cim extremadament estret, format per un conjunt de blocs, on hi ha un dels claus metàl·lics de l’I.C.G.C., tot i que no és el punt més alt, ja que ho és una llosa penjada i esmolada, que es troba pocs metres més al nord, de complicat accés.
La panoràmica que tenim des d’aquí dalt és imponent, ja que al marge dels més allunyats massís de la Maladeta, Turbón, Cotiella, Mauberme, Mont Valier o el sector Mont-roig i Pica d’Estats, tenim un extens reguitzell de les muntanyes que formen part de l’entorn del Parc Nacional, com el massís del Besiberri, la Punta Alta de Comalesbienes, Ratera, Gran Tuc de Colomèrs, Encantats, Peguera, Bassiero, Montsaliente, Tort, Vidals, Mainera, Portarró, etc., però també es veu clar el Monstent de Pallars, els sector de Filià o el Gran Pic del Pessó, pel darrere dels propers Mariolo i Dellui, i molt més ...., ja que als estanys que hem anat veient de pujada es poden afegir un munt més, com el Llong o el Redó.
Per a tenir una imatge gràfica del que abasten els nostres ulls es pot consultar la següent adreça d’internet: https://peakvisor.com/peak/pic-de-subenuix.html

La tornada la farem si fa o no fa seguint els nostres passos de pujada, però amb lleus variants, doncs el pas de la bretxa el fem pel lloc adequat i la baixada de la collada dels Gavatxos segueix la traça del corriol existent, per tant, en el cas de seguir aquest track, millor dividir-lo per la meitat i seguir les indicacions de la via de retorn

Text de xrs1959