Pic de Tort (100 Cims), Pic dels Vidals i Pic de Mar des de l’Estany Gento

Una nova caminada per la Vall Fosca, sortint de nou des de l’Estany Gentoa on vam pujar amb el telefèric per estalviar-nos els 400 metres de desnivell que caldría afagir a qualsevol caminada si es comença a caminar des de l’embassament de Sallente que es a on s’ha deixar el cotxe.


Un cop arribats a l’Estany Gento vam començar a caminar pel GR-11.20 en direcció a la Portella, a on vam girar a la dreta en direcció al Refugi de la Colomina. Uns metres abans d’arribar al Refugi es gira cap a l’esquerra deixant l’estany de la Colomina primer i el de Mar després a la nostra dreta. Com sempre aquesta zona estava preciosa tot i que el nivell dels estanys era molt baix. Un cop superat el el Pas de l’Ós vam girar a l’esquerra per anar seguint el sender que et porta cap al Coll de Peguera. Passtas els estanys de Dalt vam abandonar el sender que porta al Coll de Peguera per orientar-nos cap al Coll de Mar


La pujada cap al Coll de Mar es fa per terreny herbós, sense quasi fites. L’adventatge es que sempre tens a la vista el coll i que la coma per a on es va pujant es ample i té unes característiques molt semblants. Per tant, encara que agafis diferents itineraris al final t’acabes orientant. També sembla, però no ho vam intentar, que pots pujar dirigin-te cap a les rampes que et porten a la carena-cresta que puja cap al cim del Pic dels Vidals. Nosaltres, però vam pujar cap al Coll de Mar des de on es tenen unes vsites precioses de tota la zona del Peguera, Saburó, Mainera, Pala Pedregosa, Montsent de Pallars ( que de fet ja feia molta estona que teniem) i de la vall que s’estén cap al nord en direcció Sant Maurici. Veus també cims com el Sobremonastero a la teva esquerra i davant els Bassieros , Amitges ,etc


Des del Coll de Mar ja vam començar a pujar els 150 metres de desnivell que hi ha cap al Pic dels Vidals, pic que fa 2904 metres d’altitud. Jo em vaig anar desviant una mica del camí més evident per anar a sortir a la cresta que porta al Pic de Mar cim que quasi no saps a on es perquè et mous tota l’estona per una cresta quasi horitzontal. Penso que jo em vaig quedar a uns 20-30 metres en linea recta del que es considera el Pic de Mar perquè hi veia una fita. En tot cas la idea era cretejar una miqueta per aquesta curta cresta de nivell moderat, que algún pas una mica delicat, però del que sempre t’en vas sortint vigilant una miqueta. Ignoro si els 20-30 metres que li quedaven eren complicats o no. El que si es cert es que si t’agraden les crestes no massa complicades aquesta n’es una de elles. Les vistes son magnífiques perquè veues el Sobremonastero al davant, el Subenuix una mica més enllà, el Peguera, i especialment els dos cims objectiu d’aquesta sortida, els Vidals i el Tort des d’una perspectiva en que tens les seves cares nord que es veuen força dretes i espectaculars.


La pujada cap al Pic dels Vidals la vaig anar fent per la carena cresta d’aquesta muntanya el que rm permetia veure amb claretat dos cantosns de la muntanya. Per un costat tenia el Subenuix, Morto, Monastero i els llacs que hi ha als seus peus i per l’altre veia els Mainera, Pala Pedregosa, Saburó,…. I els llacs d’aquell sector. Es molt maca aquesta pujada i no es difícil si es té una mica d’experiència en grimpades senzilles i no es té vertigen, ja que camines a poca distància del buit.


Les vistes des del cim dels Vidals son magnífiques. Hi veiem molts dels cims i estanys esmentats fins ara i a mé tenim una molt bona perspectiva dels que queden als nostres peus. Des del cim també es veu la direccióque haurem de fer per arribar al Pic de Tort que es el nostre proper objectiu. Aquí la major part del grup va donar per acabada la sortida i va tornar per a on havia vingut. Anàvem lents, hi havia gent cansada per la calor i pel tipus de terreny i suposoque també per l’alçada a la que va aquesta ruta i van decidir tornar per poguer arribar a temps a agafar el telefèric. La resta vam continuar cap al Coll de Carboneres que està a uns 2800 metres d’altitud. Des del cim del Pic dels Vidals es veu una mica complicada la baixada. A la pràctica no ho es tant, aobretot en el seu primer tram en que vas baixant aprofitant els petits graons que trobes entre la zona herbada per la que passes. Quan s’arriba a pocs metres del coll la cosa es xomplica una mica més per la presència de grans blocs de pedra que cal anar esquivant ja sigui per algún dels seus cantons, ja sigui carenejant i passant per sobre d’ells. Cal dir que sempre esfa molt evident a on cal dirigir-se per arribar al coll perqué de fites i camí fresat no n’hi ha.
< bt>
Un cop arribats al coll comença la pujada cap al Pic de Tort. El tens sempre a la vista pel que saps cap a on anar però t’has d’anar guanyant la vida mirant continuament per a on passar ja que no hi ha camí evident i sempre tens mës d’una opció. Al arribar al peu del cim veus unes plaques de roca llisa a la cara noroest pel que sembla evident que si vas cap allà potser no podràs pujar. En canvi veus també unes franges herbades que semblen ser més senzilles. Puges per elles trobant-te en algún moment en inclinacions molt fortes que et fan mirar de desviar-te una mica cap als laterals per anar a cercar desnivells més suaus. Al final vam sortir a tocar de les plaques de pedra llisa esmentades abans. Vam pujar i vam veure que estàvem uns metres allunyata del cim. No va costar gens d’arribar-hi. El cim del Pic de Tort es molt petit ( si hi haguessim anat amb ror el grup no hi hauriem capigut. Ara, pel que fa a les vistes s’ha de dir que son sensacionals. Tens estanys i cims per tots. els seus costats amb el gran Esatany Tort al seus peus.


La tornada es pot fer una mica per lliure però sempre amb tendència a baixar cap als Estanys dels Vidals d’Amunt. Nosaltres vam començar perdent altura caranejant en paral-lel a a l’Estany Tort. Al final ja vam girar cap a la nostre esquerra per baixar cap al que sembla més petit dels Estanys dels Vidals. Hi ha trama en que veus alguna fita a la que et vas apropant perquè imagines que es la manera més fàcil de baixar, però costa molt de veure’les. En tot cas es baixa relativament bé. Un cop arribats a l’altura de l’estany al que ens hem dirigit ja es tracta d’anar tirant avall tenint sempre a la nostre dreta l’Estany Tort. A mida que vas baixant van aparaixent fites que son la teva única guia perquè no hi ha cap mena de camí. Cada cop vas veient més fites, especialment a partir del pontet de pedra que travessa la sortida d’aigues de l’Estany dels Vidals de Davall. Finalment ls fites t’acaben portant a un petit senderó que et deixa a la Portella a on s’enllaça amb el camí que haviem fet de pujada i que seguirem fins tornar a la base del telefèric de l’Estany Gento


A manera se resum, crec que es una ruta molt maca, amb vistes molt boniques durant tot el trajecte però especialment des del cim del Pic de Tort que son extraordinàries. Te ben merescuda la seva incorporació a la llista del 100 Cims de la FEEC. En quan a la dificultat jo li he posat moderada al tractar-la d’alpinisme. No es una ruta que pugui ser classificada de manera clara com alpinisme però tampoc es una ruta de senderisme “normal”. Ncessites anar ben calçat, evitar-la si el terreny està moll, estar acostumat a passar per llocs a on hi ha buits a sota o a on les preses no son una garantía de pas al 100%. Gent que ja té una certa edat i que es cansa amb desnivells de 600 o més metres, gent que no ha fet de manera habitual alta muntanya i que no se sent segura en sogons quins passos, es millor que no la fassi. En canvi per a gent acostumada a aquests ripus de terrenys, desnivells i alçades, aquesta ruta será un magnífic