Pic de Vallibierna i Tuca de les Culebres pels ibons de Vallibierna des del Puen de Corones (Pirineu Central)

Ascensió al massís que formen el Pic de Vallibierna i la Tuca de les Culebres, delimitat per la Tuca Arnau i la Serra Negra a l'oest i pel Coll de Vallibierna a l'est, partint del Puen de Corones (la ruta més freqüentada a aquests dos cims, de distància similar però de desnivell inferior, parteix de l'estany de Llauset). L'estratègica ubicació d'aquests dos cims, al sud del Massís de la Maladeta, permet gaudir d'unes panoràmiques excepcionals del llarg cordal de cims d'aquest massís, amb la imponent silueta de l'Aneto, a més de bona part dels cims principals del Pirineu Central. Una ruta sense dificultats remarcables, llevat de l'aèria, compacta i curta aresta del Pas del Cavall que, en tot cas, sempre es pot salvar per un pas alternatiu paral·lel situat al vessant sud.

La ruta s'inicia al Puen de Corones, al costat del refugi lliure de Vallibierna, on s'arriba per una pista de 9 km des del Plan de la Senarta (a l'estiu només és accessible amb bus). Seguint des d'aquest punt el GR-11 per una pedregosa pista seguirem el seu traçat fins als ibons Baixo i Alto de Vallibierna, punt on ens desviarem en sentit sud per remuntar seguint fites per terreny exigent i descompost en direcció a la cresta oriental del Vallibierna, que assolirem després de passar per l'ibon Chelat.

Seguint la cresta oriental cap a l'oest i ajudant-nos de les mans en algun punt, assolirem el Pic de Vallibierna, abans d'afrontar la principal dificultat de l'itinerari: coronar la Tuca de les Culebres pel Pas del Cavall (una curta aresta de pedra compacta però força àeria que se sol superar "a cavall") o bé per l'escapatòria situada al vessant sud, un flanqueig amb grimpada i desgrimpada fàcils però per terreny bastant exposat.

Després de coronar la Tuca de les Culebres, el retorn es fa desgrimpant un curt tram per davallar a continuació per un pronunciat corredor pedregós i descompost cap al Cuello de Culebres, des d'on descendirem pel barranc homònim, per terreny pendent i irregular, fins a creuar el riu de Vallibierna i retrobar-nos amb el GR-11, que seguirem cap a l'oest fins al refugi i el Puen de Corones, completant els 11'6 km i al voltant de 1360 metres de desnivell positiu d'aquesta esplèndida ruta d'alta muntanya (segons les dades aportades per la ibp, més rigoroses que les proporcionades pel GPS).


Reportatge fotogràfic complet (fotos fetes el 14-08-2010):