Pic del Mont-Roig, 2.864 mts. ( 100 Cims), Pic de la Tartera

Magnífica sortida, preciosa muntanya i una ruta que presenta alguns entrebancs. Conençaré per aquests

a) La senyalització, sobretot de pujada es bastant deficient. En canvi m'ha semblat que de baixada resulta més fàcil d'identificar les fites del trajecte. Es convenient anar seguint una ruta baixada a un GPS.

b) Tinc la sensació, compartida pel meu comany de viatge, de que aquesta ruta es dificil de fer si plou o ha plogut, tant pel fet de que hi ha molts trams sobre herba com trams sobre pedra molt relliscosa. Avui estava ben sec però no han faltat relliscades

c) en alguns punts cal ajudar-se amb les mans per progressar, mès de baixada que no pas de pujada, per protegir-se del risc de relliscada. Potser el punt més delicat es el pas que passant pel collet del Mont-Roig i per la característica canal del Mont-Roig ( la que es veu en tot el tram de pujada a aquesta muntanya) ens porta des del primer cim, el que està a 2.860 mts. d'alçada ( (Mont-Roig Nord) cap al punt més alt d'aquesta muntanya que té 2.865 mts. Possiblement sigui més complicada la desgrimpada que no pas la grimpada des del cim principal cap/ des del collet perquè el buit que hi ha a sota es important. Nosaltres no varem fer aquesta desgrimpada perquè vam decidir canviar la nostre idea inicial de fer el mateix camí de tornada que el d'anada per la de continuar per la cresta per anar a buscar el vèrtex geodèsic del Mont-Roig i el Pic de la Tartera (2.846 mts.) i baixar desprès pel torrent que baixa fins a l'Estany Mitjà de la Gallina. En aquest troç del recorregut també hi ha algún troç delicat. Cap d'els punts en que cal grimpar o desgrimpar es complicat però possiblement no resulti agradable de transitar per allà a dalt a la gent que té vertigen.

En resum jo diria que si la gent té vertigen millor que es conformi a arribar al primer cim del Mont-Roig, que es aconsellable no fer aquesta ruta si plou o el terra està mullat i que es aconsellable portar un bon mapa o la ruta gravada en un GPS.
Nosaltres vam sortir de Tavascan per una pista asfaltada que puja fins a l'estació d'esquí de Tavascan. Al cap d'uns 7 km ( més o menys) es veu una pista de terra que surt a mà dreta amb uns pals indicadors. Crec recordar que un d'ells diu Pleta Palomera. S'ha d'agafar aquesta pista. Es pot fer amb un cotxe normal si es va en compte. Al cap d' uns 2,5 km. va, veure una petita zona d'aparcament a mà esquerra ( hi caben 2-3 cotxes) i vam aparcar allà. 500 metres més amunt hi ha una altre petita zona d' aparcament. Vam començar a caminar sense guanyar gaire alçada fins arribar als quasi 5 km. ( 400 mts de desnivell en tot aquest troç) . En aquest punt, un circ que sembla es diu el Clot de l'Escala es té una imatge preciosa i espectacular del Mont-Roig. Ens va semblar un dels llocs més bonics de la sortida. A partir d'aquest punt ja comença a aumentar el desnivell però tampoc ho fa de manera exagerada. Es puja bé fins arribar al refugi lliure Enric Pujol que està al costat de l'Estany Inferior de la Gallina. Aquesta zona també es molt maca ja que hi ha tot un conjunt d'estanys a tocar un de l'altre ( Estany i Cascada de Lavera, Estany Inferior de la Gallina, Estanys Mitjà i de Dalt de la Gallina, Estany Major de la Gallina,...) . Fins aquí no ha resultat fàcil de seguir les marques. N'hi ha poques i estàn posades de manera que moltes vegades no les veus fins que quasi hi estàs a sobre. No et perderàs però la senyalitzaciò no et facilita la caminada.
Des de 'alçada del refugi el desnivell ja aumenta de manera considable . En 5,5 km. portàvem 600 metres i en 2 km. en vam fer 600 mès. La pujada fins al primer cim del Mont-Roig no té massa complicació, es fa sobre pedra però no es difícil.
La baixada des del primer cim cap al Collet del Mont-Roig i la posterior pujada cap al punt més alt d'aquesta muntanya ja va tindre una mica més de dificultat però es pot grimpar i desgrimpar sense excesius problemes. El tram que ens va portar fins al vèrtex geodèsic també va tindre algún punt delicat però sense que pugui ser considerat difícil, tot i que pensem que es convenient anar seguint aquest track o algún de semblant per no posar-se en llocs mès difícils.
La baixada fins a l'Estany Mitjà de la Gallina es dreta, amb herba i roca que patina. Té algún punt en que cal anar amb compte per no relliscar i caure. Possiblement sigui el troç, junt amb el que va del Refugi Enric Pujol fins al Clot de l'Escala, que pot presentar més problemes en cas de que el terra estigui mullat.

El bucle que hem fet per baixar del cim enllaça amb el camí de pujada al arribar al Refugi Enric Pujol. A partir d'aquest indret la tornada es fa pel mateix lloc que l'anada.

Les vistes des del cim son molt boniques inclús en dies com el d'ahir en que hi havia boira.
Li he posat la qualificació de moderat però realment està entre moderat i difícil