Pic des Miques (2492 m) i pic de Moredo (2766 m), Alós d'Isil

Pujant per la C-28, el Pic de Moredo és visible al fons de la vall, per bé que una mica eclipsat pel Pic de Qüenca.
L’ascensió des d’Alós d’Isil, atès que no hi ha cap aproximació possible amb cotxe –la pista de les bordes de Lapre i de Moredo està permanentment tancada al trànsit–, és llarga i té un bon desnivell. A desgrat de la cartografia, en alguns trams no hi ha camí, tot i que no tindrem gaires problemes de navegació. Pel que fa a la carena que ens caldrà fer, en algun moment haurem de posar les mans, però és senzilla i còmoda.

DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Just arribant a Alós d’Isil per la carretera, hi ha un aparcament públic a l’esquerra. Immediatament abans, un carrer ens dóna accés al poble. Passem per una font i tot seguit arribem a la Placeta, on prenem el carrer de Moredo (a l’esquerra), que ens porta fins a l’inici del camí, marcat amb pintura groga.
Camí amunt, deixem un pont a l’esquerra (07) i una resclosa, també a l’esquerra (08).
Així que arribarem a una bifurcació (09), prenem el ramal de l’esquerra. A partir d’aquest punt, anirem entre avellaners fins a les envistes de la pleta de Moredo.
Poc després de la bifurcació, passem ver la vora d’un pollancre enorme (10); una mica més enllà, travessem el barranc de Comabiera (11).
El camí passa arran del barranc de Moredo (12); poc més amunt se’n separa (13), i una mica més amunt encara, sortim de l’avellaneda (14).
Davant nostre, una estaca amb el cap groc; més enllà, les restes d’una pleta antiga (16); la travessem; una fita (17) ens assenyala el camí; si mirem enrere, veiem les bordes de Moredo –molt ben condicionades–, per les quals no es passa.
Arribem a la pista que prové de les bordes; la prenem a l’esquerra; travessem el barranc de Portiero per un pont de ciment (18) i arribem a la instal•lació d’unes arnes (19), a peu de pista, a l’esquerra.
Just abans de les arnes, deixem la pista i prenem un corriol difús a la dreta. Sempre en sentit oest, arribem a una pista; la prenem a la dreta (20). Uns 100 m després d’un revolt a l’esquerra, tenim l’opció de continuar per la pista o bé podem fer una drecera (21) per un corriol escassament visible que vam marcar, a peu de pista, amb una fita. Si hem fet la drecera, quan tornarem a ser a la pista, la prendrem de nou a la dreta (22) fins al proper revolt a l’esquerra, on l’abandonarem per sortir recte enllà, per la vora d’un refugi (23). (Quan tancarem la part circular de l’itinerari, tornarem en aquest mateix punt.)
Del refugi, nord enllà, surt un corriol més o menys visible que ens portarà fins la riba dreta mateix del barranc de Portiero (24), que travessarem poc més amunt. Havent creuat el barranc de Portiero (25), anem fent un gir cap a l’est fins a passar per una bretxa (26), enllà de la qual, en sentit est, arribarem a la cabana de Portiero (27). Tant el refugi com la cabana serien bons aixoplucs en cas de necessitat.
Fins a la cabana, hi hem arribat sense camí; a partir de la cabana, més que no pas un camí definit i únic, anirem trobant vials que ens porten en la direcció correcta.
Sempre en sentit N-NO, arribarem a un aflorament rocós (28) que destaca enmig del prat alpí; des d’aquí ens dirigirem, en sentit N-NE a una collada (29), i després, en sentit N, a un coll (30).
Des del coll, anirem a passar per sota d’un nou aflorament rocós ben visible i, per terreny rocós, arribarem al Pic des Miques (31).
A partir del pic des Miques, no ens cal sinó seguir la carena de la serra de Comabiera i dels Altars de Rocablanca fins a la base del pic de Moredo. Primer passarem per una cota secundària de 2455 m i després pel colletó de Rocablanca, des del qual ens queden encara 450 m de desnivell.
Abans d’arribar al pic de Moredo, passarem pel Pic Oriental de Moredo (32) –al qual, en realitat, li falta un metre per tenir la prominència necessària per ser considerat un cim pròpiament–; des de l’Oriental, per una cresta senzilla i còmoda, arribarem al Pic de Moredo (33), talaia esplèndida en totes direccions.
Des de Moredo Oriental, flanquegem lleugerament per sota de la carena sud-est, per terreny pendent i rocós on el calçat s’arrapa bé. Arribem a un collet molt evident (34) on canviem de vessant i fem un centenar de metres en sentit invers, tot passant per sota de les imponents parets de Rocablanca (35). Tot seguit girem a l’esquerra (36), i baixem per la coma fins a arribar al barranc del Clot de Moredo (37); des d’aquí, anem girant cap a l’esquerra fins a passar per la riba esquerra de l’estanyola del Clot de Moredo (38). Seguim el curs del barranc de Moredo i, abans de dos-cents metres, anirem per un corriol evident (39) que poc més endavant està marcat per algunes fites i per alguns senyals de pintura groga (40). Força avall encara, les bordes de Moredo (41).
Cap als 2050 m, el nostre camí fa un gir a l’esquerra (42) i ens acaba portant a l’acabament de la pista de Moredo (43).
Prenem la pista. Tot baixant, tenim una bona vista del pic d’Àtics i la serra de Pilàs (44). Sempre per la pista, arribem al refugi (23), des d’on desfem el camí de pujada.