Pic des Miques, Pic de Moredo, Tuc de Bonabé i Pic de Qüenca per Coma de Portiero i Serres de Comabiera i d’Escala Grau

Fenomenal ruta per l'Alt Àneu en la que enfilarem la Coma de Portiero passant per la seva petita cabana fins assolir el cim del Pic des Miques (2492m), des d’on resseguirem la fàcil carena de la Serra de Comabiera passant pels Altars de Rocablanca fins el cim del Pic de Moredo (2768m). Continuarem resseguint la cresta sense moltes dificultats fins el Tuc de Bonabé (2723m) i baixarem sortejant blocs a la Collada del Clot de Moredo, inici d'un tram de cresta amb algunes grimpades i passos exposats que ens portaran a coronar el Pic de Qüenca (2633m). Per completar la volta davallarem resseguint l'ample carena del Serrat d’Escala Grau fins entroncar amb una antiga pista que seguirem fins el Barranc de Moredo, des d’on per sendes arribarem al punt d’inici. L’absència de camí durant la major part del recorregut, l’entorn i l’absoluta solitud fan que la ruta gaudeixi d’un gran ambient i força carácter.

***RECORREGUT: Trencall de les Bordes de Moredo-Barranc de Moredo-Refugi singular-Barranc de Portiero-Cabana de Portiero-Coma de Portiero-Pic des Miques (2492m)-Cota secundària (2454m)-Serra de Comabiera-Altars de Rocablanca-Pic de Moredo o Rocablanca (2768m)-Tuc de Bonabé (2723m)-Cota secundària (2611m)-Collada del Clot de Moredo-Pic de Qüenca (2633m)-Serrat d’Escala Grau-Barranc de Moredo-Trencall de les Bordes de Moredo.

***CRONICA: En Esterri d’Àneu prenem una estreta carretera que mena cap a Isabarre, Borén, Isil i Alòs d’Isil. Passat Isil i abans d’arribar a Alòs prenem una estreta i atrotinada pista a l’esquerra que seguim uns 5km passant per les Bordes de Lapre fins trobar el trencall a la dreta que mena a les Bordes de Moredo, on aparquem en un petit espai a l’esquerra on com a molt i entren 2 cotxes. Iniciem la caminda seguint la pista per la que em arribat a l’O/NO per un bosc de bedolls que aviat ens porta a travessar el Barranc de Moredo, passat el qual tombem al N tot pujant per la pista i, poc despres del proper revolt de la pista a l’esquerra, la deixem i seguim una senda fitada a la dreta que fa drecera i s’enfila a l’O/NO per vessants herbats i terreny obert fins abastar de nou la pista mes amunt, que seguim a la dreta (N/NO) i pujant fins trobar al costat de la pista un refugi lliure prefabricat sense comoditats on trobem un matalas que no convida a quedarse a dormir…! Just al costat del singular refugi deixem la pista i prenem un corriol que surt al N i va a trovar el Barranc de Portiero, despres remuntem el barranc per la seva riba dreta uns metres fins travesar-lo poc mes amunt i seguir ja sense senda definida pero per terreny obert i herbat primer al N i despres al NE tot pujant cap a un portell que veiem. Travessat el portell seguim a l’E per terreny obert i herbat, aviat travessem un torrent i, tot seguit, pugem al NE pel vessant orografic esquerra d’aquest torrentet i despres seguint una senda d’animals que a l’E/NE no triga en deixar-nos en la petita Cabana de Portiero, ubicada en una bonica raconada i, a l’igual que el refugi prefabricat anterior, sense comoditats pero pot ser util com aixopluc. Des de la cabana continuem per terreny obert i herbat remuntant la Coma de Portiero pel seu vessant orografic dret al N/NO, primer per un corriol força marcat d’animals i despres sense cami definit tot buscant el millor pas mentre anem pujant pels vessants i plans herbats. Mes amunt pugem resseguint un petit barranc tombant al NE i despres al N sempre per terreny herbat tot encaminant-nos cap al marcat Pic des Miques. No triguem en travessar un collet des d’on seguim pujant per un costerut vessant herbat al NO i despres fent una diagonal directe al N cap al Pic des Miques fins guanyar la seva carena-cresta SE, per on pugem pel fil apenes uns metres al NO fins coronar el cim del Pic des Miques (2492m), on gaudim d’una bona vista del tram de carena que ens portara al Pic de Moredo. Des del cim iniciem la travessa de la Serra de Comaviera tot davallant pel fil de la mateixa uns metres a l’O i despres al SO fins un proper collet, des d’on pugem apenes uns metres fins una poc destacada cota secundaria (2454m) des d’on davallem una mica i despres anem gairebe planejant (SO) pel capdamunt de l’ample i facil carena. Poc despres ja començem a davallar suaument sempre per una carena molt ample fins un marcat collet que forma el punt d’inflexio entre el Pic des Miques i el Pic de Moredo, des d’on encetem una forta pujada per una ample carena al SO sense cami definit. Alrededor de la cota 2464m l’ample carena esdeve una cresta rocosa força ample per on pugem recolçant les mans i grimpant facil (Iº). Despres fem un breu tram “d’impas” tot pujant i aviat la cresta va tombant cap a l’O i agafa una mica de caracter fent-se mes esmolada poc abans dels Altars de Rocablanca. Anem resseguint-la pel fil amb algun pas una mica aeri pero facil (Iº) i tot seguit esdeve horitzontal i forma tres petites puntes que un cop pasades ens deixen en el sorprenent pla dels Altars de Rocablanca. Continuem pujant per una facil, ample i costeruda carena rocosa a l’O i, alrededor de la cota 2641m, recolçem alguna ma facilment i despres seguim remuntant en fort pendent fins assolir el cim Or del Pic de Moredo (2764m), coronat per una fita cimera. Des del cim Or seguim pel fil d’una estetica cresta gairebe horitzontal que tot seguit ens deixa en el cim principal del Pic de Moredo (2768m), coronat amb una fita cimera i una gran panoramica de 360º. Davallem resseguint la cresta que es despenja a l’O/SO tot evitant algunes puntes rocoses decantant-nos cap a la dreta i d’altres pel capdamunt tot recolçant alguna ma i, quan el fil de la cresta esdeve molt abrupte, perdem una mica d’alçada per la dreta migdesgrimpant (Iº, Iº+) per terreny força descompost i, un cop flanquejat aquest tram mes abrupte, tornem al fil de la cresta i l’anem resseguint esquivant diverses puntes menys destacades per la dreta. Aviat la cresta esdeve força horitzontal i formada per grans blocs per on ens obrim pas recolçant les mans o mig-desgrimpant (Iº) fins un collet, des d’on continuem entre grans blocs tot evitant les poques dificultats decantant-nos un xic a la dreta i recolçant alguna ma facilment fins abastar un nou collet des d’on començem a pujar de nou (SO) grimpant facil (Iº, Iº+) per una cresta formada per grans blocs fins al capdamunt d’un nus de carenes des d’on fem una “anada-tornada” fins el Tuc de Bonabé tot pujant una mica mes per la cresta de grans blocs que continua a l’O fins assolir el Tuc de Bonabé (2723m), coronat per una fita cimera i des d’on gaudim d’una extensa vista panoramica. Des del cim desfem un breu tram del cami fet i, abans d’arribar al nus de carenes, ens decantem cap a la dreta (SE) fent un breu flanqueig que aviat ens porta a la carena que seguirem fins el Pic de Qüenca. Un cop en aquesta carena-cresta ample i formada per grans blocs l’anem resseguint al SE tot davallant, recolçant les mans i saltant de “bloc en bloc” fins una cota secundaria (2611m), des d’on continuem davallant uns metres al S i, tot seguit, es forma una cresta molt abrupte que evitem per l’esquerra (vessant Clot de Moredo) tot davallant per un costerut vessant-canal herbat al S/SE. Mes avall, abans de sortir a un mar de blocs, fem un flanqueig entre la cresta i el mar de blocs tot buscant el millor pas (S/SE) per uns pendents herbats fins sortir de nou a la carena en la marcada Collada del Clot de Moredo, punt d’inflexio entre el Tuc de Bonabé i el Pic de Qüenca. Des de la collada encetem l’ultima pujada per una ample cresta formada per grans blocs que anem superant recolçant les mans i grimpant facil (Iº), despres fem un breu tram d’impas tot caminant i poc despres es defineix una cresta força estreta i abrupte que pugem pel fil tot grimpant (Iº i Iº+) i despres fent uns desgrimpada una mica exposada (IIº) fins una bretxa, que flanquegem per la dreta tot gimpant fins tornar al fil de la cresta, pel fil de la qual continuem grimpant (IIº) i despres baixem un xic fins un petit collet. Des del collet fem un nou tram “d’impas” pujant facil (posant alguna ma) i despres fent una curta davallada fins arribar a una bretxa força aeria i exposada que remuntem grimpant (IIº) per una canal força descomposta i una mica exposada que trobem a l’esquerra. Pasada aquesta bretxa seguim pujant (O) pel fil de la cresta i, tot seguit, flanquegem per la dreta una punta força abrupte que ens porta a sortir a un collet, des d’on seguim remuntant facil pel fil de la cresta i aviat començem a grimpar de nou un tram força dret (Iº+) que finalitza en una bretxa força exposada i aeria on a l’altre banda la continuacio de la cresta es un mur força dret (IIIº) que seria dificil pero factible si no fos per la mala qualitat de la roca, ja que esta fisurada i forma com plaques superposades que no donen cap seguretat. En aquest punt desfem uns pocs metres pel fil de la cresta i fem un flanqueig força exposat i per terreny esquistos per l’esquerra (vessant Clot de Moredo) de la cresta que ens porta a pasar per sota de la bretxa i despres remuntem per una mena de canal força dreta i descomposta amb clapes d’herba amb grimpades relativament facils (Iº, IIº) pero amb mals agafadors (la roca s’esmicola) degut al terreny esquistos que fa que la sensacio de dificultat i d’exposicio augmenti. Un cop superada aquesta canal sortim de nou al capdamunt de la cresta, força esmolada i aeria, per la que seguim davallant uns pocs metres fins una nova bretxa tambe força aeria que superem fent un pas estret i una mica exposat. Superada aquesta ultima bretxa nomes ens resta pujar comodament uns pocs metres mes al SE pel capdamunt de la gran mole calcaria que forma el Pic de Qüenca fins el seu punt culminant (2633m), coronat per una fita cimera i una gran panoramica de 360º. Des del punt mes alt del Pic de Qüenca seguim uns pocs metres mes al S fins una altre fita cimera, des d’on davallem a l’E sense cami per un vessant rocos i força dret. Poc mes avall el vessant va perdent inclinacio, la carena es va definint i anem tombant al SE cap a la suau carena herbada del Serrat d’Escala Grau, per la que anem davallant a l’E encara sense cami definit pero per terreny ample i obert. Mes avall, alrededor de la cota 2226m, començen a apareixer els pins i seguim davallant a l’E buscant facilment els millors passos fins abastar una antiga pista alrededor de a cota 2115m (a dia d’avui nomes hi ha un corriolet). Seguim aquest corriol a l’esquerra, primer al N i tot seguit al NO fent una suau baixada que va travessant el vessant de la muntanya entre alguns pins i bedolls. Mes avall el corriol dibuixa un parell de llaçades tot baixant que ens deixen al costat del Barranc de Moredo, des d’on prenem un antic cami (fites escadusseres) que pel vessant orografic dret del Barranc de Moredo i amb tendencia al E/SE va travessant suaument un ampli terreny herbat. Mes endavant la senda es separa del barranc i continua davallant a l’E fins travessar un torrentet, passat el qual la senda desapareix i seguim davallant amb tendencia a l’E enllaçant sendes d’animals que ens acaben deixant poc despres en la pista per la que iniciavem la ruta en l’anada, des d’on desfem el breu tram de cami conegut fins l’inici.

***NOTA: Gairebé tota la ruta es sense camí definit i apenes es troba alguna fita. En general durant els trams de cresta farem servir les mans força sovint pero fàcil (Iº), pero també trobem alguns passatges força aèris i exposats per terreny esquistós així com grimpades de fins a IIº en el tram de cresta des de la Collada del Clot de Moredo al Pic de Qüenca, relativament fàcil per gent habituada pero pot ser molt difícil i perillòs per gent molt poc experimentada (aquest tram es evitable no pujant al Pic de Qüenca i davallant des de la collada pel Clot de Moredo).

***ALTRES RUTES PER LA VALL D’ÀNEU:

-“Mont-roig i Pics Ventolau, Calberante, Gallina i Tartera pels Tres Estanys i els Estanys Buixets, Tartera, Calberante i Gola”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10510776

-“Estanys del Rosari (2) i Estanys d’Airoto (3) per Valls d’Àrreu i Airoto, Isil i Ermites de les Neus i St Joan des de Borén”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/estanys-del-rosari-2-i-estanys-dairoto-3-per-valls-darreu-i-airoto-isil-i-ermites-de-les-neus-i-st-41337364

-“De Borén a Àrreu pels Camins Vells, l’ermita de la Mare de Déu de les Neus i les Bordes d’Àrreu”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/de-boren-a-arreu-pels-camins-vells-lermita-de-la-mare-de-deu-de-les-neus-i-les-bordes-darreu-43228340