Pic d'Escobes (100 cims FEEC)

Impressionant ascensió a un dels cims més característics d'Andorra. Ens havien dit que era un dels més espectaculars del país i no podem estar-hi més d'acord. Considerem aquesta ruta com a difícil tant en l'aspecte físic com en el tècnic. A banda del desnivell positiu de 1.000m, cal considerar la llarga grimpada al Pic d'Escobes, amb una xemeneia de grau II.

Hem fet el cim en el context d'una sortida de dos dies en què hem pres el Refugi de Juclar com a base d'operacions. El primer dia vam pujar des de la Baladosa al Pic d'Escobes i vam baixar fins el refugi. El segon dia hem ascendit a l'Alt de Juclar des del refugi (https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/alt-de-juclar-100-cims-feec-des-del-refugi-de-juclar-110872518) i, a continuació,hem fet el descens des del refugi fins a la Baladosa (track https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/acces-refugi-de-juclar-des-de-la-baladosa-110845727)

Sortim de la Baladosa on estacionem el vehicle al pàrking public (a l'estiu cal arribar-hi per ça carretera de la Vall d'Incles abans de les 9h. A partir de les 9h es deixa el vehicle en un estacionament just a la corba de la carreta CG35 entre Soldeu i el Tarter i es pren el bus elèctric que costa 3€ anada i tornada). Hem dividit la ruta en dos trams. El primer consisteix en l'aproximació al Refugi de Juclar, on deixem una bona part del pes de la motxilla (ja que hi pernoctarem), i el segon tram és en si la ruta des del Refugi fins el Pic d'Escobes.

L'ascensió al refugi la fem pel concorregut itinerari que puja paral.lel al Riu Juclar passant per la Font del Travenc, la Cascada de Juclar i arriba a l'Estany Primer de Juclar. Es tracta d'un camí molt fressat i amb alguns trams de pendent forta (25%-30%), ombrívol a primera hora (fins les 10h a l'estiu). A meitat de la pujada convergeix amb el GRP, de manera que podem anar seguint les marqued blanques i vermelles. Un cop arribem a la presa de l'Estany Primer (1h 15 sense presses, tot i que el cartell a l'inici indicava 2h) trobema desviació senyalitzada cap al refugi (a 100m).

Un cop buidada la motxilla del material innecessari, reemprenem la marxa cap al Pic d'Escobes per un sender amb marques grogues cap a l'est, que va parall.lel i a uns 50m d'alçada en relació a l'Estany Primer. Trobem una curta tartera i un pas equipat però molt senzill abans de baixar fins a l'istme que separa els dos estanys, que creuem per ponts. Aquí seguim de nou en direccio est però havent canviat de vessant (ara anem per la sud) guanyant alçada sobte l'Estany Segon en un pujada en diagonal amb algun tram de pendent moderat a fort (20-25%). Arribem al Coll de Juclar i més endavant al Coll d'Alba, on abandonem les marques de GR que segueixen una baixada vers el vessant occità. Aquí comença realment l'aventura, ja que tombem 90° a la dreta cap el sud per fer una aproximació ràpida, ara seguint una profusió de fites molt ben ubicades cap a la cresta que uneix Pic de Noé amb Pic d'Escobes. Poc a poc guanyem inclinació fins que decidim passar de mode senderista a mode alpinista (és a dir, guardem pals). L'ascensió és molt divertida, gairebé una grimpada constant de grau I, molt fàcil però amb certa exposició. El punt culminant és una xemeneia d'uns 20m dd grau II, amb excel.lents preses de mans i peus, que hem vist en alguns videos que hi ha qui fa assegurat de pujada i/o en ràpel de baixada. Cadascú ha de valorar el seu nivell per decidir la manera que més se li adequa. Més amunt de la xemeneia arribem a la cresta per un petit pas. Al darrere (est) tenim el Pic de Noé i al davant veiem per primer cop la magnificència del Pic d'Escobes. El Pic de Noè queda només a uns 100m i hem llegit que s'hi arriba crestejant amb facilitat, però nosaltres ho deixem per a una altra ocasió. Prenem un corriolet estret que avança clarament en direcció al Pic d'Escobes, però havent passat al vessant oriental, just per sota de la cresta. És fàcil però cal mantenir l'atenció considerant l'estimball que tenim a la nostra esquerra. El corriol ens porta a la base del Pic d'Escobes, on haurem de fer una escalada de grau II per una canal d'uns 10m que ens portarà de seguida al cim. Un cop copsades les impressionants vistes 360° des del cim, emprenem amb precaució la baixada, aprofitant l'excel.lent fitat de tot el recorregut fins al Coll d'Alba. Desfem el camí de rwtorn al Refugi de Juclar, amb una petita variant consistent en fer la travessia final de l'Estany Primer pel corriol marcat clm a GR, que va vorejant per baix l'estany i que en la nostra opinió més agradable que el marcat amb senys grogues que vam prendre en l'anada i que progressa en paral.lel unes desenes de metres per sobre.

[NOTA: Per a la graduació de la dificultat de les rutes utilitzo l'IBP Index per a senderisme (https://www.ibpindex.com/index.php/es/). Les dificultats que reporto corresponen a persones de preparació física mitjana]