Pica d'Estats per Areste i la Via Gabarró ( 6 tres mils ) : Sotllo, Verdaguer, Punta Gabarró, Montcalm, Rodó Canalbona

Zona: Pirineu Occidental / Massís del Montcalm
Comarques: Pallars Sobirà i Ariège (FR).
Data de realització: Agost 2016.

En resum: Ruta de pujada (en un mateix dia) al sostre de Catalunya, la Pica d'Estats, per la ruta dels 6 tres mils de la zona. Aproximació per la vall i Estany d'Areste i cim per la Via Gabarró, fent la cresta. La baixada passa pels Estanys de la Coma de Sotllo.

A part de la Pica d'Estats, s'assoleixen 5 cims més que passen dels 3.000 metres. Així, la llista de cims d'aquest 6x3000 és:

- El Rodó de Canalbona (3.004m)
- La Punta Gabarró (3.114m)
- La Pica d'Estats (3.144m)
- Pic Verdaguer (3.129m)
- Montcalm (3.077m)
- Pic de Sotllo (3.073m)

[La Pica d'Estats i el Pic de Sotllo es troben inclosos al repte dels 100 cims de la FEEC.]

Inici: La ruta comença al penúltim aparcament de la Molinassa. N'hi ha un passat aquest, però l'estat de la pista no convida a accedir-hi.

Terreny: Corriols ben marcats, aigua i prats verds a cotes baixes. Cims pedregosos i força accessos incòmodes amb corriols de pedra desfets i tarteres. Per la resta, terreny típic de Pirineu.

Dificultat [Difícil]: Terreny pedregós. La major dificultat de la ruta es basa en la cresta que va des de la Punta Gabarró fins la Pica d'Estats. Hi ha grimpades amb passos força delicats i aeris, no aptes per a gent amb vertigen, per descomptat.

Fonts: Al principi i final de la ruta, al Refugi de Vallferrera, hi ha disponible una aixeta d'aigua potable. També es poden trobar punts on brolla aigua fresca a cotes altes.

Neu: Gairebé no n'hi ha a finals d'agost de 2016, per tant, no cal material en aquest sentit.




Sortida per poc menys de 1 km de pista forestal passant pel costat del darrer aparcament de La Molinassa. Cal deixar la pista seguint la baixada de l'esquerre, que porta al pont i puja, en poca estona, al Refugi de Vallferrera. A partir del refugi, la pujada es fa més forta fent esses fins a la cruïlla (DRETA), on cal anar a la dreta seguint el corriol (es torna per l'esquerre).

S'entra llavors a la zona del Barranc d'Areste. Seguint el curs del riu, que es creuarà diverses vegades, s'arribarà a l'Estany d'Areste amb l'ajuda de diverses fites de pedres. La pujada fins al collet, passant per l'estany, a estones no té un camí massa definit però no té pèrdua. Un cop a l'Estany d'Areste, se seguirà pel costat dret d'aquest, tenint ara el riu a l'esquerre.

Poc abans d'arribar a l'Estanyol de Canalbona, rodejats de verd, s'ha de guanyar alçada pujant fins al collet. La pujada també és pel verd i força directa. Passat el collet, la pujada continua, ara menys forta, fins a assolir la Carena pel Collet Fals tenint cada cop unes vistes més extenses, ara amb l'Estany Fondo a sota.

Un cop a la carena, els primers cims ja semblen a tocar. Es passa abans pel Port de Riufred i el Collet Franc, amb un estany blau als seus peus. El primer 3.000 del dia, el Rodó de Canalbona, s'assoleix ràpidament des del Collet Franc i al seu cim hi ha un munt de pedres.

Per fer el cim de la Punta Gabarró, el primer dels tres ''bonys'' de la Pica d'Estats, cal pujar per zona pedregosa fins a una mena de collet on caldrà seguir a la dreta. Aquí la zona ja comença a ser força aèria, doncs ja s'és a la cresta que donarà accés al cim de la Pica d'Estats. A dalt de la Punta Gabarró hi ha un vèrtex geodèsic.



Fet el segon 3.000, és el moment d'arribar al punt més alt: la Pica d'Estats. Per arribar-hi cal superar una cresta amb un parell de passos molt exposats. No calen cordes, simplement s'ha de grimpar per roques sense vertigen i és millor si ja és té una mica d'experiència fent grimpades.

Passada la cresta, es fa el cim de la Pica d'Estats que, amb els seus 3.144m, és el cim més alt de Catalunya. Al cim hi ha una gran creu de ferro, una placa i, normalment, força gent.



El següent cim, el Pic Verdaguer, és el tercer ''bony'' de la muntanya i s'assoleix sense dificultat fent una petita pujada. Al cim, hi ha un munt de pedres i una placa.



Fet el Verdaguer, és moment de fer el penúltim cim de la jornada: el Montcalm. Aquest cim, que es troba totalment a França, no té cap dificultat. S'hi puja pel corriol que surt del Pòrt de Riufred que, en poc més de 400 m, arriba al cim. Al cim, molt planer, hi ha un vivac de roques i una placa.



Baixada de nou fins al Pòrt de Riufred i tornada pel camí clàssic de la Pica, passant per la Cometa d'Estats. El corriol ja fa una estona que és molt evident i, des de la Pica d'Estats, se segueix el GR que s'abandonarà abans d'arribar al Port de Sotllo (es torna a trobar de baixada).

Abans d'arribar al Port de Sotllo, per on baixa la ruta clàssica, cal pujar a la dreta per la tartera del Sotllo. La pujada és forta i força incòmode per les pedres. En poca estona, superant alguna grimpadeta, s'arriba al cim del Pic de Sotllo, darrer 3.000 de la ruta. Al cim hi ha una placa i un munt de pedres.



Passat el Pic de Sotllo, comença la segona part de la ruta. Ara cal fer una llarga (també cansada) baixada fins a Vallferrera. Aquesta passa pels Estanys de la Coma de Sotllo per sortir després a l'Estany de Sotllo i acabar l'últim tram seguint el GR.

Cal dir que la baixada del Pic de Sotllo fins als Estanyets de Sotllo és feixuga. Cal seguir per sobre de la cresta, entre roques, pedres i herba (no hi ha gaire camí a estones però no té pèrdua). Un cop als Estanyets de Sotllo, la tornada ja és una passejada entre prats i estanys i el desnivell a superar ja és molt menor.



Es baixarà pel Barranc de Sotllo, amb el riu a l'esquerre, per trobar el corriol de tornada a l'alçada de l'Estany de Sotllo. Aquí ja només cal seguir el GR per un camí en molt bon estat fins al Refugi de Vallferrera i, després, fins a l'aparcament. La tornada, tot i no tenir cap mena de dificultat, és llarga i pot ser cansada després de tot el que s'ha fet abans.

Si no es pot fer la ruta sencera per cansament o falta de temps, sempre es pot retallar fent altres vies com, per exemple:

- Baixant per l'Estany Fondo.
- No pujant a cims que queden ''apartats'' del camí principal com són el Montcalm, el Verdaguer o el Sotllo.
- Evitant el darer cim, el Pic de Sotllo, i baixant per la via clàssica pel Port de Sotllo (la pujada i baixada d'aquest cim, tot i ser curta, és incòmode i cansada.