Pica d'Estats, Pic Verdaguer i Montcalm des de l'aparcament de la Molinassa

Ascensió a la Pica d'Estats, sostre de Catalunya, amb els seus 3.143 metres.

Per una pista forestal en mal estat, però que és pot pujar en cotxe que no sigui baix, anem des d' Áreu fins la esplanada de la Molinassa (a uns 12 kms). Tenir cura perquè per Google Maps estava MAL indicada (ja els hi hem dit) i veure que es la tercera esplanada (més cotxes, indicador on marca 15-20 minuts al Refugi).

Deixem, per tant, els cotxes a la Molinassa i enfilem per un camí i un tros de pista forestal, cap el Refugi de Vall Ferrera, on ens haviem de trobar amb la resta de la colla, que havia fet nit enllà. Un sender ens indica girar cap l'esquerra, atravesem el riu i en un moment estem al costat del Refugi.

Tots els que estem, enfilem el camí marcat, que en ziga-zaga ens puja fins els 2080 m, on un indicador ens recorda el camí (Pica d'Estats, cap la vall de l'esquerra!).

Ens trobarem alguna zona de grimpada molt senzilla, i una de desgrimpada més delicada, però que està molt ben equipada amb varies cadenes fixes.

El camí o camins, molt ben senyalitzats pel pas dels excursionistes i/o fites ens ubica en la vall que ens portarà al coll de Sotlló.

Diferents esplanades, rius, cascades i llacs (estany de Sotlló i estany d'Estats) preciosos ens deleitaran la vista.

Arribarem al peu de la Tartera de Sotllo (2520 m). Un fort desnivell, que al final es suavitza ens porta al coll.

En aquest punt hem de baixar bastants metres i pujar per la dreta fins el Port de Riufred.

D'enllà decidim pujar a la Pica, primer i després al Pic de Verdaguer (3131 m). No deixar de fer-ho ja que són només uns metres.

Desfem el fet i des d'el coll, uns quants decidim fer el Montcalm (3077 m), que tenim enfront. Les vistes són magnífiques.

La tornada va ser desfer el camí, amb pluja i pedra inclosa, que ja ens va arreplegar baixant el coll de Sotllo.

En algun tram alguns variaven/m per altre camí més a la dreta i que finalmente confluien al mateix lloc.

Grimpada amb cadena (on haviem fet la desgrimpada) i fins el Refugi, i d'ací cap la Molinassa, on teniem el cotxe.

Comentaris:
1.- Ruta feta amb calma, com veieu en els temps, i gaudint dels diferents llocs.

2.- Aixó si, bastant exigent per la distància i desnivell (qui vuigui fer més metres, que aparqui més abaix!!!)

3.- Es el primer cop que no hem trobat neu dura (al matí) i per tant precisar grampons en la vesant francesa. Per tant asegurar-se abans. Altres anys, i no era el primer cop: haviem vist gent que arriba al coll de Sotllo, i en presència de neu dura-gel.....doncs tenien que girar cua, al no anar preparats.