PICOS DE ERISTE (ELS 3 ERISTES): Bordas de Biadós-Ibón d'els Millars-Collado d'els Millars-Eriste N-Gran Eriste-Eriste S

POTS VEURE L'ÀLBUM DE FOTOS DETALLAT DE LA RUTA AL GOOGLE FOTOS

Ruta que ascendeix als 3 tres mils dels Eriste, des de les bordes de Biadós. Realitzada en 2 dies, fent nit a l'ibón d'els Millars.

Aparquem el cotxe i sortim des de les bordes de Biadós, a tocar del refugi homònim. Prenem el GR 11.2 en direcció al collado de Eriste, creuant les bordes i baixant fins el riu, que creuem per un pont. Fa una deliciosa tarda d'estiu. Des de les mateixes bordes ja observem l'objectiu de l'endemà, els Eristes.

De mica en mica ens endinsem a la val de la Riebereta, sempre per sender ben fressat, per la riba dreta del barranc. La vall s'acongosta a poc a poc i el camí dibuixa les Tuertas, unes marrades que ens ajuden a superar el congost tot guanyant alçada.

Superades les Tuertas el camí es suavitza i veiem com es dibuixa perfecte i esbelt el collado d'els Millars que demà anirem a cercar. Al cap de poc ja trobem la cruïlla on abandonem el GR 11.2 i, virant a la dreta, anem a cercar l'ibón dels Millars, on farem nit.

Gaudim d'un capvespre meravellós, amb les darreres llums del dia il·luminant la cresta d'Espadas i el Bachimala a l'altra banda de la val d'Añes Cruzes. Plantem la tenda dins l'enrunada cabana d'els Millars (no hi ha cap perill, ja que no hi ha sostre).

Ens llevem ben d'hora i sortim encara sota un cel de negra nit, procurant seguir unes fites escadusseres. No acabem de trobar-les totes i improvisem part del camí, per franca pujada sempre per la riba dreta de l'ibón. De baixada ja aconseguirem seguir el camí bo. Així doncs fem una pujada un xic feixuga.

A tocar del collado d'els Millars comença a despuntar el dia. Tota la pujada és molt pedregosa i de mal fer.

No acabem d'arribar al collado d'els Millars. Abans d'arribar-hi ja ens anem desviant a mà dreta, per anar a cercar la carena que ens durà al cim de l'Eriste Nord. Decantats sempre a l'esquerra de la carena, a la zona de Bagüeña, coronem l'Eriste Nord (3.031 m) sense més dificultats. Aquest cim gaudeix de certa complexitat toponímica, ja que a banda del citat Eriste N, també se'l coneix com a Bagüeñola Nord o Beraldi o Grist Nord.

Per anar a cercar el 2n tres mil del dia, inicialment desfem el camí que hem fet de pujada fins que podem rodejar la paret que de l'Eriste N, tot fent un llarg flanqueig. També passarem per sota l'Eriste Central per anar a buscar el paso de la Gralla, al vessant meridional d'aquest 2n tres mil.

Un cop remuntat el paso de la Gralla, passem al vessant ponentí de l'Eriste Central per grimpar per una espècie de xemeneia amb un terreny força descompost i dolent. Recomanable dur casc. La grimpada no reverteix excessiva dificultat. Cal estar més amatents a que no ens caigui cap pedra si anem amb grup.

Així coronem el 2n tres mil de la jornada, l'Eriste Central (3.056 m), també anomenat Bagüeñola Central o Grist Central.

Tot baixant de l'Eriste Central, a tocar del paso de la Gralla, on el sol per fi ens escalfa, aprofitem per fer una aturada per esmorzar.

Per anar a cercar el 3r tres mil de la jornada, tornem a perdre alçada per flanquejar la paret llevantina de l'Eriste Sud. Així anem remuntant cap al vessant sud-est d'aquest fins que trobem una xemeneia on intuïm alguna fita.

Aquesta xemeneia ens obligarà a l'esforç més complicat de la jornada. Sense ser molt complicada sí que té un parell de passos de II que ens obligaran a estar atents i a buscar bones mans i peus. Almenys en aquest cas, la roca és molt més bona que a l'Eriste Central.

La xemeneia ens deixa a la cresta final que, tot i que aèria en algun dels seus passos no passa de ser un tram divertit i entretingut.

Així coronem el 3r i darrer tres mil de la jornada, l'Eriste Sud ( 3.041 m) o Bagüeñola Sud o Grist Sud.

Baixem d'aquest cim exactament per on hem pujat, desfent la curta cresta i desgrimpant la xemeneia, amb compte.

L'objectiu inicial de la sortida contemplava, després de fer els Eristes, fer els Forqueta, a l'altra banda dela vall de Bagüeña i que hem tingut just davant tot el dia (així com les magnífiques vistes del Posets i la seva cresta d'Espadas).

Així, ens hi anem aproximant tot perdent alçada i creuant la part alta de la capçalera de la vall de Bagüeña (si haguéssim descartat d'un bon inici els Forqueta, podríem haver desfet camí flanquejant tots els Eristes fins al collado d'els Millars).

Finalment però, abandonem la idea dels Forqueta. La calor, el cansament i la llarga jornada que ens sortiria, sense un camí clar per a pujar-hi, fa que els decidim deixar per una altra ocasió.

Ara però, per anar a cercar el collado d'els Millars ens veurem obligats a desgrimpar, amb compte en algun punt, per anar a cercar el fons de la vall, per on puja el sender pedregós des de Bagüeñola. Un cop trobat el camí iniciem l'ascens cap al collado per una tartera horrorosa i pesada.

Un cop assolit el collado d'els Millars només ens queda desfer el camí fet al matí. Arribant de nou a l'ibón d'els Millars trobarem el bon camí que en la fosca de la matinada no hem pogut seguir massa bé.

A l'ibón recollim les coses que havíem deixat per no carregar-les amunt (tenda, sacs, etc) i tornem a davallar cap a la val de la Ribereta per a tornar a les bordes de Biadós, punt d'inici i final d'aquesta ruta.