Pics Verdaguer, Pica d'Estats, Montcalm, Sotllo i la coma de Sotllo des de la Molinassa (Vall Ferrera)

Ascensió a la Pica d'Estats, l'emblemàtic i sempre freqüentat sostre català, coronant també altres tres cims propers (el Verdaguer, el Montcalm i el Sotllo) en un recorregut parcialment circular que puja per la fressada Coma d'Estats i torna per la solitària Coma de Sotllo.

Es tracta d'una ruta força variada pel que fa al paisatge (bosc de pi negre, prat alpí i pedra nua), amb bonics estanys i amplíssimes panoràmiques en totes direccions (des de les Maladetes, el Vignemale, el Mont-Roig o el Certascan, fins a bona part del Pirineu andorrà -Comapedrosa, Medacorba...-, a més dels cims de la zona: Monteixo, Baborte...).

En relació a la dificultat, tot i tractar-se d'un criteri relativament subjectiu, la caracteritzem com a difícil per la distància (més de 22 km), el fort desnivell positiu (1900 metres) i alguns passos de grimpada en la cresta entre el Port de Sotllo i el Pic Verdaguer en què és millor no badar.

La marxa s'inicia a la zona d'aparcament del Pont de la Molinassa, on s'arriba per una accidentada pista d' 11 km des d'Àreu. Des d'allà seguirem el GR-11 que de seguida s'abandona en direcció nord, cap al refugi de Vallferrera i el camí cap a la Pica d'Estats, travessant el barranc d'Arcalís pel Pont de Boet.

Passat el refugi el camí s'enlaira cap a les Pales d'Areste per endinsar-se en la vall del Barranc de Sotllo, que remunta els amplis Plans de Sotllo, amb bonics salts d'aigua, en direcció a l'estany de Sotllo, que es voreja per l'esquerra.

Superada la cubeta de l'estany de Sotllo, el camí progressa cap a l'estany d'Estats (lloc habitual d'acampada i bivac) i la coma d'Estats, abans d'iniciar la costeruda pujada de gairebé 500 metres de desnivell per una tartera que porta fins al Port de Sotllo, l'ampli coll que separa el Pic de Sotllo de la Pica d'Estats.

Des del Port de Sotllo hi ha dues opcions per pujar cap a la Pica. La més habitual és davallar en sentit nord cap a la fondalada de l'estany d'Ibarz a la banda occitana, fent més volta i desnivell però evitant la cresta (2); o, com en el nostre cas, fer via directa cap a la cresta superant alguns trams de grimpada, aeris en algun punt però sense dificultats notables, fins al Verdaguer primer i, després de baixar un petit collet, fins a la Pica. Tant la cresta com els cims del Verdaguer i la Pica ofereixen unes esplèndides i extensíssimes vistes a la rodona que val la pena aturar-se a admirar relaxadament.

Baixant a continuació des de la Pica al proper Coll de Riufred, podem acostar-nos a l'occità Pic de Montcalm, una gegantina mola coronada per un ampli altiplà amb magnífiques vistes, especialment de les valls occitanes cap al nord.

Retornant cap al Port de Sotllo per la la fondalada de l'estanyol de Barz, per sota dels contraforts septentrionals de la cresta de la Pica, ens desviarem abans d'arribar al Port per un corriol fitat en sentit oest, ajudant-nos de les mans en algun punt, per assolir el cim del Pic de Sotllo, situat en l'extrem més occidental de la carena de la Pica i amb unes vistes extraordinàries a les comes de Sotllo i de Broate, el Certascan, el Mont-Roig... i de la mateixa Pica d'Estats.

Davallant des del cim en sentit sud, continuarem per la carena que separa les comes d'Estats i de Sotllo fins arribar a un collet on, per un fort pendent, assolirem la solitària Coma de Sotllo i els seus estanys, flanquejada pels Pics dels Estanys i de Baborte. Després de voltar el darrer dels estanys confluirem amb el camí que baixa del Coll de Baborte que, en sentit est, ens retornarà al camí principal cap la Pica, a l'alçada de l'estany de Sotllo (3).

Desfent finalment el camí de l'anada des de l'estany de Sotllo completarem els a prop de 23 km i 1900 metres de desnivell positiu d'una esforçada i molt gratificant ruta.

------

(1) Una alternativa per suavitzar la ruta, força utilitzada, és acampar o fer bivac a l'estany de Sotllo o al d'Estats, repartint el recorregut en dues jornades.

(2) Cal tenir en compte que en aquesta part de la ruta, així com en el vessant nord que en aquest cas es fa de tornada, podem trobar-nos algunes congestes fins ben avançat l'estiu.

(3) Una opció, més llarga encara, és continuar per la Coma de Sotllo, pujar al coll de Baborte i travessar la magnífica vall del circ de Baborte per retornar al Pont de la Molinassa, fent així completament circular la ruta.