Pirineus (Aran): Tuc d'Òrla, per l'Arriu Porquèr, Tuc de Gurièr i Serra de Bandolers

Perquè no es digui que últimament només penjo rutes a 100 cims, us porto una bona exploració feta durant aquest passat agost al Tuc d'Òrla, un cim poc visitat a la frontera Aran-França, just a sobre de Montgarri, i que ens ofereix una de les millors vistes al Tuc de Barlonguèra. És un cim que tenia en llista feia temps, ja que té bastanta prominència (280m, per poc no arriba al top 100 de Catalunya) i a més no s'hi troben gaires rutes.

Durant el treball previ de preparació, vaig trobar i em van ser d'utilitat les següents rutes a les quals dono el seu crèdit:
- La primera part de la pujada que faig pel barranc de l'Arriu Porquer és en part gràcies a un track del Pako Crestas, per on ells baixen després de fer el corredor N del Tuc d'Òrla (tot i el nom, deixa al coll entre Òrla i Gurièr): https://ca.wikiloc.com/rutes-escalada-en-gel/corredor-n-orla-74283993
- El tram de cresteig del Trauc de Lèsca fins al Tuc d'Òrla passant pel Tuc de Gurièr el vaig trobar ressenyat (en francès) al blog de l'infatigable Philrando: http://philrando.free.fr/20120724
Sabia que com a molt em trobaria un pas de III, i que per tant seria possible fer-ho. Efectivament, el pas me'l vaig trobar. La resta bastant més senzill o evitable.
- La baixada per la Serra de Bandolers està descrita a l'itinerari #24 del número 140 del Mundo de los Pirineos: "Val d'Aran, Guía de Viaje y Rutas de Montaña". Els de Sua Edizioak tenen un track publicat aquí, però sense detalls: https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/17-aran-tuc-dorla-17095159
Ells proposen pujar al cim pel Port d'Òrla i baixar per la Serra de Bandolers com he fet jo, però eviten els ressalts de la Serra de Bandolers que vaig trobar entretinguts de grimpar (si es fes la ruta al revés, poden no ser tan evidents). A més, el tram final de baixada a Montgarri que proposen ells al track me'l vaig estar mirant el dia abans des del Pla de Beret i no el veia gens clar, molt barranc i molt arbre. En canvi, una mica més a l'est, vaig veure clarament una baixada neta de vegetació i sense rocs. La referència que vaig prendre eren dues clapes arrodonides d'arbres que es distingien perfectament des de sota i des de la foto satèl·lit. Així que em vaig marcar els waypoints al mòbil per tenir-ho de referència i passar entre els dos. He deixat aquest s waypoints al track.


RESSENYA

Sortim de les ruïnes de Montgarri poble, tot i que també es podria sortir des del refugi mateix. Posem direcció pels plans junt a l'arriu Porquer per anar a buscar el GR. Quan aquest creua el riu, nosaltres no ho fem i seguim pel marge orogràfic dret del riu (la nostra esquerra en pujada). Rodegem per l'esquerra un petit montícul ple d'arbusts i tornem a la vora del barranc. Tot i que des d'aquest punt no ho sembla, i fa la impressió que s'hagi de complicar o tallar el pas, el barranc no ofereix cap dificultat caminant (algun tramet lleugerament exposat sobre el barranc, però poc més) i fins i tot a estones fa un rastre de pas. Passarem junt a unes cascades amb cordinos a dalt per rapelar-les. Una mica més amunt, una fita. Mira doncs! Al final potser passa més gent de la que creia per aquí si fan descens de barrancs a la zona! Il·lusions, estic totalment sol sota la boira i la fita no té més companyes. Poc després, arribo a la boca d'una mina. Imagino que part de les Mines deth Porquèr que els mapes ICGC senyalen més amunt, junt al llac.

Des de la boca de la mina aquesta, la pujada fins al llac la faig per on em sembla seguint uns isards (quan no hi ha fites ni rastres de pas, els animals sabran indicar-me, no?). Sigui com sigui, porto els pantalons xops fins als genolls de la humitat que la boira - encara persistent - ha deixat a la vegetació... Arribo a l'estany. Aquí és on el ICGC marca les mines. Ara s'ha girat una mica de ventet que amb els pantalons molls em convida poc a donar una volta al llac per veure si les trobo. Em contentaré amb la boca que he vist abans i em poso en moviment cap al coll del Trauc de Lèsca.

Des del Trauc de Lèsca la pujada comença interessant. Algunes grimpades, una mica de zig-zag per aquí i per allà buscant els millors passos entre blocs grans, tarteres i arbusts. És un tram curt, i amb la boira no asseguro que no hagi sapigut trobat l'anternativa còmoda i evident. Un cop arribem al que ja és més carena alineada amb l'avantcim, tot es torna més còmode. Arribo a l'avantcim, no veig absolutament res amb la boira. Menjo alguna cosa, la boira persisteix però menys densa així que segueixo. Apareixen davant meu uns quants rocs intimidants... i mullats! Els evito per sota baixant uns pocs metres a l'esquerra. Arribo a la base d'una xemeneia sota una paret. Pujo la xemeneia i... ups! A l'altre costat (francès) cau tot en picat... Davant meu el muret són 3m amb poca presa, la justa per progressar però franca tot i estar humit. M'ho penso, m'ho miro, em decideixo i pujo el mur (II+/III). A l'altre costat (aranès) també cau tot bastant de cop. Algun passet més i au, sóc dalt del Tuc de Gurièr! Al límit del que em sento còmode en solitari, però penso que potser sense la boira i en sec ho hagués passat sense ni pensar-hi.

La baixada fins al collet no recordo dificultats, així com la remuntada posterior a l'avantcim del Tuc d'Òrla. Durant tot aquest tram les parets a la nostra dreta (vessant francès) impressionen. Tot i la boira, de tant en tant tinc una ullada de les canals i la verticalitat del sector. Poc abans d'arribar a l'avantcim, la boira comença a quedar sota meu i - per fi! - puc disfrutar de vistes. Un cop a l'avantcim doble regal visual: un arc de boira, i una punxa impressionant davant meu... no serà el cim principal, no? Doncs sí... ho és... Vaig fent fotos a l'entorn (brutal la vista del Barlonguèra treient el cap sobre la boira com si fos una illa) fins que veig que el cim principal queda totalment al descobert. Ara és la meva. Desgrimpo fins a la bretxa que separa els dos cims, i grimpo pel dret l'esperó sud del cim principal del Tuc d'Orla. Amb la roca molla no és fàcil, II/II+... Més fotos, menjo algo, i tiro uns metres més enllà del cim direcció nord fins trobar un pas que em permet baixar als pendents herbats de sota, i rodejar els rocs cimers per la seva base vessant aranès. Remunto fins a l'avantcim.

Seguirem ara la Serra de Bandolers. Si voleu fer com la ressenya de Sua, baixeu uns metres i eviteu els esperons rocosos. Si sou com jo i us voleu mantenir en cresta, és totalment factible i molt més senzill del que aparenten. Només el primer mur de tots el vaig trobar més delicat. De fet, no el vaig fer directament sinò que vaig avançar un tram per la seva base fins trobar un pas més senzill que fent una llarga Z a mitja alçada em va permetre recuperar la línia de cresta. La resta de murs, quan els veiem de lluny sembla que hagin de ser complicats però un cop a la base de seguida trobem una grimpada evident i que no passa de II. A més a més, a l'altre costat (sud) tots tenen continuació caminant per carena herbada. Passem per un marcat cim sense nom als mapes ICGC (cota 2563) i després d'una baixada herbosa i posterior remuntada arribem al Tuc de Bandolers. Bones vistes al Barlonguèra i a la cresta del Tuc de Gurièr. El cim principal del Tuc d'Òrla queda amagat.

Baixo del Tuc de Bandolers cap al SW. Baixada una mica dreta, algun arbust que comença a aparèixer. Pujo la següent cota perquè les corbes de nivell em semblen més separades a l'altre costat per anar a buscar el bosc. Probablement sigui igual si baixeu ja des del coll abans de la cota aquesta directes al bosc, no us perdreu res... El bosc és de bon fer, net. Fins i tot té alguns rastres de pas d'animals que ens faciliten la progressió encara més. Sortim del bosc a un ample clar, i amb el GPS ja vaig posant rumb cap al baixador que m'havia mirat el dia abans, agafant com a referència una canaleta herbada amb uns arbusts a la part superior i dues taques d'arbres a sota. Me n'alegro quan el que em trobo sobre terreny és exactament el que m'esperava. És terreny dretot però es baixa bé. Passo entre les dues clapes de bosc i ja a vista prenc rumb fins l'ermita de Montgarri. Després de tot el matí sense trobar ni una ànima, això sembla la rambla!


TEMPS TOTAL: 6h
- Trau de Lèsca: 2h
- Tuc de Gurièr: 40 min
- Tuc d'Òrla: 30 min
- Tuc des Bandolers: 1h
- Montgarri: 1h 15