Pirineus: Les Picardes, Muntanyó, Sudorn i Pala d'Eixe

Amb l'excusa de la inclusió de Les Picardes com a 100 cim de la FEEC, aprofitem per fer una volta als cims que tanquen les capçaleres de l'estació d'esquí d'Espot.

Vaig plantejar la ruta com una combinació dels tracks següents:
- De la Creu de l'Eixol a Les Picardes, track de marga_santin: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/creu-deixol-bony-de-les-picardes-les-picardes-el-muntanyo-refugi-josep-m-blanc-55178905
- Per la pujada fins al Sudorn per l'aresta sud venint des del Muntanyó, fantàstica informació aportada per Serafina de Mas: https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/les-picardes-2802-m-bony-de-les-picardes-2782-m-pic-de-sudorn-2711-m-i-muntanyo-2781-m-55487206
- Per enllaçar la cota 2686m amb la Pala d'Eixe, aquest track de eliesteo: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pics-deixe-i-sudorn-des-de-la-estacio-de-esqui-despot-60717830
Més una exploració directament sobre terreny per enllaçar entre el Pic de Sudorn i la Cota 2686m o Pala de Sudorn. Més info a la ressenya.

Notes sobre nomenclatura:
- El Pic de Muntanyó els mapes Alpina segons l'edició el situen on el ICGC marca el Pic de Sudorn.
- A la guia Pallars-Aran de Jolis i Simó, la cota 2686m apareix nomenada com "Pala Xedorn". Els mapes Alpina que anomenen el cim 2711 com Sudorn (igual que el ICGC), li diuen a tot el conjunt aquest Pales de Sudorn, i els mapes Alpina que l'anomenen Montanyó li diuen Feixans de Montanyó... He deixat com a nom "Cota 2686m, Pala de Sudorn", doncs respecta millor la nomenclatura ICGC i de molts altres tracks de dir-li Sudorn al cim 2711m, i per correspondència Pala de Sudorn al veí.
- Com afegit, la Pala d'Eixe se l'anomena "Pala d'Erexe" a la guia Jolis-Simó. Són també els noms donats a les franceses Guides Ollivier (doncs el volum que correspon a la zona aquesta és una traducció de la guia Jolis-Simó, amb les alçades corregides).


Ressenya (comentaris addicionals a les fotos)

Comencem seguint l'ampla i herbada carena en direcció evident cap a la cresta de les Picardes. Arribats a un ample coll/replà sota aquesta, alguns tracks fan una llarga diagonal evitant tota la part alta. Però ens perdríem un entorn preciós i algun tramet entretingut, no difícil. Per tant, pugem pel dret i de valent fins a la bretxa que separa la cresta principal d'una petita cota a la dreta, que podem grimpar fàcilment.



Des de la bretxa, la cresta comença amb alguna grimpada senzilla. Un tram després, es va perfilant una vira/feixa d'herba una mica per sota. Tot i que podem anar fent un tram més de "divertimento" per la cresta, quan ens sembli oportú ens juntarem amb la feixa herbada per seguir-la, ja que la següent cota (2730m) ofereix per aquest costat un mur bastant dret. La feixa herbada es va fent més estreta fins a una vira bonica i evident que rodeja la cota 2730 per la cara sud. Un cop passem sota el cim, haurem de perdre uns metres desgrimpant una mica (atenció al terreny, no sempre sòlid) fins a la bretxa que ens separa del Bony de les Picardes. Abans de baixar, però, faig una pujada ràpida (fora pendent d'herba i roca) fins al cim de la cota 2730, des d'on tindrem una vista magnífica del Bony de les Picardes i els seus plegaments.

La pujada al Bony de les Picardes no suposa ja cap problema des de la bretxa, com tampoc ho és baixar-lo per l'altre vessant i anar a buscar, mitjançant una traça deixada pels ramats, una evident canaleta de terra que ens portarà a tocar del cim de Les Picardes. Des del Bony semblava que havia de ser més dreta i incòmoda del que realment és! Uns pocs metres més per roca, i som al cim de Les Picardes.

Continuem per l'ampla carena fins al Coll de Muntanyó. Ara podem fer una anada-tornada entre grans blocs de granit fins al cim del Muntanyó, des d'on tindrem una vista privilegiada de l'Estany Negre. Tornem al Coll de Muntanyó i baixem per la tartera (part superior incòmoda) fins al collet que ens separa del Pic de Sudorn. Si ja n'hem tingut prou, des d'aquest collet podem baixar sense complicacions (fites) i retornar cap a la bassa i la pista cap a la Creu d'Eixol. Si fem aquesta opció, la cotació de la ruta podria ser de senderisme moderat-difícil o muntanyisme fàcil.

Si volem més aventura i grimpades, com era el meu cas, seguirem amb la resta de cims i la part més complicada del dia. El primer obstacle serà pujar al Pic de Sudorn per l'aresta sud. Cal que haguem fet un bon estudi visual del terreny des del Muntanyó o el coll de Muntanyó, per localitzar aquells passos clau entre rampes herbades que ens permeten evitar unes formacions rocoses prèvies al cim si intentem seguir a tota cresta, cosa que es complicaria considerablement. La part inferior (la meitat o una mica més de la pujada) es pot fer seguint la cresta o prop d'ella, quan dubtem o se'ns complica baixem un xic per la cara oest (esquerra en pujada). És a la part superior on haurem de fer un flanqueig diagonal més llarg cap a l'esquerra fins les proximitats ja del cim del Pic de Sudorn.

Baixem ara per l'aresta nord. És la via normal al Pic de Sudorn, surt marcada als mapes i hi trobareu diversos tracks que la fan.
Lleugerament escarmentat del tram final de la pujada per l'aresta sud (havia intentat seguir massa la cresta) i guiat per unes cabretes salvatges que vaig trobar, vaig separar-me potser massa de l'aresta. No és que suposi problema, no vaig trobar dificultats, però potser aquesta vegada sí que m'hagués sortit a compte seguir més l'aresta nord, doncs un cop hi vaig tornar em va resultar més còmoda que la pala de rocs per on anava i vaig veure també fites.

Mentre baixem del Sudorn ens fixem en la segona dificultat d'aquesta cresta: pujar a la cota 2686m. Una possibilitat segura és baixar cap al sud i anar a buscar el track de eliesteo, fent una llarga Z per pujar per on la cintura rocosa d'aquest cim desapareix i queda en rampa herbada (ens ho podem haver mirat bé des del Bony de les Picardes). No obstant, aquesta opció la deixava com a plan B ja que implica com he dit una llarga marrada i perdre bastant desnivell. Mentre baixava del Sudorn he vist una alternativa: pujar per unes rampes herbades de la cara oest (vessant Estany Negre) i una canaleta d'herba que sembla deixar-nos ja a dalt la cresta, evitant perdre desnivell i sense fer rodejos. Així doncs, amb decisió començo la pujada. Aquí és potser el punt de la ruta on més crític és que el terreny sigui sec, doncs la inclinació és considerable i una relliscada pot ser fatal. A part d'això, no hi ha dificultats tècniques. Si seguim bé la lectura del terreny arribarem a la canaleta que ens permet sortir a la cresta de les Pales de Sudorn, des d'on arribarem al cim 2686m amb algunes grimpades fàcils (evitables per la pala, vessant sud).




La continuació fins la Pala d'Eixe, que vista des del Bony de les Picardes semblava que seria complicada (des d'allà es veu com una bretxa rocosa on cal desgrimpar per arribar-hi) ara ja es veu que no té res d'especial: un llom herbat-rocós com el que estem fent. I una pujada final per pala d'herba, però menys pronunciada que les que hem fet al Sudorn o a la cota d'on venim. Un cop al cim de la Pala d'Eixe, només caldrà baixar fins la pista que rodeja la bassa. Podem fer-ho pel camí que passa entre els para-allaus, o seguint la carena com faig jo al track, una mica més estètic.

Si hem començat aquí al costat de la bassa (recomanable) ja hem acabat. Altrament... queda una estoneta curta de pujada fins la Creu d'Eixol. I ja que estem amb el ritme en pujada... per què no fer també el Cap de la Socarrada en un momentet? ;)


TEMPS TOTAL: 6h 30
- Bony de les Picardes: 1h 45
- Les Picardes: 30 min
- Muntanyó: 20 min
- Pic de Sudorn: 1h
- Cota 2686: 30 min
- Pala d'Eixe: 30 min
- Creu d'Eixol: 1h
- Cap de la Socarrada (puja-baixa): 10 min