Port de Gelada i Tossal de les Roies de Cardet des de Senet

Cal·lifico la ruta com alpinisme per la desgrimpada que vam haver de fer per baixar del cap de la Gelada. Aquesta desgrimpada es pot evitar si es fa servir un sender precari que fa la baixada pel vessant de ponent, uns metres per darrere de les pedres que assenyalen el cim del cap de Gelada
Recorregut lineal en sentit nord-est/nord-oest para pujar al tossal de les Roies de Cardet sortint des de Senet.
Triem aquesta població degut a que el desnivell a superar és menys fort que des de la banda de Barruera, amb pendents molt més drets. A Senet hi ha una pista que permet guanyar uns pocs metres d'altura amb el cotxe, turisme normal, ja que fins a la tanca que barra el pas als vehicles es pot pujar per una pista cimentada al començament, i apta més endavant (octubre 2021).
Ara a casa, ens vam assabentar que també des de Vilaller hi ha una pista que passant per Casós permet assolir el tossal de les Roies de Cardet des del cap de la Mina i recorrent tot el cordal que separa aquest del tossal de les Roies de Cardet. Si voleu informació us la poden donar al bar Siscarri, de Vilaller. Sembla que hi ha una pista de recent creació que possibilita l'aproximació al cim.
Comencem a caminar per un clar camí que surt en sentit sud-oest, just al punt a on hem aparcat. Aquesta vella pista, molt neta i fàcil de caminar ens porta a enllaçar amb el camí de la Fauna que puja de la població de Senet. Ens hi incorporem i continuem en sentit sud-est i no triguem gaire a trobar els senyals del camí de la Fauna i Camins Vius, una estaca amb el capçal groc i als primers pals també una mena de petjades de cérvol o quelcom semblant, també trobarem, de tant en tant, cartells que expliquen detalls de la fauna regnant al territori. I poc més a explicar, aquests senyals, molts i molts, els seguim fins al port de Gelada, una espectacular plana amb unes extraordinàries vistes.
Les estaques continuen en direcció a Erill la Vall i Barruera i a nosaltres ens espera la forta pala herbada que, sense cap traça de camí ni senyal, ens farà suar de valent per assolir la zona que tant el mapa de l’editorial Alpina com el de l’ICGC anomenen l’Estarilló, a on ja veiem que el que hem patit fins ara no té res a veure amb el que ens espera encara.
Una altra pala, ara d’herba ara de pedra, ens espera per atacar el cim del cap de Gelada (ICGC) o pic de Gelada (ed. Alpina) i al darrere, el tossal de les Roies de Cardet (ICGC) o Roies (ed. Alpina).
I aquí faig un apunt important.
Si es puja, com nosaltres, directe al cim del cap de Gelada, per baixar d’allà dalt vam haver de fer una complicada desgrimpada per la nostra experiència en aquests terrenys. Penso que és millor fer el flanqueig per sota del cim que nosaltres vam fer de tornada i arribar al portell des Roies (ICGC) o collada de Barruera (ed. Alpina) i així pujar primer al tossal de les Roies de Cardet, i si una vegada fet el tossal, de nou al portell es decideix pujar al cap de la Gelada, us trobareu amb una grimpada molt més fàcil de fer. També és cert que hi ha un camí que evita aquesta grimpada. Aquest camí és difícil de veure de baixada, però és evident si s’agafa en pujada.
Nosaltres ja he dit que fem el cap de la Gelada, així que dret cap a dalt.
Al cim també gaudim d’unes vistes espectaculars, molt més àmplies que les obtingudes al port. Aquest cim és uns metres (quatre o cinc, depenent del mapa consultat) més alt que el tossal però no és el destí d’aquesta excursió, així que després de les fotos de rigor encarem el descens a la recerca del portell des Roies. Ja he comentat que hem de fer una desgrimpada més impressionant que difícil, tot i que s’ha d’encarar amb máxima cautela. Pel vessant de ponent, una metres per darrera de les pedres que assenyalen el cim es pot mirar de localitzar un sender precari que permet evitar la desgrimpada.
Ja al portell fer el cim del tossal de les Roies de Cardet és només qüestió de temps. Tenim el vèrtex geodèsic a tret de pedra i el pendent, a aquestes alçades del recorregut, ja no espanta. Hem fet cim. El dia és espectacular i l’horitzó convida a jugar a endevinar quins cims hem fet ja i quins ens falten. També, a saber quin és aquest o aquell. El temps passa sense adonar-nos-en, embadalits com estem mirant cap aquí i cap allà, però toca pensar en tornar i també com i per on fer-ho. Des del cim es veuen diferents possibilitats, però la proposta que portem al cap és de tornar pel mateix camí per on hem pujat. Com que no ho tenim clar i la nostra estada al cim s’ha allargat massa, decidim no córrer més aventures i desfer tot el camí per tornar al punt d’inici.
Els temps que surten al resum no en són d'aplicació ja que tant a la pujada com a la baixada ens vam entretenir caçant bolets.

Reseña en español

Comienzo a caminar en sentido sud-oeste por una clara pista, o camino, que sale justo del punto donde he aparcado. La traza es clara y fácil de caminar y me lleva a enlazar con el Camino de la Fauna que sube de Senet. Me incorporo a este y continuo en sentido sur-este para no tardar en encontrar la estaca que señaliza el camino. Se trata de una estaca con la parte superior pintada de amarillo y en los primeros palos también una especie de huella de ciervo, o similar. También voy encontrando, de tanto en tanto, carteles explicativos de la fauna que reina por el lugar. Y poco más que explicar. Estas señales, en cantidad excesiva e imposibles de perder, me llevan hasta el Port de Gelada. He pasado antes por una fuente en Planaverd, por la cabaña forestal de la Artigalonga y por la cabaña de Castessillo.
Las estacas continuan ahora en descenso en dirección a Erill la Vall y Barruera así que en este punto las abandono. Me espera la fuerte pala de hierba que, sin ningún tipo de señalización ni camino, me hará sudar de lo lindo para alcanzar la zona que tanto el mapa de la ed. Alpina como el topográfico del ICGC denominan l’Estarilló, donde ya observo que lo sufrido hasta el momento no es nada comparado con lo que tengo delante: otra pala, ahora de hierba, ahora de roca, que tendré que superar para alcanzar la cima del Cap de Gelada (ICGC) o Pic de Gelada (ed. Alpina) i el Tossal de les Roies de Cardet.
Y aquí propongo lo siguiente (apunte importante).
Si se sube como yo lo hice, directo a la cima del Cap de Gelada, para bajar de allí arriba tuve que hacer un destrepe bastante complicado para mi experiencia en este tipo de terreno. Pienso que es mejor hacer el flanqueo directo (yo lo hice de vuelta) al Portell des Roies (ICGC) o Collada de Barruera (ed. Alpina) y así subir primero al Tossal de les Roies de Cardet, así, de nuevo al Portell, si se decido subir al Cap de Gelada, te encontrarás con una trepada, evitable por un sendero que en sentido de subida es más fácil de localizar.
Yo subo directo a la cima del Cap de Gelada así que todo recto hacia arriba.
En la cima disfruto de unas vistas extraordinarias, hace un día radiante así que el horizonte es amplio. Esta cima es unos metros más alta que la del Tossal pero no es el destino de esta propuesta así que después de las fotos de rigor encaro el descenso en busca del Portell des Roies. Ya he comentado que hago una destrepada, más impresionante que difícil, que se ha de encarar con la máxima cautela . Por la ladera de poniente, unos metros por detrás de las piedras que marcan la cima se puede mirar de localizar un sendero precario que permite evitar la destrepada.
Ya en el portell hacer la cima del Tossal de les Roies de Cardet es solo cuestión de tiempo. El vértice geodésico está a tiro de piedra y la pendiente, a estas alturas, ya no asusta.
Alcanzo la cima.
El horizonte invita a jugar a adivinar que cima es esta o aquella, que cimas he subido y cuales no, etc. etc. El tiempo pasa sin darme cuenta embobado como estoy mirando para aquí y para allá pero toca pensar en como volver. Desde la cima se ven diferentes posibilidades, pero la propuesta que llevo en mente es la de volver por el mismo camino. Con que no lo tengo claro y mi estancia en la cima se ha alargado más de lo debido decido no correr más aventuras y desandar todo el camino con una pequeña diferencia: En el Portell no vuelvo a ascender al Cap de Gelada y realizo un flanqueo, delicado pero seguro, por debajo del Cap de Gelada para evitar un nuevo ascendo y salgo así directamente a media ladera del Cap de la Gelada, aunque también se puede ir más abajo, directamente al collado d’Estarilló.