Pujada al Pic Baborte (2.938m.) - Parc Natural de l'Alt Pirineu. 220717

Pic Baborte.

El Pic de Baborte és situat al sud-oest del massís de la Pica d’Estats. Malgrat la seva modesta alçària (en comparació amb la dels seus veïns) gaudeix de bones perspectives, excepte vers el nord-est on el bonic teló de fons del Pics dels Estanyons, el Sotllo i la Pica d’Estats no deixen albirar més enllà. Te també l’al·licient d’estar situat entremig de tres sistemes lacustres: la Coma Closa, el Circ de Sotllo i el de Baborte.

Al circ de Baborte hi ha instal·lat un refugi lliure propietat de la UEC, refugi del Cinquantenari, de similars característiques a altres de la zona (Mont-Roig, Broate i Baiau). És un bon punt per si es vol dividir l’accés a la Pica o al Sotllo per aquest cantó.

L’itinerari és fàcil fins al coll de Baborte. L’accés al cim però cal fer-lo per terreny descompost i tarter i, sense que hi hagi passos exposats, cal posar-hi atenció. Per altra banda el camí entre el refugi i el coll és poc senyalitzat i, inicialment, gens evident. El recorregut proposat comença al aparcament de La Molinassa.

Un cop a dalt, l’esforç queda compensat amb escreix. Imprescindible endur-se’n la càmera fotogràfica. Tal com diu la ressenya de l’Editorial Alpina la clotada dels estanys de Sotllo amb el rerefons de la Pica forma un conjunt d’allò més fotogènic.

Per accedir a l'aparcament de la Molinassa cal anar-hi des d’Àreu, per una pista sense asfaltar d’11,3 quilòmetres, en estat precari (apte, amb precaució, per a vehicles turisme). Amb aquest mitjà s’hi arriba en ¾ d’hora.

Podem deixar el vehicle a l’espai habilitat per aparcament inferior de la Molinassa (1.734 m). Un rètol ens indica el camí que comença travessant al marge dret la Noguera de Vallferrera per la palanca de baix del Pont de la Molinassa (la de dalt mena al refugi) seguint un ben fressat corriol per camí planer, alternat amb suaus baixades. Per una altra palanca travessem ben aviat el barranc de Sotllo i, sempre per la mateixa riba, anem marxant en direcció nord-oest.

Sota la Costa de Larí abastem un primer trencall (1.783 m, rètol indicador). El corriol de l’esquerra ens menaria al Pont de la Farga per les Bordes de la Rebuira. Prenem el de la dreta que comença a enfilar-se. Pujada moderada amb trams de forta. A cap d’una hora de marxa trobem una altre cruïlla (rètol indicador) i deixem a mà esquerra un camí que mena també a la Rebuira. Ben aviat abastem la cabana pastoral de Bassello, en bon estat (1.923 m). Podem albirar el barranc de Baborte com salta i s’escola per entremig de la comella que haurem de remuntar.

Per entremig de matolls que mig amaguen el camí, comencem a pujar, ara vers el nord. De seguida trobarem més rètols indicadors (1.980 m, itinerari cap a la Pica d’Estats). El nostre corriol ens farà transitar en forta pujada, separats del Barranc i la cascada de Baborte que deixarem llunyans a l’esquerra, per la falda del Serrat de la Costa de Larí.

Arribem a un collet (2.357 m, indicador metàl·lic al refugi), prop del desguàs de l’estany de Baborte que ja podem albirar, així com el refugi i el pic (just al nord). Descendim lleugerament fins a nivell del llac i, per un pedregar, el resseguim per la riba de sol ixent. Abastem el turó on hi ha encimellat el refugi (2.389 m), propietat de la UEC. És lliure i es conserva en bon estat.

Ens cal anar a buscar el coll de Baborte que queda al nord-est, entre el pic del mateix nom i el de Pedres Blanques. Però a partir d’aquí el camí és poc fressat i la errònia situació del refugi al mapa ens pot confondre. Ens cal seguir les escadusseres fites que començarem a trobar a ponent (darrera) del refugi i marxar en aquella direcció, descrivint una marrada en semicercle (en el sentit de les busques del rellotge) passant pel costat de l’estany de Baborte de Dalt (que deixarem a la nostra esquerra). Quan siguem a la seva alçada ja podrem albirar clarament el coll i el camí a prendre ens resultarà evident, vers el nord-est. Les fites ens seran de força ajuda i el corriol s’anirà fent més evident a mesura que ens acostem al coll (2.600m).

Cal enfilar-nos ara, seguint indicis de corriol i fites, en direcció nord-oest, per l’inclinat llom del pic, entremig de terreny descompost i tarter que fa penosa la pujada. Ho farem en dos temps: primer decantats més aviat per la banda de l’estany fins un replà herbat i després l’empenta final. Abastem el cim coronat per una gran fita. (2.938 m).

Vers el nord-est tenim el bonic teló de fons del massís de la Pica d’Estats que no ens deixa veure més enllà. Però cap a les altres direccions gaudirem de molt bones perspectives.

http://muntanya.planasantich.org/baborte/