Sobrepuny i Tastanós per l'Esquena de l'Ase des de Vilada

Ruta molt maca, gaudint d'un bosc caducifoli en plena tardor. Aquesta bellesa també comporta una certa dificultat tècnica, sobretot pel pas de la cresta de l'Esquena de l'Ase molt aèria però relativament fàcil. Pel que fa a orientació, també és una ruta complicada en alguns trams però no en excès.

La ruta surt del final d'una pista dalt del poble de Vilada (anem cap a l'església, amunt cap al cementiri i fem un tros de pista en bon estat i en un trencall aparquem el cotxe sense obstaculitzar el pas (hi caben tres cotxes). Sortim seguint la pista direcció nord i obrim un filat elèctric seguint les indicacions cap al castell de Roset (pel camí curt) i una senyal blanca que diu "Sobrepuny per Espinagalls". Seguim dirrecció nord i estem atents per agafar el PR que segueix pujant direcció nord (abandonem la pista) per arribar a la creu del Roset després d'obrir un altre filat.

Seguim per la pista, deixant un petit turonet a la nostra dreta i arribarem a la collada de Roset, on trencarem cap al nord-oest per arribar a una pista que travessar fins a agafar un caminet que va paral·lel uns metres per sobre. Al final de la pista hi ha una petita edificació i una font, on podrem agafar aigua.

El camí a partir d'aquí no té massa pèrdua, hem de seguir el PR que va vorejant la paret, que anem deixant a la nostra dreta. Travessarem un túnel artificial curt i arribarem a la font de l'Arç, on començarem a girar per enfocar direcció sud fins arribar a les ruïnes d'una casa. Passarem a prop de la casa i seguirem el camí, que anirà pujant, deixant la paret del Tastanós a la nostra dreta.

En alguns trams el sotabosc obstrueix el camí, fent que ens puguem desviar una mica, però si tenim la referència d'on volem anar (al coll que hi ha al final de la paret) hi podrem arribar, encara que sigui havent-nos obert pas a través d'un dens boix.

Arribem a un primer coll i seguim pujant fins arribar ràpidament a un segon coll, on girem cap al nord i arribem als peus del Tastanós, que pujarem superant el primer tram exposat, on unes cadenes ens ajudaran a travessar-lo. Seguim pujant, ajudant-nos de les mans en alguns trams més verticals, fins arribar dalt el cim, on ja es veu la resta de la ruta.

La baixada del Tastanós l'hem de fer per la carena, nosaltres ens vam equivocar i vam agafar el camí, fent que haguéssim de travessar el bosc pel dret quan ens en vam adonar, però el bosc aquí no és tant dens i és una mica més fàcil de travessar. Un cop recuperat el bon camí, ja es veu la cresta de l'Esquena de l'Ase. Visualment és impressionant, però un és de bon passar, ja que la roca està ben agafada, és "ampla" i no presenta grans dificultats excepte la desgrimpada final. Un cop a baix, pugem el pic de Canal Closa, d'on baixarem seguint unes marques grogues que ens portaran a la collada Pasquals, on agafarem el PR que passa per la pista i ràpidament l'abandona a mà esquerra per arribar al mas de Picamill (en ruïnes). No cal que arribem al mas, ja que cap a l'oest surt un camí (poc marcat al principi) que ens porta cap unes cordes fixes i un parell de grapes (poc necessàries) abans d'arribar a una pujada que per la carena (trobarem pals de filat elèctric) ens farà arribar dalt el Serrat de Picamill. Des d'aquí baixem una mica fins al collet de Picamill, des d'o pujarem al Sobrepuny per la via més directa. No hi ha camí marcat, però el que farem en cas de dubtar és pujar (a poder ser per l'aresta) direcció nord, per acabar arribant al Sobrepuny, des d'on tindrem unes bones vistes, sobretot cap al sud i l'oest. Enlloc d'agafar el PR (n'hi ha un que també porta cap al coll) vam decidir agafar un camí que va paral·lel i surt des de dalt del cim.

Un cop al coll, recuperem el PR sentit Vilada que baixa a través d'una fageda. Anem perdent altura fins trobar-nos amb un tram de fil d'aram que no creuarem, seguirem paral·lels a ells fins arribar a les Collades. Aquí agafarem un tram la pista i després d ela primera corba a la dreta agafarem un trencall a mà esquerra (indicat amb una marca blanca horitzontal de pintura) que segueix baixant per un corriol en sentit sud. El corriol segueix baixant per un corriol sentit sud. El corriol s'uneix a la pista prop d'Espinagalls, que la seguim fins un prat que travessem fins al vèrtex oposat, on hi ha un petit tancat de vaques.

A partir d'aquí el camí segueix baixant, fent moltes S el camí marcat, però hi ha moltes dreceres que poden agafar en la seva majoria. Creuem una porta al filat elèctric i seguim baixant fins unir-nos a la pista a l'altura d'una porta de filat de les que s'obren empenyent amb el cotxe. Seguim la pista un tros i a la corba veiem un camí ben marcat que abandona la pista a través del bosc, fins la collada d eRoset. Aquest cop, decidim pujar dalt del turonet que abans havíem flanquejat per arribar un altre cop a la creu del Roset.

Des d'aquí només en falta desfer el camí que hem fet a l'inici per tornar al punt on hem deixat el cotxe.

En resum, ruta molt maca, sobretot en plena tardor, on el bosc presenta tot el seu ventall de colors. Pel que fa a orientació no és massa difícil, però en alguns trams els camins són poc transitats i el sotabosc els pot obstruir. Tècnicament no és massa difícil, el pas de la cresta de l'esquena d'Ase impressiona més del que llavors realment és, ja que és "ample" i amb roca ben sòlida.