Taillon ( Tallón o Punta Negra ) des del Coll de Tentes

Descripció: Un cop hem arribat al Coll de Tentes, prenem la pista abans asfaltada direcció al Port de Bujaruelo, Port de Bucharo com indiquen els cartells francesos, el dia es una mica boirós i amb núvols a les valls. Arribats al port prenem el camí a l'esquerra direcció al refugi de Serradets. Camí molt agradable de fer i que no presenta una excessiva pendent, cosa que ens permet anar escalfant progressivament fins arribar al les rampes que ens duen a la zona on em de creuar el riu que baixa de la Gelera del Taillon, i on el camí va fent ziga-zaga. Un cop creuada la zona d'aigua on hi han les cadenes per ajudar a pujar quant hi ha gel, seguim amunt ara força dret, cap al Coll de Serradets, i amb el que queda de la Gelera a la nostre dreta. Uns metres abans d'arribar al coll es comença a endevinar que les vistes que tindrem des d'aquest punt seran un bon espectacle, i això fa de mes bon passar aquest tram. Arribats al coll, les vistes superen les expectatives, ja havíem vist aquest paisatge en fotografies, però "in situ", el Circ de Gavarnie, la carena amb els Marbores, la Bretxa de Rotllan i els Serradets, conformen una de les vistes clàssiques i més boniques del Pirineu, no hi ha prou objeciu per fotografiar-ho, és grandiós. Creuem un parell de congestes de neu i arribem al refugi de Serradets o de la Brêche de Roland on aprofitem per fer un mos. Tot seguit proseguim pel camí que remunta la morrena de l'antiga Glacera de la Bretxa direcció a la Bretxa de Rotllan, que és el nostre proper objectiu. Aquest any que ha sigut un bon any de neu, el camí ens obliga a creuar dues bones pales de neu fins a la Bretxa, grimpem una mica, passant a prop de l'Abri Russell, que rep el nom per l'emblemàtic pirineista Henry Russel i un cop creuat el pas de la Bretxa, tenim al davant la vessant aragonesa d'aquesta serra, Cotatuero i la Vall d'Ordesa. Enfilem a la dreta, passant per sota de la Punta Bazillac. El camí passa molt arrambat a la paret per esquivar la neu i això ens permet veure els 2 o 3 bivacs que hi ha a la paret, que a més d'un l'hi han fet un bon servei en cas de tempesta. Mentre anem pujant la feixuga pendent, el nostre proper objectiu es el Dit a la Falsa Bretxa. La calor comença a apretar quant arribem al Dit, grimpem una mica per creuar aquest enorme pedrot i veiem la petita gruta amb una placa dedicada a Johannes Schmidt, un muntanyenc de 18 anys que l'any 1992 va morir per un llamp en aquest punt, a la gruta. Un cop creuat el Dit, ara si, ens enfrontem al nostre objectiu final i el tenim just al davant, el Taillon, prenem el corriol, que en els primers metres, si hi ha neu, s'hi han de prendre precaucions i dur material adequat grampons , etc..ja que la pendent en cas de relliscar ens tornaria a dur a la zona on em creuat el riu, gens recomenable. En poc més de mitja hora ens plantem a dalt del cim del Taillon, no ha sigut una ascensió ni massa llarga ni complicada i el recorregut ens ha ofert unes vistes inmillorables. Un cop fetes les fotos de rigor i un mos, retornem per el mateix camí i en unes 3 hores tornem a ser al Coll de Tentes, on des d'aquest punt, observem la cara nord del Taillon en tot el seu esplendor. No ens faria cap mandra tornar-hi a pujar demà mateix.
Observacions: El trajecte ens permet assolir un 3000 sense dificultats i amb uns paisatges fantàstics. Un cop creuat el refugi no hi han punts d'aigua. A l'estiu el calor a la vessant sud es potent, dur aigua i protecció pel sol.