Tossal de Montclí des d'Alfara de Carles

Aproximació: Ens dirigim al poble d'Alfara de Carles per la TV-3422 des de Roquetes, i al arribar a Alfara, al primer carrer que trobem a ma esquerra, el prenem i aparquem tot seguit. Des d'aquest punt, iniciem el recorregut. 

Descripció: Una ruta sense gaires complicacions, amb una grimpadeta per accedir al cim, que ens ofereix una esplèndida vista de tota la vall cap a Paüls, del Tossal d'Engrillo, del Delta, i del vessant de l'Espina. Com tots els cims d'aquesta banda dels Ports, les vistes son sempre espectaculars.

Itinerari:
Iniciem la ruta al poble d'Alfara de Carles, resseguint les senyals del GR-171, un corriol que va ascendint amb una pendent suau i gens perdedor, molt ben fresat i clar. Ben aviar veiem les parets del cim del Tossal de Montclí per la seva vessant oriental. El camí pren aquesta direcció, cap al cim i donant un cop d'ull cap a ponent, viem clarament el cim del Caro amb les seves inconfusibles antenes. Aviat veiem el Mas de Marí, en una petita esplanada sota les parets del Tossal. Fa un dia assolellat que aprofitem per fer un mos a raser del Mas. Reprenem el nostre camí que ara incrementa una mica la pendent i que es dirigeix cap al Coll de Paüls. Nosaltres ens hi arribem encara que no cal fer-ho però així gaudim de les primeres vistes de la vall. Retrocedim uns metres i al costat d'un boix amb una fita un xic esborrada parteix un corriolet poc definit, aquest es el que prenem per ascendir al cim d'avui. La pendent es va accentuat i el trajecte el fem per entre pedrots i tartera, però es de bon fer, es progressa ràpid. En algun punt de la pujada, amb l'excusa de gaudir d'unes vistes esplèndides, ens hi aturem per recuperar l'alè, ja veiem perfectament la Punta de l'Aigua, el Tossal d'Engrilló i la Mola Grossa. Tenim els contraforts del Tossal de Montclí a sobre nostre, en algun tram progressem fent servir les mans, les vistes superen les expectatives cada cop que girem la vista per comprovar-ho. Ben aviat arribem al punt on el camí deixa de pujar i iniciaria un descens per l'aresta, aquest es el lloc on ens desviem a l'esquerra per coronar el Tossal de Montclí. Sembla que hi haurà camí clar, però no es així, em de seguir sense perdre alçada fins que veiem una canal molt marcada que es la que en dur al cim. Ens hi endinsem, hi ha unes grimpades de II sense cap mena de risc, a no ser que et tirin una pedra al cap, i en un moment, desprès de gaudir de la grimpada arribem a aquest cim, no molt conegut però amb molt bones vistes, fins hi tot de l'Espina, del que tenim molt bon record. Fetes les fotos de rigor, descendim la canal i enfilem el corriol que baixa per l'aresta però ens anem decantant progressivament cap a l'esquerra, per anar a buscar el camí de baixada cap al poble. No està gaire senyalitzat, fins que un cop passat per una canal estreta de baixada, comencem a veure fites grosses, ens ajudaran a anar trobant el camí per aquesta tartera de baixa molt pronunciada. Ens esperen uns quants metres de descens en forta baixada fin que es torna a formar una corriol clar. El paisatge que ens envolta es mol rocós, però d'una bellesa que només es troba per aquest endorrials. Veiem el poble d'Alfara just davant nostre, i ben aviat un camí que trenca a l'esquerra que sembla que ens hi duria de pet, si el prenem ens retornarà al Mas de Marí, em de seguir el camí cap a la dreta, dona una mica de volta però serveix per apreciar els canvis de paisatge i de bosc en tant pocs metres. El camí es fa ample quant enllaça amb el camí del Coll d'Alfara, que prove de l'Espina. Passem pel costat del Mas d'Alejandra que està en runes però conserva un era impecable, veiem a la nostra esquerra potser la millor estampa del Tossal de Montclí, des d'aquí es impresionant, i tot seguit passem pel costat de les instal·lacions de la Ramaderia de J. Mur, ja som a la carretera, en 500 o 600 metres som al poble. Molt bona ruta. 

Observacions: 
Em trobat aigua en un aljub al costat del camí (assenyalat amb waypoint), abans d'arribar al Mas de Marí. També hi havia aigua al pou del Mas, però millor dur-la de casa. Es una ruta sense dificultats destacables, una mica trenca-cames pel pedregar però compensa l'esforç amb escreix. I la grimpada, perfectament assolible.