Travessa dels Frares Encantats, Miranda del Príncep (100 Cims) i Roca Foradada des de Can Maçana

Feia molts anys que havía fet la Travessa de Frares Encantats i només recordava alguns detalls d’aquella sortida. Aquest migdia he decidit tornar-la a fer. He cercat algunes rutes a Wikiloc per tal de fer una evaluació del temps necessari per a fer-la. M’ha semblat que podría fer aquesta ruta i sumar-hi la Travessa d’Agulles que últimament he fet alguna vegada i en conec el temps aproximat en que puc fer-la. Tenįa un dubte entre començar per la Travessa d’Agulles o per la de Frares. Al final, amb bon criteri, he optat per anar fins al Coll de Port i començar per Frares. Havia sortit de Can Maçana a 1/4 de 3 de la tarda i en uns 40 minuts ja era al Coll de Port. He anat molt ràpid fins aquí, especialment perquè no he fet vídeos ni quasi fotos. Sabía que en faria molts i moltes en la Travessa, com així ha estat però malgrat això a 1/4 de 5 de la tarda ja era al Coll de la Portella o de les Agulles. Em veia en condicions de continuar amb la Travessa d’Agulles però desprès d’uns instants de dubte he optat per deixar-ho còrrer. No era questió d’anar per dintre del bosc amb poca o nul-la claror. He baixat per la Canal Ample fins arribar al Camí de la Portella. Allà he tingut un altre dubte: anar a la dreta cap al Refugi Vicenç Barbé i Can Maçana o girar a l’esquerra per acostar-me a la Miranda del Príncep. Hi he pujat, he admirat tota la zona per la que havía caminat una estona abans i he continuat cap al Coll de Port. Des d’allà he anat baixant cap a Can Maçana però al arribar a l’altura de la Foradada he vist que el sol, ponent-se, li donava un color especial pel que he decidit pujar-hi. El sol ,però, es pon molt ràpid en aquests mesos i quan he arribat a dalt de la Foradada ja quasi s’havia amagat al darrera de les Agulles. He baixat i ja sense res més a indicar he arribat a Can Maçana a les fosques. Ha estat una experiència magnífica.




Tot seguit exposaré alguns dels punts que m’han semblat més interessants d’aquesta caminada:



Pas de travesses de ferro. Es un pas molt dret en el que hi ha instal-lats uns graons metal-lics. També hi ha una cadena i una corda que ajuden a pujar aquest pas que té uns 10 metres d’alçada. Algún dels graons està una mica separat, cosa que obliga a tirar de braços i a posar algún peu a la roca. No es excesivament complicat però pot impresionar una mica si la gent que hi va no està acostumada a aquest tipus de passos.




Altres passos amb cordes ja no hi cap més pas ferrat. Els que trobarem en endevant seràn de pujada o de baixada per llocs estrets i bastant drets. La primera part de la ruta des del Pas Ferrat fins que s’arriba al primer pas amb corda es fa per una canal que puja amb molta força. Per sort hi ha arrels que ajuden a impulsar-te i anar pujant. Es un tram entretingut però cansat.
Uns 8-10 minuts després d’haver passat l’anterior pas equipat n’hi ha un altre, aquest en una canal de baixada. A tocar d’aquest hi ha el tipic pas equipat que passa per dintre d’una roca. Tots estàn situats en canals molt estretes. Pocs minuts després hi ha dos nous passos equipats, també de baixada. Acabats aquests passos es baixen uns metres més per un torrent. Arriba un punt en que cal estar atent i no continuar torrent avall sino que cal fixar-se amb unes marques blaves, mig descolorides que estàn pintades a la roca del que crec que es el peu de la Patata. Es comença a pujar per una zona boscosa fins que s’arriba a una llastra de pedra molt dreta. Estem a la Canal del Lloro




Canal del Lloro La llastra ens sitúa en la part més difícil de la canal. El tram de roca nua pel que es puja es molt dret i el més còmode es anar a quatre grapes. Al final d’aquesta dreta canal ens deixa a un coll entre el Lloro, la Monja i el Bisbe, a qui hi ha que anomena com el Coll d’en Xandri. He vist imatges en que hi ha una pintada de color groc que ens indica que estem en aquest coll. Jo no l’he vist, ignoro si ja ha estat esborrat o es que simplement hi he passat de llarg. A partir d’aquí la Travessa té una tendència a anar baixant. Les canals sempre son dretes però els arbres ens donen molta seguretat. Jo no aconsello portar pals de trekking ja que ( en la meva opinió) fan més difícil d’aprofitar les arrels, troncs i branques dels arbres. A partir del Coll d’en Xandri ja no hi hauràn més passos equipats ni zones a on calgui anar a cuatre grapes.




Canal Ample el camí que ens queda fins al final de la Travessa de Frares Encantats es un seguit de pujades i baixades, curtes però dretes, com tantes en trobem per Montserrat. Es necessari estar ben concentrat en les baixades però els arbres son d’una gran ajuda i ens dones seguretat en la progressió.com he escrit abans, un cop arribat al Portell Estret vaig tindre un moment de dubte sobre si continuar en direcció a la Travessa d’Agulles o si deixar-ho aquí i baixar per la Canal Ample. Vaig optar per la segona opció ja que per l’hora que era corria el risc de que es fes fosc i jo encara estés en plena travessa. El descens de per aquesta canal no té cap secret. Es baixa còmode i tranquil fins arribar al Camí que ve del Refugi Vicenç Barbé i que porta al Coll de Port. He agafat aquest camí fins que he arribat al Pas del Príncep. Allà he girat a la dreta per anar cap al cim de la Miranda del Príncep




Miranda del Príncep. El trajecte cap a aquest cim, tè ( en la meva opinió) una forta exposició, ja que hi ha dos o tres flanquejos amb un bon pati a sota. Si no tens por, coneixes els camins de Montserrat i la sola del calçat està en bon estat passaràs bé però cal anar amb molta cura. Avui, els camins pels que he anat estaven molt humits. La roca estava seca però al fer el primer flanqueig duia la sola de la bita mullada i la veritat es que l’adherència en el primer flanqueig ha estat una mica precària. La meva recomanació es que no es prengui a broma aquest cim. En canvi ofereix unes panoràmiques precioses d’un gran sector de Montserrat, especialment la zones del Montgròs, Frares i Agulles. Retornat al Pas del Príncephe continuat cap al per anar baixant cap a Can Maçana. Abans d’arribar a la Cadireta he vist que la Roca Foradada oferia un color espectacular gràcies als reflexos que li donava el sol ponent. He decidit pujar-hi per veure si tenia sort i podía gaudir de la posta de sol.




La Roca Foradada . El terra estava humit però sinpodia pujar i baixar sense problemes. Crec que la corda que han instal-lat recentment a la part superior del corriol de pujada ha fet disminuir moltíssim els riscos de caiguda en circunstàncies com les d’avui, amb el terra humit. Quan he arribat a dalt el sol ja estava mig amagat. He fet quatre fotos
i ja m’he dirigit cap al final de la caminada




Per localitzar totes les rutes que he fet per Montserrat heu de posar montserratjsg al cercador de Wikiloc i les podreu veure totes