Tuc de Bonabé i Moredo

Aquesta bonica travessa ens portarà per racons molt solitaris, salvatges i on la mà de l'home a penes ha modificat res.
Es tracta d'una ruta de muntanyisme pur.
Territori ós com se'l coneix, ens endinsarem durant dos dies per la Vall d'Airoto.
El punt de partida és la bonica població d'Isil. El primer dia es fa una aproximació fins el refugi Gràcia Airoto. Se'l hi diu així perquè està molt a prop del estany que porta el seu nom.
Tot el camí està molt ven fressat i no té pèrdua. Recorrerem bonics trams ombríols d'avellaners i remuntarem el Barranc d'Essarre.
Tenir en compte que en aquesta etapa es fan 6km i 1100 D+. Per acabar d'arrodonir el dia, des del refugi podem anar al bucòlic estany.
El segon dia ens espera una jornada brutal on si el dia ens acompanya, tindrem unes panoràmiques fantàstiques.
Des del refugi em d'anar a buscar el Coll d'Airoto. Hi ha fites durant el camí i no té pèrdua. Si es compara amb el track de Willi Fogg, moltes gràcies, es veurà una mica diferent. Al igual que ell jo també he fet la ruta en solitari.
En aquesta primera part quan s'arriba el Coll, ell ha seguit per dalt per no perdre altura. Jo he optat per baixar tot seguint les fites per després pujar. Les dues maneres són bones, tothom té la seva manera.
Després quan ja segueixes el camí, et trobarà amb un pas de cresta. Aquest és molt senzill d'ubicar-ho, tens l'estany d'Airoto en el fons.
Aquí no confondre i no anar per darrera perquè tot i que hi ha camí, s'acaba ven aviat.
El que s'ha de fer es seguir la cresta fins que s'acaba i ja veiem unes marques que estàn just en front de la base de Bonabé.
Jo amb curtes desgrimpades he anat flanquejant aquesta cresta i quan he localitzat les fites he fet l'ascensió.
A partir d'ara tenim que anar seguint la llarga carena fins arribar al Bonabé. Jo m'he ajudat del track jralsina.Aquest si ho fiquem al google podem trobar l'explicació detallada així com un video que ens permet fent-se una idea de com serà la ruta. Enhorabona.
A partir d'ara ja no hi ha camí marcat, es a dir, cadascú troba el seu millor pas.
Tot i amb això va havent fites que ens asseguren que estem fent una bona petja.
El Tuc de Bonabé amb 2723m és un mirador extraordinari. Podem veure desde l'Aneto, sector Aigüestortes, Torreta Orri... Val la pena parar una estona i només mirar tot el que ens ofereix.
Ara ens toca desfer camí i afrontar la carena fins arribar al Pic Moredo.
Aqui si i sobretot, agafar bé les fites. N'hi ha poques, però les que trobem, ens asseguren no ficant-se per els trams més complicats de la carena.
Com a referència només tenir en compte que s'ha d'agafar la carena com a punt de referència i ni pujar ni baixar en accés.
Aquí es disfruta si t'agrada aquest tipus de terreny. T'ho passes super bé en un ambient molt alpí.
Per acabar de fer cim tenir en compte que trobem un gran gerdame que hem de rodejar per l'esquerra.
A partir d'ara seguir les marques i haurem arribat a dalt.
Aquesta muntanya amb 2766m situada en el terme municipal de l'Alt Àneu ( Pallars Sobirà) forma part dels 100 cims essencials de la FEEC.
Com a curiositat saber que són ven poques les seves ascensions, 73 a data d'avui.
Esmentar també que el Pic de Moredo juntament amb el de Qüenca, es una formació única en els Pirineus per la composició de la seva roca calcària, amb incrustacions de cristalls de quarsita que li dónen aquest aspecte tant blanquinós ( l'altre nom que rep aquest cim és de Roca-Blanca). Per últim saber que és el punt culminant del massís de Marimanya-Bonabé que separa la conca alta de la Noguera- Pallaresa i la Vall d'Aran.
Poc coneguda però amb unes vistes que no podem trobar en d'altres cims més coneguts.
Ara tenim que afrontar la dura baixada fins el refugi.
S'ha de passar per el Collet de RocaBlanca.
Aquí hem de baixar però no del tot, que es el que he fet jo. S'ha de pendre com a referència com una obertura molt gran que veiem al fons tot resseguint la carena, que ens porta l'altre vesssant de la muntanya.
Si ho acabem fent, tampoc passarà res, només haurem de fer un curt ascens.
Després d'això s'ha d'anar seguint les marques fins arribar a veure el bonic estanyol del Clot de Moredo.
Aquí seguir el track de Willy o bé si ens ve de gust, anar-lo a visitar.
És un racó molt bonic després de tota la baixada, fer un mos i descansar una mica.
Prenent com referència l'estanyol a mà esquerra, s'ha de pujar, veurem un camí molt ven fressat amb marques de pintura groga i fites. Continuar per la dreta fins que hi ha un punt que veuràs que les fites es troben en un tram molt bonic arbrat al fons que queda separat per roca i que segons la data, podem trobar una bona congesta de neu com ha sigut el meu cas. Aquest es el camí bo. A l'esquerra tot és abrupte.
Ho has de comparar amb el mapa i track i veure si et separes del camí que marca. Si es així, ho estàs fent bé.
Després has de fer com una diagonal i enllaçar amb el track de Willy.
No té pèrdua i encara que desapareixen les marques en els primers moments, ven aviat ens tornen aparèixer.
Tenim que desfer camí i tornar el refugi on tinc les altres coses.
Després d'una llarga parada i recuperar forçes, només queda la llarga baixada fins a Isil.
El segon dia: 16km, 1100 D+, 2260 D-.
Dóno també les gràcies a l'UEC Gràcia de l'estat magnífic en que es troba el refugi.
Es una feina d'entre tots poder-lo conservar així.
22km, 2260D+. IBP: 225.