Tuc de Molières des de l'Espitau de Vielha

La ruta té la seva sortida i arribada a la Boca Sud del Túnel de Vielha. Allà, venint per la N-230 des del Pont de Suert hi ha una desviació a mà dreta que et porta a la zona de l'Espitau de Vielha.
Els primers centenars de metres son planers, anem caminant per la Vall de Mulleres, seguint molt a prop del Noguera Ribargorçana que neix una mica mès amunt ( aqui els mapes de l'ICC encara l'anomenen Barranc de Molières). Així en els primers 2 km. només haurem pujat uns 150 mts. A partir d'aquest punt la ruta ja es comença a posar més seriosa i els desnivells a aumentar de manera considerable, no en va en poc més de 5 km. s'acaba superant un desnivell de més de 1200 mts. La Vall de Molières es molt bonica amb el salts d'aigua que presenta el Barranc de Molières a la part baixa i elsllacs que hi ha a tocar del Refugi lliure de Molières, però a mi la ruta s'em va fer pesada fins arribar a sota el Coll de Molières i veure el cami que calia superar per assolir el cim. En el trajecte fins aquí hi ha molts trams amb grans rocs que a mí no em venia especialmente de gust de fer aquest dia. Ho vaig superar però i després d'una fàcil grimpada vam arribar al Coll. Allà les vistes ja son sensacionals i justifiquen haver-hi arribat. A part de veure molts dels grans pics del Pirineu les imatges més inmediates, més properes son les de la cresta que a mà esquerra et permet pujar al Mulleres i la que per la dreta et porta al Cap deth Hòro. Un plaer aquest indret. La cresta fins al Molières es fa sense cap mena de dificultat remarcable, anant normalment per la dreta, una mica per sota del punt més alt de la mateixa. Quan s'arriba al Molières es troba una gran fita que sembla que no es el punt mès alt, doncs cal anar uns metres més enllà a on es troba un clau que marca el punt geodèsic d'aquest cim. Això té una importància molt relativa perquè et posis a on et posis d'aquesta allargada cima tindràs una magnifica panoràmica del Pirineu, sobretot si tens la sort, com vam tindre nosaltres, de trobar-te un dia clar, sense cap núvol ni calitxa.
Quan vam arribar al Coll ens vam adonar de que seria difícil de trobar el punt per a on haviem pujat i que això podria complicar el descens ja que costa de trobar un bon lloc per fer-ho. Per això vam decidir marcar el punt el que ens va permetre identificar sense cap problema la petita escletxa per la que hauriem de baixar. Es fa desgrimpant, anant amb compte però sense cap mena de problema.
Un cop superat aquest petit escull es comença a baixar de valent, mirant de trobar les fites que marquin el millor pas, tot i que sempre tens la referència dels Estanys de Molieres al devant. La baixada fins els Estanys es fa feixuga perquè el terreny es pedregòs i descompost. Passat el Refugi el camí ja va millorant i fa que al final la caminada no sigui tant feixuga com semblava.

En resum, una bona excursió que premia l'esforç amb unes vistes excepcionals del Pirineu des del cim del Mulleres.