Tuc de Saboredo i Pics d’Amitges, Bassiero (els 2), Tres Puis i Xemeneia per Vall i Estanys de Gerber des de la Peülla

Fantàstica ruta sortint des de l’aparcament de la Peülla (Bonaigua, Pallars Sobirà) on remuntarem el fressat i concorregut sender que recorre la Vall de Gerber fent pas per l’Estanyera, l’Estanyera del Mig, l’Estany Gerber, l’Estany Llong, l’Estany de l’Illa, el Refugi Gerber-Mataró, l’Estany Negre de Dalt i el Coll de l’Estany Gelat fins arribar al Coll d’Amitges, des d’on ens acabarem d’enfilar fàcilment als cims del Tuc de Saboredo (2829m) i al Pic d’Amitges (2848m), grans miradors de la contrada. A partir d’aquí i fins al final la ruta canvia completament de caràcter fent-se una ruta solitària, molt més exigent i força aventurera que primer ens portarà al capdamunt de l’imponent i poc freqüentat Pic de Bassiero Occ (Punta Brulle, 2903m). Una entretinguda baixada per una costeruda e insegura canal ens deixarà en la bretxa intermitja entre els dos Bassiero des d’on ens acabarem d’enfilar al Pic de Bassiero Or (Punta Gourdon, 2897m) i continuarem pujant al Pic de Tres Puis (2822m) per encetar el tram resseguint la carena-cresta que tanca el vessant dret de la Vall de Gerber fins coronar l’esvelt Pic de la Xemeneia (2825m). Per tancar el cercle farem una dura i llarga davallada per costerudes i descompostes canals fins al “mar” de blocs de la Canal de la Xemeneia, que seguirem avall saltant entre blocs enormes fins sortir de nou a la Vall de Gerber. La segona part de la ruta farà les delícies dels més “salvatges” i aventurers, però pot ser un malson per gent poc experimentada en alta muntanya o que està acostumada a anar sempre per senders fressats i senyalitzats.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 26-08-2021. Carretera del Port de la Bonaigua, deixem el vehicle en l’ampli aparcament de la Peülla, on trobem un punt d’informació. Començem la caminada seguint el fressat i concorregut sender (senyals grocs) que remunta amb tendència al S la Vall de Gerber fent pas per l’Estanyera (poc més que una bassa) i l’Estanyera del Mig (un estany amb cabal d’aigua variable segons l’època de l’any) fins l’Estany de Gerber, aquest un senyor estany de bon tamany on es queda la major part de la gent. Des d’aquest estany el sender (senyals grocs) s’enfila més marcat fent unes quantes llaçades per guanyar alçada i desprès s’orienta de nou al S tot pujant fins arribar a un poc destacat collet on trobem un indicador. Des d’aquest collet ens desviem a l’esquerra (E) momentàneament per veure l’Estany Llong i desprès reprenem el sender fressat (senyals grocs), que continua remuntant la vall passant al costat d’un petit estanyol i desprès continua pujant (S, senyals grocs) veient a la nostra esquerra l’Estany Redó. Desprès el sender (senyals grocs) tomba al SO i continua pujant per una vall formada per alguns blocs gegantins que el sender sorteja fàcilment fins arribar a l’Estany de l’Illa, ubicat a sota mateix del Refugi Gerber-Mataró. Desprès de visitar l’Estany de l’Illa ens apropem a l’abans esmentat Refugi Gerber-Mataró, el característic refugi metàl·lic, en bon estat i, com sempre en aquestes dates estiuenques, ple de gent que hi vol pernoctar. Si en l’Estany de Gerber es quedava una bona part de la gent a partir del refugi es queda una altre bona part, així que ja força tranquils des del refugi seguim un corriol (SO, senyals grocs) que davalla un xic per revoltar l’Estany Negre de Dalt (que deixem a la nostra dreta) i desprès s’enfila sortejant fàcilment una zona de blocs fins arribar al Coll de l’Estany Glaçat. Des del coll deixem el fressat sender que hem seguit fins ara (que davalla a l’altre banda del coll cap a Saboredo -la ruta més habitual-) i prenem un corriol-senda a l’esquerra (S, senyals grocs) que comença a remuntar una ample i fàcil carena fins arribar al Coll d’Amitges. Des del coll primer encetem una “anada-tornada” tot seguint un rastre de senda-corriol (SO, fites) que resseguint d’aprop la carena (sempre decantats un xic per l’esquerra d’aquesta) i posant alguna mà puntual per ajudar-nos entre els grans blocs ens porta a assolir fàcilment el Tuc de Saboredo (2829m), primer gran mirador del dia. Fet el cim desfem el camí fet fins el Coll d’Amitges i ara prenem un corriol fressat que surt amb tendència a l’E i va remuntant el vessant Sud de la muntanya fins coronar sense posar ni una mà el Pic d’Amitges (2848m), amb una vista excel·lent. Si en arribar a aquest cim les cames ja us fan figa millor doneu la volta, ja que el que queda de ruta és molt més dur, difícil i lent que el que hem fet fins ara. Per arribar a aquest cim jo vaig trigar unes 3:25h, i des d’aquest cim fins al final de la ruta unes 7h per fer els 10 km que queden… Com dic, a partir d’aquí la ruta canvia completament de caràcter, si fins aquí sempre hem anat per senders clars i senyalitzats a partir d’ara gairebé no en trobarem cap traça de camí i menys cap senyalització tret d’algunes fites aïllades. Des del Pic d’Amitges (ja en solitut total) davallem al S tot buscant el millor pas per un costerut vessant herbat, com si anèssim cap a les Agulles d’Amitges (visibles a certa distància davant nostre). Ben aviat, alrededor de la cota 2786m, se’ns obre a l’esquerra una marcada canal herbada per la que davallem (E, alguna fita) tot faldejant el peu d’una paret vertical que baixa del Pic d’Amitges. Acabada la baixada (alrededor de la cota 2680m) continuem a l’E flanquejant el vessant solei de la muntanya, entre alguns blocs però sense cap dificultat remarcable, i desprès pugem un xic (fites) entre grans blocs fins guanyar un collet-bretxa en la cresta que uneix el Pic d’Amitges amb els Pics de Bassiero. Aquí trobem fites abundants i amb continuitat que primer ens porten a revoltar una mica la cresta pel seu vessant Nord, aquí fent algunes grimpades (Iº+ - IIº) i alguns passatges aeris fins sortir de seguida i novament al vessant Sud de la cresta. A partir d’aquí les fites ens portaràn sempre a pujar per aquest vessant de la cresta (fins i tot i veig traçes de senda), buscant els millors passos per una pala amb força herba sense dificultats remarcables fins ja gairebé al capdamunt, on caldrà fer alguna grimpada final per assolir el cim de la Punta Brulle del Pic de Bassiero (2903m), per mi el cim més maco del dia d’avui i, tot i ser el més alt dels dos cims de Bassiero, aquest és clarament el menys freqüentat dels dos. Ara comença potser el tram més complicat técnicament de la ruta. Des del cim perdem apenes uns metres fins la petita bretxa que hi ha a tocar del cim, punt on anem a l’esquerra (SE) uns pocs metres en un passatge amb certa exposició fins trobar una marcada, costeruda i descomposta canal per la que cal davallar en busca de la bretxa intermitja entre els dos cims de Bassiero (e deixat una fita en l’entrada de la canal). La graduació de la canal de baixada és complicada per que no es tracta de grimpades amb més o menys agafadors, també el fet que sigui de baixada sempre la fa més incòmode de graduar i el no trobar ressenyes que parlin d’aquesta canal tampoc ajuda… amb tot com a mínim es de grau IIº – IIº+, però la major dificultat de la canal és el terreny costerut, descompost i erosionat que no dóna seguretat i augmenta la sensació d’exposició (quan veus la canal des de “l’altre” Bassiero sembla imposible baixar per aquí…). Amb tot, poc a poc vaig baixant desgrimpant fins arribar a l’esmentada bretxa. Aquí cal travessar la bretxa cap al vessant Nord de la muntanya per un pas estret sota una característica roca encastada i, un cop a l’altre banda, començem a pujar (E) cap a “l’altre” Bassiero tot buscant els millors passos fent una mena de flanqueig ascendent sense grans dificultats remarcables (ens podem complicar més o menys la vida a escollir) entre blocs i pedres fins sortir al camí d’accès “normal” al cim, ja a tocar de coronar, que seguim apenes uns metres fins al capdamunt de la Punta Gourdon del Pic de Bassiero (2897m), clarament un cim amb menys caràcter que la Punta Brulle però si un excel·lent mirador. Baixem del cim al N/NE tot resseguint l’amplíssima i fàcil carena pel camí més habitual (fites) fins arribar de seguida a la marcada Collada de Bassiero, on podriem abandonar la ruta davallant a l’esquerra (O/NO) fins al Refugi Gerber-Mataró. Des de la collada encetem una nova pujada sense camí definit (terreny obert i fàcil) tot resseguint la fàcil i ample carena d’herba i blocs que se’n va al N, de seguida la carena tomba al NO i sempre per dalt d’aquesta aviat coronem el cim dels Tres Puis (2822m), un cim poc destacat (sobretot comparat amb altres dels cims que fem avui) però amb una vista bonica sobre els Pics de Bassiero i la cresta que els uneix al Pic d’Amitges. Des d’aquest cim encetem el tram de carena que tanca el vessant dret de la Vall de Gerber tot resseguint sempre d’aprop el seu fil al NE, una carena rocosa però amb clapes d’herba, trencada cap al vessant de Gerber i més suau i herbada cap al vessant de Cabanes, nomès ens els trams de grans blocs tindrem que posar les mans. Anem avançant fent lleugers desnivells i sense cap rastre de senda ni fites, amb tot l’orientació és obvia, anar sempre al NE cap a l’imponent Pic de la Xemeneia, que veiem al fons, encara força lluny… Despès de fer un parell de “puja-baixa” i un tram final fent alguna fàcil grimpadeta entre grans blocs assolim una primera cota secundària prou destacada (2811m). Davallem a l’altre banda (NE) i ara seguim per una carena-cresta amb més blocs, fent un traçat força horitzontal, sortejant i saltant alguns grans blocs i, quan la cresta es complica, flanquejant per la dreta de la carena (vessant Cabanes) mentre anem gaudint de les vistes sobre l’Estany Redó o de Bassiero (segons mapes), que anem deixant a la nostra dreta i avall. Passat el tram més abrupte de la carena m’enfilo per una canal herbada a buscar una bretxa en la línia de la carena-cresta fent alguna grimpada (despès vaig veure que podria haver flanquejat una mica més fins a sota de la bretxa -seria més fàcil-). Arribats la bretxa enfilo pel fil de la carena-cresta grimpant entre grans blocs i desprès fent un tram més horitzontal en flanqueig per la dreta de la carena fins arribar a un petit collet previ a la pujada al Pic de la Xemeneia. Des del collet fem un breu flanqueig per l’esquerra de la carena (vessant de Gerber) i desprès enfilem l’ample carena-cresta grimpant entre grans blocs fins coronar les dos puntes que formen el Pic de la Xemeneia (2825m), un cim que encara no havia pujat mai i feia un bon grapat d’anys que el tenia en la carpeta de “Pendents”. Desprès de berenar una mica i gaudir de la gran vista del cim encetem la part més dura de la ruta d’avui, la baixada final... La continuació per la cresta esdevé molt abrupte, així que des del punt més baix entre les dos puntes que formen el Pic de la Xemeneia davallem amb cura tot fent alguna desgrimpada per una costeruda pala-canal plena de blocs de totes mides (alguns enormes) mentre anem revoltant el cim pel seu costat E. Desprès continuem flanquejant la cresta per la dreta, per terreny dret i descompost-tarteròs amb pedreres i blocs, de bastant mala petja, no és d’aquelles tarteres que baixes “derrapant” en un moment. Desprès de baixar el primer tram al NE, alrededor de la cota 2730m, deixem de baixar per les pedreres-tarteres inestables que van pel bell mig de l’ample i descomposta canal que se’ns obre al davant i davallem (E) per una costeruda llengua d’herba que queda a l’extrem esquerra de la canal (en l’extrem que queda a sota de les parets de la cresta), que tot i que també rellisca fa de millor baixar. Baixem per aquesta llengua d’herba fins alrededor de la cota 2637m, on deixem de baixar i vaig a l’esquerra (NE) encetant una travessa una mica penjada del vessant herbat de la muntanya, gairebé de pla i buscant el millor pas. Aquesta travessa d’inici és prou penjada, desprès esdevé clarament més fàcil i finalment fem una grimpadeta final que ens deixa en una bretxa de la línia de cresta. De nou en la cresta la seguim (E) prop del fil apenes uns 30-40m, per terreny un xic aeri i fent alguna grimpada-desgrimpada (Iº+ - IIº) entre blocs que tot seguit ens deixa en la capçelera d’una marcada, dreta i encaixonada canal que se’ns obre a l’esquerra. Encetem la davallada final tot baixant (O) desgrimpant (IIº) els primers metres d’aquesta canal, tot seguit deixem la canal momentàneament fent una mena de flanqueig descendent cap a l’esquerra seguit d’un altre flanqueig descendent a la dreta que ens fa baixar més “cómodament” uns quants metres fins retornar al bell mig de la canal, per la que seguim avall (N) entre blocs i més blocs, de totes formes i mides, no d’aquelles de pedra petita que rellisquen la mar de bé. Segons baixem la canal s’obre fins fer-se un ampli vessant tarteròs i seguim avall (N) sempre veient davant nostre una enorme coma plena de blocs (al mapa Alpina s’anomena “Canal de la Xemeneia”) a la que finalment arribo. A partir d’aquí trobarem fites amb continuitat, però encara sense rastre de camí, cal anar seguint les fites tot davallant sempre al NO per aquest “mar de blocs”, més que davallant saltant entre els enormes blocs, que no sempre són estables. En aquest tram si no tenim bona técnica per anar saltant entre blocs la baixada pot fer-se molt i molt llarga. Al principi de baixar pel mar de blocs de la Canal de la Xemeneia les fites ens porten lleugerament pel vessant dret de l’enorme canal (tot aquest tram gairebé sense baixar) i desprès més decantats pel seu vessant esquerra (hi ha un breu tram alrededor de la cota 2300m on perdo les fites però les recupero ràpidament), on sembla que comença a davallar més marcat, encara entre blocs i més blocs. Alrededor de la cota 2230m comença a aparèixer una mica de vegetació i seguim avall (NO, fites) saltant entre pedres i blocs, cada vegada en una baixada més pronunciada fins acabar desembocant (per fi!) en el fressat sender conegut de l’anada, a prop de l’Estanyera del Mig, des d’on desfem els 3km de camí conegut fins el punt d’inici.

***NOTA: Técnicament des de l’inici de la ruta fins el Tuc de Saboredo i el Pic d’Amitges és podria calificar de “Alpinisme Fàcil”, però a partir d’aquí i fins al final trobem diverssos trams per canals molt pendents, descompostes i relliscoses així com llargs trams saltant entre enormes blocs que fan les baixades insegures i de mala petja, aquí és indispensable tenir una bona técnica per moure’s per zones descompostes i de grans blocs si no la ruta és podria fer molt i molt llarga. En aquest tram també cal fer algunes grimpades-desgrimpades, on destaca la baixada del Bassiero Occ o Punta Brulle (alrededor de IIº – IIº+) per una canal molt dreta i descomposta prou delicada (més info en la Ressenya). En quant als camins, senders i corriols fressats i senyalitzats fins el Pic d’Amitges, a partir d’aquí i gairebé fins al final no en trobarem corriols ni senders, nomès trobem fites amb continuitat (que no camí) en la baixada final per la Canal de la Xemeneia (més info en la Ressenya). Recomanable portar casc en cas d’anar en grup, ja que la caiguda de pedres podria ser molt perillosa. Cal tenir en comte el fort desnivell acumulat.

***ALTRES RUTES PEL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI:

-“Comaloforno i Besiberri Sud pel Pas de l’Osso, l’Estany Gelat de Comaloforno i l’Estanyet i el Barranc de Malavesina”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/comaloforno-i-besiberri-sud-pel-pas-de-losso-lestany-gelat-de-comaloforno-i-lestanyet-i-el-barranc-10717515

-“Punta Alta i Pic de Comalesbienes per les Valls i Estanys de Comalesbienes i Colieto, l’Estany de la Roca i l’Estany Negre”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/punta-alta-i-pic-de-comalesbienes-per-les-valls-i-estanys-de-comalesbienes-i-colieto-lestany-de-la-10673174

-“Pic de Peguera i Pic de Monestero per l’Estany de St Maurici, les valls i estanys de Monestero i Peguera i el Refugi JM Blanc”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/pic-de-peguera-i-pic-de-monestero-per-lestany-de-st-maurici-les-valls-i-estanys-de-monestero-i-pegu-10417529

-“Montardo i Montardo Petit pels Estanhs de Restanca, Seslòsses i Cap deth Port, les Basses de Montardo i la Vall de Loseron”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/montardo-i-montardo-petit-pels-estanhs-de-restanca-seslosses-i-cap-deth-port-les-basses-de-montardo-14727758

-“Pics de Mariolo, Dellui, Fosser, Tosals Tancat i de l’Espada i Estanys Gento, Fosser, Eixerola, Mariolo i Tort desde Sallente”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/pics-de-mariolo-dellui-fosser-tosals-tancat-i-de-lespada-i-estanys-gento-fosser-eixerola-mariolo-i-19395040

-“Montsent de Pallars i Montorroio per Serra de Rei, Crestells de Montorroio, Bases de Coma d’Espòs, Estany Gento i el Carrilet”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/montsent-de-pallars-i-montorroio-per-serra-de-rei-crestells-de-montorroio-bases-de-coma-despos-esta-19835017

-“Tuc de Salana per la Coma Montaner, les Aigües Tòrtes i els Estanhs Mòrt, Garguilhs de Jos, Cabidorants, Long i Còto de Baish”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/tuc-de-salana-per-la-coma-montaner-les-aigues-tortes-i-els-estanhs-mort-garguilhs-de-jos-cabidorant-14832620

-“Lo Tésol, Roca Blanca, Pic del Pinetó i Pic d la Pala del Tésol per Vall de Cabanes i Estanys Negre i Llong dsd Refugi Gerdar”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/lo-tesol-roca-blanca-pic-del-pineto-i-pic-d-la-pala-del-tesol-per-vall-de-cabanes-i-estanys-negre-i-39990058

-“Pics dls Vidals i Tort i Estanys Gento, Colomina, Frescau, Mar, Saburó, Carboneres, Morto, Castieso, Eixerola, Mariolo i Tort”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/pics-dls-vidals-i-tort-i-estanys-gento-colomina-frescau-mar-saburo-carboneres-morto-castieso-eixero-40426620

-“Tossau de Mar per Estany i Refugi dera Restanca i Estanys de Mar, de la Colhada, Tórt i Rius des de Ribera de Valarties”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/tossau-de-mar-per-estany-i-refugi-dera-restanca-i-estanys-de-mar-de-la-colhada-tort-i-rius-des-de-r-41604674