Tuc dera Contesa, 2786 m, des de la vall i estany de Besiberri

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Pirineu Lleidatà podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "pirineulleidajsp" i us apareixeran totes.

Si ets un cim del Pirineu de 2786 metres, però estàs rodejat pels tres Besiberri, pel Molières, pel Vallhiverna i inclús pel Russell segurament et sentiràs una mica sol i abandonat, encara que siguis un cim atractiu i d’una panoràmica extraordinària.
El tuc dera Contesa (o segons quins mapes “de la Comtessa”) és aquest cim injustament abandonat i de poques ressenyes que detallin la seva ascensió.
Situat a l’extrem de la llarga carena que es desprèn del Besiberri N, primer en direcció NW i després obertament en direcció W, els seus vessants cauen vertiginosament sobre les valls de Besiberri, Conangles i Noguera Ribagorçana. La boca Sud del túnel de Vielha queda literalment als seus peus.
A la guia del CEC “Pallars-Aran” de l’Agustí Jolis i la Mª Antonia Simó i esmenten dos itineraris d’accés itis. nº 69 i 70. Tots poc definits; aquest comentari no és cap crítica a aquesta obra, ja que no s’ha valorat mai la importància i magnitud d’aquesta guia excursionista de l’any 1961; “Pallars-Aran” aviat està dit, però, menys les valls de Cardós i Ferrera hi ha “TOT” el Pallars i “TOT” l’Aran.
Quan l’Agustí Jolis va encarregar-me l’actualització de la seva guia “Posets-Maladeta”, obra tampoc suficientment valorada, per tal de reduir-ne l’abast la vaig dividir en quatre, la “Aneto-Maladeta”, “Posets-Perdiguero I”, “Posets-Perdiguero II” i la “Vallhiverna-Molières-Besiberri”.
És en aquesta darrera guia on vaig “esgarrapar” una petita part de la “Pallars-Aran”, concretament la zona del vessant W dels Besiberri i la vall de Conangles.
Aquesta obra en va portar a pujar al tuc de Contesa dues vegades; primer, l’any 1984, per la vall de Conangles, i no vaig aconseguir arribar al cim, doncs en assolir la marcada bretxa E del cim em va semblar que la cresta que havia de seguir era força complicada i que la millor solució era baixar uns cent metres pel vessant de Besiberri, fer una flanquejada per un terreny molt inclinat d’herbei i pujar al cim per un llom més fàcil. El dia no es presentava gaire segur i vaig deixar-ho córrer.
Ja que havia de baixar uns metres pel vessant de Besiberri, la millor opció era pujar-hi directament per aquest costat; i així ho vaig fer l’any 1996, aquesta ressenya és fruit d’aquella excursió.
Al principi he parlat de la gran panoràmica ja que des del cim podem gaudir de: l'estany Redó, estanys de Rius (parcialment), estany de Besiberri, estany Fe, pantà de Baserca, estanys d’Anglos i de l’Obaga de Besiberri, així com dels cims dels voltants, especialment dels Besiberri N i S, Avellers, punta Senyalada, Escobedieso, del tossal dels Estanys, Sarraera, Mauberme, Turbó, Vallhiverna, Beciber, Unyens, Anglos, Bous, Feixant, Molières, Gerbosa, cap de Tòro, Forcanada, Russell, Aneto, Coronas, Maladeta, Perdiguero i Malpàs; de la boca Sud del túnel de Vielha espectacularment a sota els nostres peus, dels pobles de Senet i d’Aneto i d’una gran extensió del sud de França.

Per a situar-nos al començament de l’itinerari hem d’anar a la zona de pic-nic d’ICONA que hi ha entre la boca Sud del túnel del Vielha i el pantà de Baserca i situat a dreta de la carretera N-230 (sentit N) aproximadament en el km 150 de l’esmentada carretera.
Entre la carretera i el riu Noguera Ribagorçana hi ha una gran esplanada per a deixar-hi el vehicle.
Travessarem el riu per un pont i a l’altre costat hi ha la zona de pic-nic i el refugi de Conangles, propietat del Conselh Generau d’Aran. Es tracta d’un refugi guardat, amb dormitoris de 12, 10, 9 i 5 lliteres individuals. Disposa d’armariets amb clau, lliteres individuals amb matalassos i mantes.
D’aquest punt seguim una pista que arrenca a la nostra dreta i que primer davalla suaument pel marge esquerra de la Noguera, tot travessant un magnífic bosc i que després s’enfila en llaçades per la vall de Besiberri.
Però abans de la primera llaçada els senyals ens indiquen a l’esquerra un fresat i marcat camí que comença a guanyar alçada, sempre per la dreta del torrent de Besiberri (la nostra esquerra). El camí s’enfila de valent i creua la pista varies vegades principalment i d’una forma tangencial en el revolts de 180 graus.
És un camí molt bonic, també per dins del bosc i que a vegades s’apropa molt al torrent i podem contemplar-ne bonics gorgs i salts d’aigua.
A uns 1650 metres aproximadament camí i pista coincideixen novament en el punt on la pista creua el torrent i s’ha n’allunya definitivament.
Sense creuar el torrent el camí molt ampla i ben marcat segueix enfilant-se pel marge dret del torrent de Besiberri (la nostra esquerra) i per dins d’un magnífic bosc.
Davant nostre ja es veu la gran barrera rocallosa que amaga la part superior de la vall amb els estanys i cims que la tanquen.
El camí s’apropa al torrent fins a creuar-lo per un pont de ciment construït l’any 1994.
Ara ja en el marge esquerra del torrent (nostra dreta) el camí és una mica més estret i comença una forta i llarga pujada en successives i còmodes giragonses per tal de superar l’esmentada graonada.
Cal posar atenció en l’espectacle que ens ofereixen els salts d’aigua que es deixen veure entre els arbres.
Finalment arribem a un petit collet que dona accés al bonic indret de l’estany de Besiberri.
Just en aquest collet es va inaugurar l’any 1975 el refugi Pere Borés (CEC) i que pocs anys després va ser arrossegat per dos allaus.
Un curt descens per una tartera ens deixa al costat mateix de l’estany i si voregéssim l’estany seguiríem el camí vers el refugi lliure de i els cims de Besiberri .
Però situats a peu de l’estany si ens girem a l’esquerra veurem a sobre mateix el pic dera Contesa del que es desprèn un estrep que ve a morir a la sortida d’aigües de l’estany.
A la dreta d’aquest estrep s’obre una gran coma herbada.
Aquesta és la coma que haurem de remuntar gairebé en la seva totalitat.
Des del costat de l’estany o des del collet hem de girar a l’esquerra i passar pel costat de les ruïnes del refugi i encaminar-nos fins la sortida d’aigües de l’estany.
Hem de passar a l’altre costat del torrent per a situar-nos a la vorera dreta de l’estany.
Ara veurem un marcat collet a la nostra esquerra al que hem de pujar i que és com una balconada oberta a la vall de la Noguera.
En aquest collet hi ha restes de parets de pedra. Un imperceptible corriol s’enfila, en direcció N (la nostra dreta) primer travessa una tartera i després segueix per dins del bosc, ens guien algunes fites.
A la sortida del bosc trobem una perxa nivomètrica (l’any 1996 hi era).
A partir d’aquí cal començar a pujar directament pel llom de la muntanya (alguna traça de camí) amb lleugera tendència a anar decantant-nos a la nostra dreta, de tal manera que gairebé sempre tinguem la sortida d’aigües de l’estany de Besiberri a sota nostre.
Així arribem a un petit replà, situat aproximadament a 2400 metres d’alçada. Indret on neixen una sèrie d’escorrialles.
Des d’aquest indret ja és visible tota la coma, així com el cim i la seva trencada aresta E amb la marcada bretxa per on sortiríem si pugéssim des de Conangles.
Ara també veiem clarament l’estrep que es desprèn del cim en direcció S (directe a l’estany) i com la coma per on pugem permet assolir aquest estrep seguint pendents herbats.
Hem de començar una forta pujada per tal d’assolir el llom d’aquest estrep, el terreny és molt obert i hi ha molts indrets per on arribar-hi, però si sabem trobar un diminut corriol el pas serà més fàcil; però de totes maneres no hi ha cap dificultat, tret del pronunciat pendent.
Una vegada arribats al llom de l’estrep només ens caldrà seguir-lo en forta pujada fins arribar al cim.
Cal tenir present que els forts pendents d’herbei son òbviament molt fàcils de seguir, però amb una mica de neu o simplement mullats rellisquen molt, principalment de baixada, per això cal extremar les precaucions sempre, però en aquests casos, encara més.
El cim dera Contesa consta de dues puntes molt properes i per tant amb una vista pràcticament idèntica; però des de la punta situada més a l’W (que és lleugerament més baixa) es veu la boca Sud del túnel de Vielha i tota la part baixa de la vall de Molières.
La panoràmica ja està descrita anteriorment, però cal recordar que és remarcable.
El retorn el farem pel mateix itinerari d’anada; remarcant novament que el pendent d’herbei és molt pronunciat i que per tant cal extremar les precaucions per a no relliscar.
HORARIS:
Del refugi de Conangles al final de la pista: 30mn
Del final de la pista a l’estany de Besiberri: 1h 10mn
De l’estany de Besiberri fins el collet de la vorera dreta: 15mn
Del collet de la vorera dreta a la sortida del bosc: 15mn
De la sortida del bosc al replà a 2400m: 45mn
Del replà al cim: 1h 10mn
Del cim a l’estany de Besiberri: 1h 30mn
De l’estany al punt d’inici: 1h
TOTAL: 6h 35mn

NOTA:
Haig de remarcar que aquesta descripció es basa en les anotacions de l’autor durant l’excursió realitzada el 2 de novembre del 1996 i per tant el traçat està fet des de l’ordinador i pot no ajustar-se estrictament a l’indret exacte per on passa l’itinerari. Per aquesta raó és molt important, seguir més l’explicació i els gràfics que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl•lits.
Aquest itinerari també forma part dels descrits a la guia del mateix autor, titulada “Vallhiverna-Molières-Besiberri” (itinerari 159), editada per l’editorial Prames.

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
http://estanysicims.blogspot.com/2018/08/tuc-dera-contesa-2786-m-des-de-la-vall.html
O bé clicant aquí sota a "veure més"