Turbo per Sarrau de las Palas des de Pueyo

Ascensió al Turbó des del llogarret de Pueyo per l'esperó sud anomenat del Sarrau de las Palas. Una bona descripció a http://www.sefm.cat/mm/file/ressenyes/Turbo.pdf

Com l'enllaç sembla trencat, pujo la descripció original d'Eloi Saula (revista Vèrtex num. 237):

Sortim aprofitant la pista de la cruïlla. La deixem quan gira a l'esquerra, poc després d'haver començat. A continuació ens introduïm en la vegetació arbustiva. L'esperó és encara un llom difús i cal buscar-hi la línia de màxim pendent. Els boixos i petites alzines fan que aquest tram inicial sigui una mica molest. A mesura que pugem, l'esperó es va perfilant i la vegetació esdevé menys densa. Guanyem altitud amb comoditat remuntant llastres calcàries esquitxades de petits boixos, carpins i nòduls de sílex fins que arribem al cim d'un promontori rocós, anomenat Cabo del Sarrau de las Palas (1960m). Darrera seu hi ha un coll, ideal per aturar-se una estona (1h45m). Després del coll l'esperó s'afila i presenta tres petites agulles. Podem superar les dues primeres per la cresta, sense cap dificultat. Per pujar la tercera cal situar-se uns metres a l'esquerra del fil de l'aresta i ascendir per una zona de canaletes amb boixos(Iº), encara que també podem grimpar per la placa fissurada de la carena, d'un calcari excel·lent (IIº). L'esperó continua sense presentar dificultats fins a fondre's amb el cos principal de la muntanya (2h25m), coneguda com a Turbó de Dalt, antigament una important zona de pastura a l'estiu. Per completar l'excursió només resta travessar tota aquesta àmplia regió en direcció N. Mentre pugem, sorprendrem probablement nombrosos ramats d'isards, que són els qui aprofiten ara l'herba de les pastures. El llom que seguim s'estreny i a la nostra dreta s'obre la profunda vall de San Adrián. La vista es perd en totes direccions quan assolim el cim del massís (2492m; 3h10m).

Com a camí de descens (2 - 2h30m) recomanem la via normal del vessant oest, cap al refugi de la Pllana i la pista de ve de Sarrate. Des del cim avancem uns 200 m cap al N, seguint la carena fins a un coll. Baixem llavors l'amplia canal de l'esquerra fins a la plana on hi ha el refugi. Allí agafem la pista fins a la cota 1320, on un rètol situat en un revolt molt marcat ens indica l'inici d'un sender que va cap a Las Covas i Pueyo. El seguim fins al poble i d'allí tornem al cotxe.