Vall d’Àssua: per les carenes de Coma Llobatera i de les Boïgues

Aquest itinerari transita, sortint de Saurí, per les carenes que s’enlairen per damunt dels barrancs de Coma Llobatera i de les Boïgues.
En detallem el primer tram, des de la sortida de Saurí, on hi ha més trencalls i la vegetació és més tancada.

Així que arribem a Sauri, hi ha un aparcament públic a l’esquerra. De la plaça mateix, surt un carrer enllà que fa baixada i deixa un cóm a la dreta. Ben de seguida prenem un altre carrer a la dreta en direcció a Altron; aquest carrer desemboca en una pista que prenem a la dreta també en direcció a Altron. Per aquesta pista arribem al barranc de Pamano, que travessem per un pont a la vora del qual hi ha el monument a Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. Tot seguit travessem el barranc de Rions per un altre pont, i immediatament arribem en una bifurcació on prenem la pista de la dreta, en direcció a Meneurí.
Aquesta pista fa dos revolts consecutius molt pronunciats, el primer a la dreta i el segon a l’esquerra. Quan amb prou feines haurem acabat de fer el segon revolt, deixem que la pista marxi enllà i prenem un camí-pista a la dreta, en un gir pronunciat de 180o. Sempre per la pista anirem remuntant el barranc de Rions –que queda enfonsat a la nostra dreta– per la riba dreta.
Arribem a un pont que travessa de nou el barranc de Rions. No travessem el pont sinó que, tot just abans, prenem un camí a l’esquerra que ens porta de seguida fins al pont que travessa el barranc de Coma Llobatera; el creuem. Som entre el barranc de les Boïgues i el de Coma Llobatera.
A l’altra banda del pont, surt un camí més o menys visible que remunta, una mica enlairat, la riba esquerra del barranc. Més amunt, però, el camí mor a fregar mateix del llit del barranc. En aquest punt, prenem una direcció una mica esbiaixada a la dreta en relació amb el curs de l’aigua i ens enfilem per terreny força pendent. Quaranta metres més amunt interceptem el que sembla un camí però que en realitat és una sèquia; la prenem a l’esquerra fins que, un centenar de metres més enllà, el terreny es torna rocós; abandonem la sèquia i girem a la dreta per remuntar la carena, que ja no abandonarem més.
Carena amunt, passarem per una cabaneta de pedra seca. Per ara, a desgrat del desnivell, el terreny permet pujar amb certa comoditat. Tanmateix, entre els 1600-1800 m aproximadament una ginebreda incòmoda ens entrebanca una mica. Més amunt d’aquesta alçada, la vegetació es limita al glever alpí.

A partir d’aquest punt, el terreny és obert i no hi ha problemes de navegació. Quan més endavant serem a les bordes, un camí visible i marcat amb pintura groga ens retornarà a Saurí.