Volta a la Pica d'Estats per l'estany d'Areste (Canalbona, Pica, Montcalm i Sotllo)

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Pirineu Lleidatà podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "pirineulleidajsp" i us apareixeran totes.

Aquesta excursió o volta als cims que acompanyen a la pica d'Estats segueix la via Gabarró per l'estany d'Areste.
Però el Doctor Pere Gabarró pujà a la pica d'Estats seguint la via Normal fins l'estany d'Estats, allí va girar a la dreta i seguí la vall de la conca Gelada fins assolir l'Estanyet Més Alt de Catalunya i d'allí a la punta SE de la pica (la que avui porta el seu nom) i fou el primer en recórrer la travessia de la cresta entre aquesta punta i la pica d'Estats, i aquí neix la "via Gavarró" a la Pica.
Després d'aquest fet han "nascut" més vies Gabarró: la que puja a la Pica per l'estany Fons (o Fondo) i la que hi puja per l'estany d'Areste (en teoria la més recta), totes tres conflueixen en el collet que hi ha just abans d'arribar a l'estanyet Més Alt.
La més fàcil de les tres és la via Gavarró autèntica (no passa pel pic de Canalbona); seguida de la de l'estany Fons (en aquest cas el pic de Canalbona és opcional) i la que té una mica més de dificultat és la de l'estany d'Areste (en aquesta el pic de Canalbona també és opcional, però a costa d'una flanquejada una mica ingrata, molt millor pujar-lo).
L'itinerari comença a l'aparcament del final de la malmesa (expressament) pista de la Vallferrera, segueix el camí al refugi i també el camí a la Pica d'Estats fins arribar al collet que hi ha a sobre el refugi i on comença la flanquejada que ens portaria al barranc de Sotllo (de aquí vindrem a la tornada).
Un cartell ens indica el gir a la dreta per endinsar-nos per la vall d'Areste. Girem doncs a la dreta i més endavant trobem un cartell amb la cruïlla vers el port Vell i la pica Roja (es veu a baix el torrent el pont que el travessa).
Nosaltres hem de seguir recta, aquí el camí es perd una mica, però més endavant es torna a trobar i va superant successives graonades fins arribar just a la sortida d'aigües de l'estany d'Areste. Ara hem de fer una mica de volta ja que l'estany fa una estranya forma (pujant directament a un collet que es veu a l'esquerra i una mica més alt ens estalviaríem aquesta petita volta).
L'estany es voreja per la seva dreta (esquerra nostra) per una llarga tartera, on s'insinua un camí; arribats a l'entrada d'aigües de l'estany hem de seguir el torrent, el terreny s'obre i s'aplana i podem pujar per on vulguem.
El pic de Canalbona ja és visible al fons de la vall i a la seva esquerra es veu una petita enforcadura que ens serveix de referència ja que hi haurem de passar.
Seguint la vall d'Areste passem per un petit estanyol i en arribar-ne al fons i ja sota el coll de Canalbona i dels pics de Canalbona (esquerra) i Oriental de Canalbona (dreta) ens trobem amb l'amagat estanyol de Canalbona.
Girant la vista a l'esquerra veurem un pendent d'herbei (que fins ara ens havia estat amagat) que ens porta a un collet que dona accés a l'estany Fons.
Dalt del collet hem de girar a la dreta i seguint una traça de corriol i alguna fita seguim guanyant alçada, el terreny cada vegada és més dret, però molt fàcil i arribem a la petita enforcadura abans esmentada.
Seguim en diagonal vers la cresta que se'ns presenta i l'assolim per una bretxa i passem a l'altre vessant. Baixem un parell de metres i anem flanquejant aquesta curta cresta fins que ens ajuntem amb el llom que ve del collet de l'estany Fons.
Seguim la cresta, ara ja sense cap dificultat fins el cim de Canalbona.
Abandonem el cim en direcció a l'estanyet Més Alt; abans, però hi ha dues petites bretxes que cal superar sense gaires dificultats; la primera potser hi hem de posar una mica d'atenció, i la segona és molt més fàcil.
Arribem a un collet fronterer, indret important doncs aquí s'ajunten les tres vies Gavarró.
Una curta flanquejada ens deixa en un nou collet on ja tenim a pocs metres l'estany Més Alt de Catalunya a 2880 metres d'alçada. Una petita i nova flanqueja ens torna a deixar novament en un collet fronterer (es veu l'estany Glaçat de Riufred).
Deixarem el bonic indret de l'estany Més Alt i seguint les traces de camí i les fites assolirem el pic Rodó de Canalbona, que amb els seus modests 3004 metres és la primera elevació de més de 3000 que hi ha al Pirineu venint del Cap de Creus.
La pujada a la punta SE de la Pica d'Estats o punta Gavarró és una amplia pala on hi ha diverses opcions per a pujar-la, totes amb rastres de corriols i fites a escollir, unes hi surten directament, altres surten a la punta que hi ha una mica abans i d'altres la voregen una mica per assolir-la més endavant.
Arribats sense cap problema a la punta Gabarró veiem la Pica davant nostre i la cresta que ens separa.
Aquesta és la cresta que en Pere Gabarró va travessar per 1ra vegada. Cal sortir del cim i seguir la cresta fins el punt més baix (sense cap problema) a continuació veiem una curta canal a la l'esquerra (al dir curta vull dir de 2 ó 3 metres com a màxim) molt fàcil de superar, amb preses per escollir.
Estem al vessant d'Estats, si seguim per aquest costat ens encigalarem de mala manera (he vist gent encordada i patint) però just sobre el nostre cap hi ha una petita bretxa que ens deixa al vessant occità; és aquí on hi ha el camí a seguir, hem de grimpar per uns blocs molt fàcils i molt aviat veurem que el pendent disminueix i ja som a la pica d'Estats (aquesta travessia entre les dues puntes es fa en 15 minuts ... i quan era més jove no hi arribava als 15mn! (ho dic per a demostrar que no té rés de difícil una cosa que es fa en tant poc temps).
Altra cosa és si ens situem al 1932, que és quan en Gabarró va fer-la, i encara sembla que el 14 i 15 de juliol del 1883 en Maurice Gourdon també va fer aquesta cresta (Bulletin de la Société Ramond, 1883).
Ja que fem una mica d'història de la Pica, mossèn Cinto Verdaguer pujà a la Pica el 25 d'agost també del 1883. Poca broma! Pujà des de Vic-de-Sòs al Montcalm i després a la Pica d'Estats, atenció: baixà per la vall de Riufred fins on avui hi ha el pantà de Solcén, pujà segurament al port de Rat i baixà fins a Llorts (Andorra) (Dietari de mossèn Cinto, a la Biblioteca de Catalunya) ... i molt probablement amb sotana i una maleta!!!!!!
Aquesta breu historia de la Pica d'Estats i ampliada es troba a la guia del CEC "Pallars-Alt Urgell" del matrimoni Agustí Jolis i Mª Antonia Simó i editada el 1980, (on el que subscriu aquestes ratlles hi és esmentat com a "col·laborador") i on el mateix Pere Gavarró ens descriu l'historia.
Aquesta mateixa descripció passà també a la guia posterior "Pica d'Estats-Monteixo" dels mateixos autors i editada el 1993 (on el que subscriu aquestes ratlles ascendeix a la categoria de "actualitzador") i finalment l'exhaustiu treball de recerca del Doctor Pere Gabarró passa a la guia "Vall Ferrera-Andorra" del 2004 i editada per Prames (on el que subscriu aquestes ratlles n'és l'autor).
La panoràmica des de la Pica d'Estats és molt extensa, a simple vista i en dia clar es veu per orient fins el Carlit que tanca l'horitzó pssant per sobre totes les muntanyes del cercle de Baiau i d'Andorra; i pel vessant ponentí la inconfusible taca blanca de la gelera de la Maladeta flanquejada per les també taques blanques del massís del Perdiguero i dels Besiberris.
Com a detall curiós i que potser a alguns us pot passar per alt, des de la Pica, des del pic Verdaguer, des del Montcalm i sobretot des del Sotllo es veu l'estany de Certascan (des del Sotllo també es veuen els de Naorte i Closell).
Sortim de la pica d'Estats i sense cap problema i en pocs minuts assolim la punta NO ó pic Verdaguer.
Si volguéssim tornar al port de Sotllo per la cresta hauríem de seguir la carena, però en el nostre cas tornarem al petit coll que hi ha entre la Pica i el Verdaguer i seguirem el marcat camí al coll de Riufred.
Abans, si volem, ens podem desviar pocs metres a la dreta per pujar al poc marcat promontori que rep el nom de Cap de Coma de Riufred (un 3000 més per afegir a la col·lecció), Aquest "cim" destaca per la perspectiva de la vall de Riufred gran part de l'any coberta majoritàriament de neu (indret per on va baixar mossèn Cinto).
Arribats al coll de Riufred seguirem recta i per un molt ben marcat camí arribarem al pic de Montcalm, és curiós la gran explanada que representa el cim en comparació amb l'estretor de tots els altres.
Tornarem sobre les nostres passes fins el coll de Riufred i emprendrem la baixada per les congestes fins arribar pràcticament a l'estanyol de Barz, però no hi arribarem.
Per a remuntar fins el port de Sotllo tenim com a mimin dues opcions, la primera consisteix en flanquejar per una congesta molt inclinada (no és recomanable fer-ho si no portem grampons) i la segona consisteix en seguir baixant i fer la flanquejada més avall, quan el pendent és menys accentuat.
Ara toca remuntar per tal d'assolir el port de Sotllo.
Quan ens trobem a tocar pràcticament el port veurem a la nostra dreta un pendent amb alguna fita i alguna traça de corriol que s'enfila vers el cim del Sotllo.
Abandonem el port de Sotllo, que molt aviat veurem ja a sota nostre, i emprenem la pujada al Sotllo.
El corriol es pot anar seguint, en superar un primer repetjó té tendència a anar a l'esquerra per apropar-se a l'extrem de la carena que puja del port de Sotllo, però sense arribar-hi i va guanyant alçada, en els últims metres el pendent s'accentua i cal ajudar-se de les mans, però sense cap problema.
D'aquesta manera sortim dalt del Sotllo i tanquem la circumval·lació que hem començat en el pic de Canalbona.
Als nostres peus tenim per un costat els estanys d'Estats i de Sotllo i per l'altre els de Broate, i al costat d'un d'ells viem la taca blanca del refugi lliure de Broate.
Podríem acabar l'excursió baixant al port de Sotllo, però la proposta d'aquest track us convida a conèixer l'encantador racó dels estanys de la Coma de Sotllo.
Per això hem de deixar el cim seguint la vermellosa i llarga carena. Pocs metres després d'abandonar el cim ja albirem els esmentats estanys.
La carena baixa, sense cap dificultat i amb un corriol ben marcat, fins el profund collet S del Sotllo. I des d'allí hem de baixar al fons de la coma de Sotllo. No perdem el corriol i les fites ens assenyalen el pas, potser haurem de travessar alguna congesta.
Una vegada arribats al fons de la coma, seguirem baixant fins arribar a l'estany més gran de la Coma de Sotllo (un indret molt bonic i solitari).
Seguirem baixant per la dreta del torrent i deixarem també a la nostra dreta la pujada al coll de Baborte i ens plantarem al final de la coma de Sotllo, on el terreny s'estreny i el torrent es precipita; el corriol baixa uns metres, sempre per la dreta del torrent, i poc després gira més a la dreta i entra en una amplia coma que ens condueix fins l'estany de Sotllo, on trobem el camí d'accés a la Pica per la via normal del port de Sotllo.
Ara ja sense cap mena de problema seguirem aquest camí que ens conduirà de nou al refugi de la Vallferrera.
Només cal dir que en aquest camí, una vegada superada la palanca sobre el torrent de Sotllo, es divideix en dos. El de la dreta, que és el que està marcat amb els senyals del GR, comença una llarga flanquejada per tal d'estalviar el de l'esquerra que grimpa per una curta paret plena de preses i d'arrels i que és molt més curt. Potser de baixada cal posar-hi més atenció, però de pujada (com és ara el nostre cas) no mereix fer la volta pel camí de la dreta.
HORARIS:
de l'aparcament al refugi de Vallferrera: 15mn
del refugi al collet sobre el refugi: 20mn
del collet a l'estany d'Areste: 1h 10mn
de l'estany a la seva entrada d'aigües: 30mn
de l'entrada d'aigües a l'estanyol de Canalbona (indret per pernoctar): 35mn
de l'estanyol de Canalbona al collet sobre l'estany Fons: 20mn
del collet al pic de Canalbona: 55mn
del pic de Canalbona a l'estany Més Alt de Catalunya: 35mn
de l'estany al pic Rodó de Canalbona: 20mn
del pic Rodó a la punta SE de la Pica o pic Gabarró: 35mn
del pic Gavarró a la pica d'Estats: 15mn
de la Pica a la punta NO o pic Verdaguer: 10mn
del pic Verdaguer al cap de la coma de Riufred: 05 mn
del Cap de la Coma de Riufred al coll de Riufred: 05mn
del coll de Riufred al pic de Montcalm: 20mn
del pic de Montcalm novament al coll de Riufred: 15mn
del coll de Riufred al peu del port de Sotllo: 35mn
del peu del port al pic de Sotllo: 40mn
del pic de Sotllo al coll S de Sotllo: 25mn
del coll S de Sotllo a l'estany Gran de la coma de Sotllo: 30mn
de l'estany Gran a la palanca de Sotllo: 1h 10mn
de la palanca a l'aparcament: 1h 10mn
TOTAL: 11h 15mn
NOTA: Sobre el desnivell total de l'excursió el track en el km 6 fa una punxa de 200 metres sense cap sentit, és a dir cal restar-hi aquests 200 metres en el total acumulat.
Aquesta agulla imagino que correspon a l'indret de l'estanyol de Canalbona, on vaig pernoctar i desconnectar el GPS, crec doncs que la punxa es deu al tornar-lo a connectar i buscar automàticament la localització.
També podeu seguir aquest itinerari i d'altres a:
http://estanysicims.blogspot.com.es/