Caiac + Caminada a l'embassament de Canelles, la muralla de Finestres i els despoblats de Finestres i Fet

El que havia estat un riu que vertebrava una mateixa comarca natural, avui és un gran embassament que fa de frontera entre Catalunya i Aragó, una enorme massa d’aigua que amb l’ajuda dels caiacs es convertirà novament en un nexe d’unió que ens permetrà fluir entre aquestes dues comunitats que un dia foren un mateix territori arrecerat sota la falda del Montsec, i que encara resten unides per una mateixa llengua i uns vincles que amb el pas del temps es van afeblint, igual que les parets dels despoblats per on després passarem caminant, que poc a poc es van ensorrant sota la mirada impassible les parets verticals del Montsec.

RESUM: Sortirem de l’embarcador de Corçà i remarem amb caiacs uns 12 kms fins atènyer les impressionants muralles de Finestres (conegudes també com les Roques de la Vila). Després retornarem caminant per la vessant aragonesa tot passant pels despoblats de Finestres i de Fet, amb vistes espectaculars de l’embassament de Canelles i amb el Montsec com a teló de fons, esqueixat amb l’espectacular tall del Congost de Montrebei. Una vegada a l’altra riba del punt d’on havíem sortit, ens vindran a buscar en barca per poder retornar al punt d’origen i tancar el cercle. En total 12,5 kms de caiac, 10 kms de caminar amb 500 i escaig metres de desnivell positiu i un parell de kms en barca per retornar al punt d’inici. Ruta poc recomanable de realitzar en ple estiu.

DESCRIPCIÓ: Després de deixar enrere el pintoresc poble de Corçà, comencem remant aigües avall per l’embassament de Canelles, el més gran de Catalunya, omplert amb les aigües de la Noguera Ribagorçana. Només sortir de l’embarcador de Corçà ens endinsem amb els caiacs al congost de Fet, un espectacular tall que el riu ha excavat sobre la retorçada roca calcària d’aquests contraforts de la serra de Millà, deixant a la vista els diferents estrats que la conformen. Després de més de 7 kms de remar fàcil entre aclaparadores parets, se’ns obre l’horitzó i virem a la dreta, cap a l’oest, deixant a l’esquerra la llunyana presa de Canelles, fins que se’ns apareixen les espectaculars parets que conformen la muralla de Finestres, un caprici geològic amb una estampa molt impressionant que se’ns dubte és el plat fort d’aquesta excursió. Meravellats davant de tanta bellesa travessem remant les dues portes que travessen els estrats rocosos verticalitzats que conformen aquesta muralla natural, primer la porta est i després l’oest, remant per la piscina natural interior que hi ha darrera del mur gegantí. Aclaparats encara per la màgia d’aquest indret, aparquem els caiacs en una petita platgeta de l’interior de la porta oest, i comencem a caminar cap a l’església romànica de Sant Vicenç, construïda al segle XI i ubicada sobre l’espectacular crestellera rocosa de Finestres, des d’on tenim una estampa senzillament sublim, gairebé onírica, de tot l’escenari. Desprès desfem un tram de camí i enfilem cap al despoblat de Finestres passant abans per les ruïnes de la Casa del Senyor, una construcció medieval a dalt d’un petit turó que conserva encara la seva portalada. Tot i passar pel costat, nosaltres obviem la visita al despoblat de Finestres i a la propera ermita de Sant Marc, ja que hi havíem estat feia poc, però són dos indrets ben recomanables. Deixem enrere Finestres i comença el tram més pesat de la ruta, una ascensió de poc més de 300 metres per un sender bastant rocallós i amb poques ombres, per un terreny ben ressec i feréstec que hauríem d’evitar de fer en ple estiu. Després vindrà una suau baixada i un planeig per un sender amb excel•lents vistes al despoblat de Fet i a l’embassament de Canelles, amb el Montsec d’Estall i el Montsec d’Ares com a teló de fons, vertebrats per l’espectacular congost de Montrebei. Arribem a Fet, construït sobre un petit altiplà de conglomerat, una autèntica balconada sobre l’embassament i la cara sud del Montsec, on els seus antics habitants pogueren gaudir d’unes vistes envejables i de la tranquil•litat d’un indret que avui ens sembla apartat de tot. D’entre les construccions en ruïnes, destaca l’església de Sant Miquel, amb un campanar d’espadanya i una curiosa portalada clàssica. Ja només ens falta davallar de nou fins a l’embassament, primerament per un sender i després per una pista que ens portarà ben bé fins a la mateixa vora de l’aigua, on ens espera una barca que en pocs minuts ens retornarà fins al punt d’inici, a l’altra riba de l’embassament.
OPCIÓ: Una opció més llarga i molt interessant és, després del despoblat de Fet, seguir fins al poble d’Estall i el refugi de Montfalcó, on és pot fer nit. Després només ens restaria retornar fins a Corçà passant per la passarel•la de Montrebei.

PD: Nosaltres vam contractar els caiacs i la barca que ens va venir a buscar a l’empresa ZENITH AVENTURA (https://www.zenithaventura.com/ca/), ubicada al poble d’Àger i que molt amablement es van encarregar també d’anar a buscar els caiacs allà on els havíem deixat per començar la caminada.