Ascens al Puig d'Arques des dels Camps de can Llac la Creu d'en Sabater Sant Cebrià dels Alls

Avui hem fet una ruta amb el GEA es tracta de fer l'ascens al Puig d'Arques, ho fem en una ruta circular des dels Camps de can Llac cap a Sant Cebrià dels Alls passant per:
- Puig d'Arques (2.9 km)
- Puig d'Aiguabona (3.6 km)
- Font d'en Sitges (4.7 km)
- Coll del Matxo Mort (5.5 km)
- Coll de Can Llach (6.7 km)
- Església de Sant Cebrià dels Alls (10.8 km)
- Mas Fonollet (13.2 km)

Aquesta es una excursió senzilla i de bon fer amb unes vistes esplèndides al llarg de tot el recorregut, llàstima que el dia no ha acompanyat , perquè hi havia molta calitxa. Comencem la ruta en un petit aparcament que hi ha en els camps de can Llac. Des d'aquí anirem guanyant metres per una pista asfaltada que te l'inici a Romanyà de la Selva. Els primers dos quilòmetres segueixen la pista asfaltada que puja fins als Plans de Can Sabater i a l'aparcament de cotxes dels que volen fer l'ascens al Puig d'Arques sense gaire esforç.

En aquesta cruïlla de camins, s'agafa el que gira a la dreta, s'obeeix el rètol que indica la direcció de Sant Cebrià dels Alls. És una pista de baixada que es conserva en molt bon estat. Al cap d'un quilòmetre i quatre-cents metres, després de deixar el Saplà de Mas Sais enrere, cal agafar una drecera que surt a l'esquerra de la pista. Aquesta drecera és un dels grans moments de la caminada per la seva espectacularitat, sobretot a la zona dels brucs.

Acabat el sender s'arriba a una altra pista. Cal anar a la dreta, avall, fins que, ben aviat, es troba el conjunt històric, molt malmès i molt descuidat, de Sant Cebrià dels Alls amb el seu imaginari Castell de Camós (té forma de masia) i la seva ermita del segle xii. Sant Cebrià dels Alls és una parròquia que forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Situat a 400 metres d'altitud, és un dels molts poblets del massís de les Gavarres que a partir de mitjans del segle XX ha sofert un total despoblament. Al nord del petit nucli hi trobem el Puig del Migdia (443 m) i a l'oest el Puig d'Arques (532 m), el Puig d'Aiguabona i el Puig de la Gavarra. La parròquia és de masies disperses per les Gavarres, a la rodalia del Puig d'Arques, el punt més elevat de la serra. Avui és pràcticament deshabitada. Vora l'església hi ha l'edifici dit "el castell" i la rectoria datada el 1680 a la llinda d'una finestra.

Història
"Sancti Cipriani de Aliol" s'esmenta en un document del 1064. La comtessa Ermessenda, l'any 1094, llegà al monestir de Sant Feliu de Guíxols béns situats en aquesta parròquia de "Santi Cipriani de Aliis". El 1359 consta que Sant Cebrià dels Alls tenia 28 focs i pertanyia a Gilabert de Cruïlles, poc temps més tard, anys 1365-70, figura sota el mateix domini i amb 38 focs. A l'inventari de possessions i béns dels Cruïlles-Peratallada fet aixecar l'any 1395 per Elvira de Puigpardines, viuda de Gilabert de Cruïlles hi consta la parròquia de Sant Cebrià dels alls. L'any 1632 el lloc de Sant Cebrià dels alls formava part de la batllia reial de Cruïlles.

En abandonar-se el culte a l'església es traslladaren alguns objectes i peces que contenia a l'església de Sant Martí de Romanyà, terme de Santa Cristina d'Aro, on es guarden des de fa alguns anys: els batents de fusta de la porta amb elements decoratius de forja, una campana datada el 1590 (actualment al campanar del Monestir cistercenc de Santa Maria de Solius), i un banc amb una llarga i interessant inscripció pintada al dors del respatller.

Evolució demogràfica

Sant Cebrià dels Alls, a Les Gavarres.
L'evolució poblacional de Sant Cebrià dels Alls ha tingut oscil·lacions fortes al llarg de la seva història. El seu creixement va produir-se gràcies a masos aïllats que van anar construint-se a prop de la parròquia. Un estudi realitzat per Elvis Mallorquí comptabilitzava uns 42 masos disseminats l'any 1300, però que a mitjans del mateix segle amb l'arribada de la Pesta Negra a les Gavarres, el nombre de població va caure brutalment fins a arribar als 10 focs el 1553.

Més endavant al segle xviii, amb l'arribada d'un gran nombre de treballadors als boscos de les Gavarres, la població es va tornar a incrementar. Aquest indret proporcionava la matèria primera per abastir a les principals indústries sureres de Palafrugell, Cassà, Sant Feliu de Guíxols. El massís alhora proporcionava els elements per a l'elaboració de carbó vegetal. Aquests increment de població el va notar la parròquia de Sant Cebrià, que a finals del segle xix hi havia censades 97 persones, sense comptabilitzar les cabanyes on feien nit els carboners i peladors de suro. L'abandonament del bosc de principis del segle XX i la falta d'infraestructures per arribar a un lloc tant desemparat va comportar que als anys cinquanta el poble quedés pràcticament deshabitat.

Església
Tot i que la parròquia està documentada els anys 1062 i 1064, l'edifici, fet d'una sola nau, planta rectangular, capçalera carrada, volta apuntada i sense separació entre la nau i el presbiteri, correspon al final del romànic, als segles xii i xiii. De la façana de migdia destaca la porta, feta de petites dovelles, i el campanar de cadireta. Als segles XVII i XVIII es van afegir dues capelles laterals i la sagristia. Aquesta obra arquitectònica té la característica d'estar adossada a una antiga masia fortificada i aquesta a un altre edifici, la rectoria del poble.

Recentment, l'any 2007, es van realitzar unes excavacions arqueològiques a l'interior del temple, amb les quals es van posar al descobert l'evolució anterior d'aquest temple: a l'interior de les parets i de la capçalera carrada actual, apareixia a la llum l'absis semicircular característic dels temples del segle xi, la qual cosa coincideix amb les primeres notícies escrites de la parròquia de Sant Cebrià dels Alls. El fet més rellevant, però, és que, encaixat dintre de l'absis del segle xi, encara hi havia la capçalera trapezoïdal d'un edifici preromànic, que s'hauria aixecat entre els segles VIII i IX.

Als segles XVII i XVIII es va ampliar l'església afegint-hi dues capelletes laterals i la sagristia. Aquesta remodelació concorda amb l'època que es van posar les dues campanes que com es pot apreciar a la imatge daten del 1609. Actualment les campanes no les trobem posades en el campanar en forma de cadireta de la mateixa església.

Es conserven elements molt antics. La porta de l'església actualment es troba a l'església de Sant Martí de Romanyà com a mesura de seguretat, està feta a partir de petites dovelles. Pel que fa als bancs, en realitat només en queda el capçal del banc, amb unes inscripcions antigues, dedicades a la família dels Foixà i de Camós on es pot llegir “ Els de Foixà i els de Camós, senyors d'aquest castell, varen aconseguir per al seu escut, en la conquesta de Catalunya, els lleons, la rosa i les barres: els cors de Besalú, també de l'odre de Cavalleria, gent activa en la conquesta de Sicília, varen aconseguir per al seu escut dues torres i dues àligues en temps del senyor rei Joan d'Aragó”

Castell de Camós

A inicis del segle xiv la jurisdicció de Sant Cebrià dels Alls va passar a domini del veguer de Girona, tot i tenir molts pretendents com va ser el cas de Bernat de Cruïlles. Tot i així el 1360 Pere III el Cerimoniós la va acabar venent en els senyors de Cruïlles. Al segle xiv a la parròquia de Sant Cebrià continuava existint una família molt apoderada, els Foixà, els antecessors dels Camós, que pertanyerien a la noblesa del segle xvi. Aquests segons tenien residència a la Bisbal d'Empordà, però també eren els propietaris del Castell de Camós. Les característiques d'aquesta fortificació són un indicador dels setges que han sofert els pobles de les Gavarres al llarg de l'edat mitjana.

El castell amb aparença de masia té la planta regular allargada i dos portals adovellats i petites espitlleres als murs de llevant i migdia. La importància dels Camós a Sant Cebrià era notòria, però també la resta de parroquians de Sant Cebrià, reunits en assemblea a l'església, formaven la universitat de la parròquia de Sant Cebrià dels Alls i tenien capacitat per escollir representants i repartir-se els impostos. Això és un altre indicador del nombre elevat focs que tenia Sant Cebrià a la seva època de màxima activitat. En l'actualitat el Castell ha estat restaurat, ja que amb l'abandonament de mitjans del segle xx va patir un gran nombre d'espoliacions.

Masos
Els masos que es van comptabilitzar al segle xiv foren Aixolí, Alenyà, Alls, Bassa, Bosc, Brugueres, Cabanes, Carbó, Dalmau de Sescatons, Dou, Eimeric, Ermedans, Església, Esteve, Feliu, Fenollet, Flequer, Genover, Gil, Jover, Laró, Lunell, Lunellet, Malvet, Marquès, Martí, Mateu, Miró, Ollina, Pagès de Sescatons, Ponç de Cabanes, Prohom, Puig, Reig, Riera, Rocalta, Sabater, Sastre, Segollons, Teixidor, Torroella i Vidal. En aquest temps, segurament, és quan Sant Cebrià dels Alls ha estat el més a prop de ser aquell “poble dels Centfocs” que es diu que hi havia prop del puig d'Arques.

Goigs

Goig de St Cebrià dels Alls
Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular cantades en actes religiosos, ja que van dirigides a Déu, a la Mare de Déu o als sants. Els goigs d'aquesta parròquia van dedicats a Sant Cebrià, màrtir i bisbe, que és el patró de l'església d'aquest indret. La il·lustració que es pot apreciar al costat del sant, mostra molt bé les escales que anteriorment es podien trobar a l'entrada de la parròquia i que a les últimes dècades van ser espoliades. En els últims anys, cada setembre el Consorci de les Gavarres amb la col·laboració de Lluís Pla, han recuperat l'aplec que antigament se celebrava. Un dels punts culminants de l'acte és la cantada conjunta dels goigs, tal com ho feien a la seva època.

Es fa la volta al conjunt de Sant Cebrià i es torna per la pista que s'ha vingut, ara de pujada. És una pista molt bona que puja amb certa parsimònia i està senyalitzada, als arbres, amb les marques blanc-i-vermelles d'un GR. Només cal seguir aquestes marques que sense cap problema tornen la ruta a l'aparcament de cotxes del Puig d'Arques.

Al final de l'aparcament (a l'esquerra de tot si s'arriba en cotxe o des de Can Llach) es poden veure uns pals que fan de fita. Cal seguir-los perquè pugen al cim per una drecera prou acollidora com per gaudir-la. Al cap de poc tros de pujada hi ha una pista que cal seguir a l'esquerra i que, en poc menys de deu minuts, arriba al radar meteorològic del Puig d'Arques. (Nosaltres vam abandonar el seguiment dels pals en aquesta pista; però és molt probable que si els haguéssim seguit, haguéssim arribat al Puig d'Arques per la part de la Cista. Ho vam "deduir" quan vam arribar al cim perquè els pals també hi eren).

Al Puig d'Arques hi ha un radar meteorològic, una cista espectacular i un mirador artificial de fusta que permet gaudir d'unes vistes increïbles; és un mirador panoràmic de bona part del nord-est català: les Cadiretes, el Montseny, el Canigó, el Puig Neulós, el castell Saverdera, la badia de Roses, les illes Medes, la vila marinera de Palamós, així com petits poblets de la plana empordanesa.

El Puig d'Arques és una muntanya de 532 metres al massís de les Gavarres, entre les poblacions de Cruïlles, Romanyà de la Selva i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca del Baix Empordà. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 309102001). És conegut a la zona com a Puig Gavarra. Era considerat el sostre comarcal del Baix Empordà, fins que l'institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va considerar com a més alt el veí Puig d'Aiguabona, amb 533 metres. No cal confondre's amb el mirador de Puig d'Arques, que està situat més a llevant, amb 527 metres. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Per seguir la ruta es desfan un pocs metres de l'arribada al cim i se segueix per una drecera que surt a la dreta i que baixa fins a la pista que mena al camí de can Sitges. Pràcticament no cal agafar aquesta pista que tomba a l'esquerra. Ben bé des de l'acabament de la drecera de baixada del Puig d'Arques, ja es veu davant la drecera que puja dreta i dura, però molt curta, al Puig Gavarres, el cim més alt de la zona, tot i que el rètol indicador de sostre comarcal és al Puig d'Arques. De fet, hi ha certes confusions perquè aquest cim als mapes també surt amb el nom de Puig d'Arques. En aquest cim, sense vistes, hi ha un pal geodèsic.

Ara només cal donar l'esquena al Puig Gavarres per agafar el sender ample que baixa a l'esquerra. Un senderó curt que acaba en una pista ampla i de molt bon caminar que, dreta avall, no s'haurà d'abandonar més fins a la fi de l'excursió.

Informació extreta de la Viquipèdia i de https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/el-puig-darques-100-cims-i-el-puig-gavarres-50408641