Bastons Amunt Can MasetTorrent de can Reixac-Marxa Nordica

Ruta circular des de L'Ametlla del Vallès que sortint del parc del Maset fem camí cap a santa Eulàlia baixant per un corriol proper al torrent de can Plantada fins arribar a la masia del mateix nom. Can Plantada és una masia de l'Ametlla del Vallès, al Vallès Oriental.

Està situada al sud-oest del terme municipal, a tocar de Santa Eulàlia de Ronçana, a prop al nord-oest de Can Plandolit.

És originària del 1152, si bé la part més antiga que avui es pot observar és del segle xvi. L'espai agrícola de Can Plantada és un dels pocs reductes a la zona amb bosc, conreu i un valor paisatgístic que ha mantingut la pressió de l'entorn.

Al seu entorn septentrional, en una part de les seves antigues terres, s'ha format el modern barri de l'Ametlla del Vallès de Can Plantada.

Referències Aqui agafarem el camí vell de l'Ametlla a Santa Eulàlia i baixarem fins a prop de la llera del riu Tenes , que es el punt més allunyat del recorregut d'avui i comencem el retorn però ho farem per la llera del torrent de can Reixac un espai més ombrívol i més agradable per la forta calor que fa tot i estar ja a finals de setembre.

I farem el retorn pel torrent fins a les proximitats de can Plandolit on l'itinerari coincideix amb el traçat de l'anada. Can Plandolit és una masia històrica de l'Ametlla del Vallès, al Vallès Oriental. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Està situada al sud-oest del municipi, a tocar de Santa Eulàlia de Ronçana. Originària del segle xii, si bé s'hi va fer una reforma important a finals del segle xix i una altra el 1966 que li donen l'aspecte actual. Juntament amb la finca veïna de Can Plantada és un dels pocs reductes a la zona amb bosc, conreu i un valor paisatgístic que ha mantingut la pressió de l'entorn.

Descripció
Casa pairal amb teulada a dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segles XII-XIII amb una estructura de 2 pisos més golfes. El revestiment de la seva façana és arrebossat arremolinat amb murs de pedra i cantoneres treballades. Com a elements singulars a la façana trobem les cantoneres de pedra treballada i un pica aigua. A més a més trobem un total de 14 finestres amb empits i brancals de pedra i 2 portes, una amb portal dobellat i l'altre amb brancals de totxo i travesser de fusta.

En l'interior trobem parets de pedra i sostres amb embigats de fusta amb llates. Al primer pis, les dues ales disposen de volta catalana feta amb totxo. La teulada és embigada amb cairons, rajols i teules. Cal remarcar l'impressionant barri que tanca la façana i que data de l'any 1700. Escut heràldic dels Plandolit de gran interès històric.

Què es el que necessitem per fer marxa Nordica ?? Basicament roba còmoda, un bon calçat transpirable amb sola antilliscant i que subjecti bé el peu, líquid per a una correcta hidratació i moltes ganes, són els complements necessaris per a l'equipament bàsic de marxa nòrdica : els bastons .
Uns simples pals agafats en un bosc, o els bastons que usen els avis per ajudar-se en caminar no són adequats per a la pràctica de la marxa nòrdica , pel fet que aquests no esmorteeixen els cops ni les vibracions que es produeixen quan es colpeja el terra amb ells.
Sens dubte, el que marca la diferència en la marxa nòrdica són els seus bastons, el pes dels quals pot oscil·lar entre els 150 i els 500 grams depenent del material amb què estiguin fets.

Els bastons per a la pràctica de nordic walking estan fets duna barreja de fibres de vidre (que absorbeix les vibracions) i carboni (un 30% de carboni com a mínim, encara que es recomana que tinguin entre un 50-80% daquest material perquè més resistents), que permet que siguin resistents, lleugers i capaços d'absorbir les vibracions. L'alumini no es recomana en aquest cas.

A més, és important que no siguin telescòpics , per evitar així el risc que es tanquin sobtadament i es pugui produir una desafortunada caiguda.

Practicar marxa nòrdica
Pel que fa a la punta , lo ideal es que segui de tungstè y puede ser recta o curva (muy poco usada en la marcha nórdica y con accesorios caros y difíciles de encontrar). Además, debe contar con una protección especial con unas almohadillas cuando se vayan a utilizar en superficies en las que no se pueda clavar, como puede ser en las aceras.
También hay que tener en cuenta el tipo de empuñaduras. Lo ideal es que sean de corcho y deben contar con unas correas de sujeción para la muñeca especiales, que sirven para devolver el bastón a su posición. Aunque es habitual encontrar empuñaduras de plástico (no absorben la transpiración) y de caucho (semitranspirables).

Otro punto importante que se debe tener en cuenta es la altura de la persona que los vaya a usar. Los bastones tienen una longitud que va desde los 100 centímetros (ideal para personas con una altura de 1,47 a 1,54 metros) hasta los 125 centímetros (para personas de 1,84 a 1,95 metros), con diferentes modelos cada cinco centímetros. Es


Informació extreta de la Viquipèdia