Bastons Amunt Volta per santa Eulàlia- inici i final al Centre Cívic

Ruta circular des de Santa Eulàlia de Ronçana passant per: Parc de Can Font , Font de Sant Cristòfol , riu Tenes i també visita al Mas Sampera i el seu camp d' espígol. L'espígol, espígol ver, espic, espígol d'estiu, espigola, barballó, lavanda o llavanda (Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica) és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades, reconeguda com a planta medicinal. El nom del gènere —Lavandula— ve de lavo, que significa 'purificar'. Popularment és coneguda com a espígol o lavanda. Pertany a la família de les labiades, situada en la subclasse Asteridae, que comprèn unes 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres. És una planta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescència amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena d'espiga laxa. Les tiges són de secció quadrada. Floreix a principi d'estiu i el fruit és un aqueni.

L'espígol és una planta mediterrània que floreix a l'estiu, a partir del mes de juny. El seu origen és de l'oest de la conca mediterrània i habita terrenys calcaris, secs, pobres i solejats de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià. També és cultivat a Europa (Croàcia, Itàlia, França i Portugal) i a Amèrica, per la seva essència.

Te diversos usos com el Medicinal (d'aquí ve el sinònim officinalis, referit a les "oficines" de farmàcia). Tradicionalment, s'usa una infusió de flors com a tranquil·litzant o inductor del son.
Perfumeria: s'obté l'oli essencial d'espígol i diversos perfums i colònies. També utilitzat per a perfumar la roba fent una pinya amb les fulles agrupades.
La mel monofloral d'espígol, que és així considerada si la proporció del pol·len dins la mostra de mel que s'analitza és suficient, és molt apreciada i forma part de la mel de L'Alcarria.
Repel·lent de mosquits; en canvi, atrau les papallones.
La Lavandula spica és un arbust que s'ha de sembrar a la primavera, més exactament a la fi del mes de maig. L'adob ha de ser discret i limitat a un sol subministrament a la tardor. S'ha de podar enèrgicament després de la floració de juny i juliol. S'han de regar escassament, aconsellable una vegada per setmana a l'estiu i cada 15 dies a l'hivern.

Com que aquests dies fa molta calor, la Raquel ha insistit en una serie de consells per tenir-los en compte i no parar ni que sigui amb les temperatures elevades que patim.
Semblava que les altes temperatures no acabaven d’arribar, i ara sí, per fi, ja les tenim aquí, això no vol dir que deixem de caminar, continuarem igual que quan fa fred, quan plou i quan neva 💪, no hi ha excuses que ens deixin a casa.

La marxa nòrdica és un exercici aeròbic, i presenta un menor risc que per exemple córrer, així i tot, et passo uns tips a tenir en compte per fer-la amb seguretat.

Núm. 1- L’horari

Evita les hores de màxima calor, avança les sortides al matí o endarrereix-les si la teva opció és la tarda.

Núm. 2 – L’ombra

Planeja sortides que no quedin totalment exposades al sol, els boscos ens protegeixen dels rajos directes del sol i a més ens ofereixen temperatures menys extremes.

Núm. 3 – L’aigua

Sempre és important beure aigua en les nostres sortides, però amb calor encara molt més. Beu abans, durant i després de l’exercici.

Núm. 4 – La vestimenta

Tria roba esportiva, deixa el cotó a l’armari, t’ajudarà a fer que el cos reguli millor la seva temperatura per mitjà de la transpiració.