El Portalet Ibon Anayet Cim de l'Anayet

El Portalet, Ibon Anayet, Pic de Anayet

El Anayet és un volcà que pertany als Pirineus. situat a nord d'Aragó, gairebé a la frontera amb França, i no lluny del volcà d'Ossau. Preciosa i senzilla ruta d'anada i tornada a la Vall de Tena per fer una excursió a un dels estanys més bonics d'Osca. Tindrem vistes privilegiades del pic Anayet, el Midi d'Ossau i altres preciosos cims pirinencs.

La ruta té un pas amb cadenes que no té dificultat si el terreny està sec, després per acabar l’ascensió al pic tenim una canal on hem de fer una grimpada sense gran dificultat, però cal anar amb compte si hi ha més gent ja que de la grimpada poden caure petites pedres

L'única dificultat que podem trobar a l'ascensió a l'Anayet és el pas de les cadenes. És un tram molt vertical i aeri on unes cadenes ens ajuden a superar-lo. Una persona acostumada a moure's en terreny irregular, passos una mica tècnics, etc. no tindrà cap problema, ni dificultat excesiva. I sobretot si el terreny es sec, podem dir que es un pas senzill, on gràcies a les cadenes avancem amb seguretat. De tota manera, el millor és que cadascú el valori revisant les fotos d'aquesta traça.

Sortim des del telecadira Batallero i, ascendint a través de les pistes d'esquí, arribem al coll del mateix nom, on finalitza aquest telecadira. Per una petita senda situada darrere del mapa de pistes que trobem en aquest punt, voregem en direcció sud el vessant de la muntanya fins arribar a una petita tartera. Des d´aquí continuem cap a la Glera d´Anayet. Continuant el camí veurem a la nostra esquerra el barranc de Culibillas, per on transcorre la GR-11. Després d'enllaçar amb el GR-11, arribarem als ibons d'Anayet, un lloc realment espectacular.

Nosaltres hem vorejat l'ibó per treure el cap a la preciosa vall de Canal Roya. Des d´aquí ens hem dirigit al coll d´Anayet, que després de superar-lo a través d´unes zigues-zagues ben marcades, podem ascendir tant al Vèrtex com al Pic Anayet.
Continuem per una senda estreta que ens condueix cap a la part del darrere de la muntanya, que va girant fins arribar a una zona de pedrera, previ al pas de les cadenes.
Passades les cadenes, continuem el camí que s'introdueix en una xemeneia que no té dificultat, però que ens exigirà utilitzar les mans. Superat aquest pas, el cim està al caure.

El dia emboirat que fa avui no ens deixa veure gaires paisatges de l'entorn i ens haurem de conformar amb les fotos d'altres grups que han pogut gaudir de un paisatge net, amb vistes del Pirineu des de l'Anie fins al Balaitous, podent identificar els cims més significatius: Midí d'Ossau, sempre present.
El pic de Midi d'Ossau es una cima pirenaica que se eleva a 2884 m s. n. m. ubicada en el departament francès de Pirineus Atlántics, a poca distancia de la frontera espanyola.

Tot i que es lluny dels tres mils del Pirineu Central, la seva majestuosidad i les seves característiques el fan destacar d'entre les muntanyes més destacades de la zona nord peninsular. Fins i tot es poden veure restes de magma de l'antic volcà, per l'antiga xemeneia ja desapareguda. També destaca de les altres muntanyes pel seu color negre característic i per la seva forma piramidal. Fins i tot a l'hivern que la seva verticalitat no permet acumular gran quantitat de neu per les vessants.

El Midí es situat a prop de la històrica ruta de comunicació transpirinaica del port del Portalet. El Midi d'Ossau sempre ha destacat per la majestuosidad, i s'alça monoliticament enmig de les muntanyes de l'entorn.
En realitat es un antic estrat-volcà, La gran massa rocosa es la lava solidificada a l'interior de la xemeneia de l'antic volcà avui desaparegut. Un cop erosionada la muntanya que envoltava el volcà, aquest ha quedat a la vista. Això explica la homogeneitat dels materials i la verticalitat de les parets. Cosa que el fa singular entre les muntanyes de l'entorn. Aquestes característiques fan d'aquesta muntanya un paradís per a l'escalada amb diverses vies d'ascens de diversa dificultat.

La via normal te tres tirades amb algún pas de tercer grau on cal anar encordat. Al Midí antigament se l'anomenà els Bessons perquè te dues puntes molt properes.

La punta principal s'anomena Gran Pic (2884 m s. n. m.) i al costat te el Petit Pic de 2804 m s. n. m. de altura. Completen las puntes del Midi els cims secundaris, de Punta d'Aragó de 2715 m s. n. m., la Punta de França de 2602 m s. n. m. i punta Jean Santé de 2573 m s. n. m. El volcà pertany als Pirineus a l'arc orogènic de l'Europa Variscana.

En destacar sobre els seus veïns el Midi d'Ossau ha cridat sempre l'atenció dels aventurers i estudiosos. Per aquesta raó va ser una de les primeres muntanyes pirinenques a ser ascendida.

Les cròniques expliquen que Cayet Palmer, Senyor de la Plame, va aconseguir assolir el cim el 1591 encara que aquest èxit entra més en el terreny de la llegenda que en el de la història. La primera temptativa documentada, però fracassada, és deguda a Foix Candale, bisbe d'Aix, que va organitzar una ascensió, molt ben preparada però que no va aconseguir assolir el cim.

L'any 1787 un senzill pastor de la vall de Aspe aconsegueix de fer la gesta d'assolir el cim i aixecar un monòlit de pedres que fos visible des de baix. Aquest monòlit de pedres va fer durant anys les funcions de vèrtex geodèsic això fou per encàrrec del geògraf Reboul.

En 1797 Guillaume Delfau realiza una ascensió i verifica la existència de la senyal. Va caldre esperar fins a 1802 per tal que fos repetida l'ascensió del Midi d'Ossau.

La conquesta de totes les puntes del Midi d'Ossau no es va fer d'una sola vegada, sinó que es van pujar en anys succesius i assolits en anys diferents. Si el Grand Pic fou coronat el 1787, les altres puntes ho van ser, el 1858 el Petit Pic, en 1907 Punta Aragó, i el 1928 Punta Jean Santé.

Ascensos
1r ascens: Són moltes les vies d'ascens al Midi d'Ossau , totes més o menys dificultoses. La via normal, per Soum de Pombie i el coll Souzon, té tres passos dificultosos, de grau de dificultat II, on es recomana anar encordat. Les altres són totes molt més complicades.


Per la primera xemeneia.
Via normal .
Passant pel Portalet es deixa el cotxe a Anéou, des d'on es comença l'aproximació dirigint-nos al Refugi de Pombie, per la qual cosa hem de passar per Col de l'ou a Col del Soum de Pombie, des d'on es veu, de manera formidable , la muntanya. Des del refugi se'n va a buscar el coll de Souzón (que queda a 2127 m d'altitud), d'on es comença l'ascens pròpiament dit del Midi d'Ossau.

L'ascens és molt intens; la verticalitat de la mola rocosa es fa notar. Aviat s'arriba a la primera xemeneia on convé assegurar-se si no es progressa amb soltesa, ja que les agafades són més escasses. El grau de dificultat és de II+ i té una longitud de 15 m. La segona xemeneia, d'uns 30 m , és la més exposada, però amb excel·lents preses i agafades fa fàcil la seva progressió. La tercera xemeneia, la més senzilla (grau II-), es passa sense més problema per la seva part dreta. Les tres xemeneies estan equipades per poder rapel·lar en el descens. Seguim la intensa pujada fins a la creu metàl·lica del pas del Portillón, ja a 2657 m snm A partir d'allà, pel Rein de Pombie, al cim sense cap dificultat. Un cop conquerit el Gran Pic es pot passar al Petit Pic.

Per Arista Peyreget .
Per l'Arista Peyreget, a la qual s'arriba des del Col de Peyreget (2300 m snm ), i es comença a escalar a la part occidental de la mateixa. L'itinerari no és dificultós, encara que en alguns llocs està diluït i és difícil de seguir. El pas més complicat es troba en arribar a la part superior de la carena, en passar a una xemeneia amb un grau de dificultat III. D'allà, envoltant cap a la dreta, s'hi arriba el Petit Pic i el cim.

Corredor de la Fourche.
És adequada amb neu. Es puja per la forcada del corredor sud. Un cop superat Col de Peyreget s'entra en una canal de gran pendent, un 100%, que puja sense obstacles fins a l'Horcada de la Fourche, a 2705 m d'altitud. D'allà s'accedeix al Petit Pic per un pas de dificultat IV- amb molt bones preses i d'allà al cim.

Per la Cara Nord Clàssica .
Oberta per Brulle, D'Astorg, Passet i Salles el 1896, es comença al coll Souzón, travessant la bretxa de Moundeils i seguint cap a la bretxa d'Autrichiens, que passant per l'Enbarradère dóna pas a La Fourche amb grau de dificultat III .

Des del cim d'Anayet també es poden veure , Hiru Erregeen Mahaia, Petretxema, Chinebral de Gamueta, Bisaurín, Aspe, Telera, Infiernos, etc. L' Anayet és un volcà que pertany als Pirineus . Se situa al nord d' Aragó ( Espanya ), gairebé a la frontera amb França , i no lluny del volcà d' Ossau .

Aspecte
Es tracta de les restes d'un volcà que es va esfondrar mitja part i només es conserva el que va quedar de la xemeneia. És una cosa semblant al cim de Midi d'Ossau . Gairebé tot el massís d´Anayet es considera restes d´una vella caldera volcànica.
Al peu del cim s'assenten els Ibons d'Anayet , situats a l'Est i a 2.233 metres d'altitud.

Vulcanisme
De l'antiga caldera només en queda el pitó volcànic que és avui el cim Anayet, un lacòlit i un sill . El lacòlit se situa enganxat a aquest pitó, al SO, que és conegut com a punta de les Negres; i el sill , que se situa a l'Est del cim Anayet, on s'assenten els Ibons d'Anayet més grans del conjunt lacustre del massís. L'edat del volcà data del Pèrmic i l' andesita és la roca dominant.

És un dels cims més visitats dels Pirineus. Els senderistes i muntanyencs pugen al volcà des de Formigal , seguint el sender de Gran Recorregut 11 i pujant pels ibons d' Anayet . La pujada comporta certa dificultat, i es una ruta força exigent. També pot arribar-se des de Candanchú , ascendint la "Canal Roya".

Riscs ambientals
Un risc ambiental que es pot trobar és l'ampliació de l'estació d'esquí de Formigal , que podria afectar en gran mesura el paisatge.
Tornem pel mateix camí que hem fet en la pujada, parant als ibons d'Anayet per descansar i gaudir del paisatge de l'entorn més proper.

Informació extreta de la Viquipèdia i de https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/el-portalet-ibon-anayet-pico-de-anayet-77895524