Excursió de Banyeres del Penedès Sant Llorenç Lleger i Ermita de Sant Ponç

Per avui l'amic i company Manel Vila del Olmo que lidera amb ma de ferro el Grup dels Excursionistes dels Dilluns ens ha fet una proposta de itinerari molt interessant per la comarca del Penedès, ja que permet visitar tota una diversitat d'elements d'interès, com diverses Esglésies i ermites , castells, també un pont i aqüeducte Romà. Igualment cases, masies, paisatge natural i fins una reproducció de la Giralda de Sevilla.

Es tracta de fer una ruta circular des de Banyeres del Penedès passant per:
- Castell de Banyeres (0.5 km)
- Castell de Llorenç (3.7 km)
- Aqüeducte romà dels Arcs (5.1 km)
- Església de Sant Jaume dels Domenys (6.6 km)
- Ermita de la Mare de Deu dels Arquets (7.4 km)
- Pont Romà de Cornudella (8.2 km)
- Església De Sant Andreu I Santa Marina A Lleger (9.7 km)
- Ermita de Sant Ponç (13.3 km)

Aquesta es una ruta circular i variada, que combina pistes amb camins i zones de bosc amb rieres, pels indrets més interessants de Banyeres del Penedès, Cornudella, Lleger i Arboç, passant per ermites de la zona com son l'ermita del Arquets i l'ermita de St. Ponç. Aqui posem una mica d'informació dels diversos elements d'interès de l'itinerari:

Banyeres del Penedès és un municipi situat a la part central de la comarca del Baix Penedès, a la depressió penedesenca. Limita al nord amb Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys; a l'est amb l'Arboç; al sud amb Castellet i la Gornal (Alt Penedès) i amb Bellvei, per una estreta franja, i amb Santa Oliva; al sud-oest amb Albinyana; a l'oest amb l'enclavament de l'Albonar (Santa Oliva); i al nord-oest amb la Bisbal del Penedès.
La ruta també passa per les espectaculars torres de guàrdia de Banyeres del Penedès i Lleger.

Són d'interès les restes del castell de Banyeres, encara que actualment només queda en peu una torre de guaita mig enderrocada, de planta circular amb carreus irregulars d'uns dotze metres d'alçada. Anomenada ja l'any 938 com la torre de Guàrdia de Banyeres, en el document de confirmació de les possessions de Lluís d'Ultramar. Hi tingué drets el Monestir de Sant Cugat.

L'ermita de Santa Maria del Priorat, situada al costat del cementiri de Banyeres, és una construcció que tingué primitivament una sola nau d'estil romànic, a la qual s'afegí posteriorment una altra nau amb absis, en època de transició al gòtic. A l'interior cal destacar un sarcòfag de pedra construït en diferents estils des del preromànic fins al gòtic. A l'interior hi ha restes que podrien pertànyer als antics priors. El sagrari és d'estil gòtic. Són interessants el cadiratge de pedra i les rajoles de terra. L'ermita és l'última resta de l'antic priorat benedictí situat en aquest indret.

L'església parroquial de Santa Eulàlia, construïda a finals del segle xvii, en substitució de l'antiga, situada a prop del castell, s'esmenta per primera vegada l'any 1054.

Hi ha també diverses masies notables, disseminades pel terme: la Garita Vella, mas Roig, casa Roja, corral d'en Beina, casa Murada, can Canyís…

Si es parla de Banyeres, hom no pot sinó que parlar de l'Om, arbre centenari, situat a la plaça, a la qual dona nom. Actualment, al costat de l'Om es fan sardanes i castells per la Festa Major i s'engalana per les festes nadalenques.
També és d'interès el Museu Josep Cañas, museu monogràfic de Josep Cañas i Cañas, gestionat per la fundació amb el mateix nom.

Llorenç del Penedès és una vila i municipi de la comarca del Baix Penedès. Està situat gairebé al mig de la comarca, i envoltat pels termes de La Bisbal del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès.
La superfície municipal és relativament petita, només té 4,64 km². El poble reuneix tota la població del municipi, llevat d'unes quantes cases de la urbanització "Priorat de Banyeres".

El nom del poble no prové del seu patronímic, encara que l'església el porti. Prové del terme botànic llor (llorer). Hi ha escrits antics com el Cartulari de Sant Cugat del Vallès on es pot llegir Laurentio. Així el nom llorers, per deformació dialectal de pronunciació hauria passat a llorens i darrerament Llorenç per identificació amb el sant patró de la parròquia.

Sant Jaume dels Domenys és un municipi del Baix Penedès situat a la zona nord-oriental de la comarca.
Accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Montmell, el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca. Els seus límits són: al nord, les Quatre Fites, el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del Montmell; a l'est, la divisòria amb Castellví de la Marca (de l'Alt Penedès) passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb Castellet i la Gornal (també de l'Alt Penedès) coincideix, en part, amb la riera de Marmellar. Al sud-est el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb l'Arboç, al sud amb Banyeres del Penedès i amb Llorenç del Penedès, i a l'oest amb la Bisbal del Penedès.

El terreny té tres sectors ben definits. Al nord de la línia que va del puig de Gomila (413 m) al puig de Llobets (302 m) i al Pi-sol (413 m) és molt accidentat i de natura calcària cretàcia. Més avall hi ha una zona de muntanya baixa, que va dels vessants meridionals del Pi-sol fins a la caseria de la Carronya i que es prolonga per la vall de la riera de Marmellar, des del Colomer a la caseria de la Pujada. Tota aquesta segona zona és suaument ondulada i formada per molasses i saulons miocènics del període pontià. El tercer sector, finalment, corresponent a la part més meridional del terme, és el més poblat i el més productiu; el terreny és integrat per formacions quaternàries diluvials, pròpies de tota la depressió del Penedès.

A més del poble de Sant Jaume dels Domenys, cap de municipi, aquest comprèn els nuclis de Torregassa, Lleger, Cornudella, el Papiolet, l'Arquet, l'Hostal i la Carronya, i les urbanitzacions del Papagai i dels Arquets. Hi ha també un bon nombre de masies, com Llobets, el Gatell, Gomila, Vallfort, entre d'altres. El terme és travessat per una xarxa de carreteres locals que tenen com a eix la que travessa el poble de Sant Jaume dels Domenys i vers el S porta al Vendrell, tot passant per Llorenç del Penedès i Santa Oliva, i en direcció al nord-oest es dirigeix al puig de Montagut de la Plana d'Ancosa, pel Pla de Manlleu. Una ramificació que neix al poble dels Domenys.

Lletger
El poble i antiga quadra de Lletger és situat a la zona sud-oriental del terme, a 2 km del cap de municipi i a la dreta de la riera de Marmellar. El 2005 tenia una població (llegerencs) de 264 h. El terreny és més aviat pla, però el poble és dalt d'un turonet, a 200 m d'altitud, alineat sobretot al llarg de la carretera de l'Arboç, que prové de Sant Jaume dels Domenys. L'església de Santa Marina, que depèn de la de Sant Jaume, és de tradició romànica, sense ornamentació. L'entitat més important és la Societat Cultural i Recreativa de Lleger, que té una sala de teatre. Celebra la festa major a l'octubre i, per Sant Andreu, al novembre, té lloc la festa major petita o diada de Lleger.

El topònim de Lletger, també consignat Lleger, sembla que deriva d'un antropònim, Otger, que tingué el castell de Castellet en succeir Sunifred Amat, a la primeria del segle xi. Atesa la vinculació familiar dels primers Castellet amb els Castellví, no és estranya la possessió d'un lloc del terme de Castellví per un senyor de Castellet. El coll de Lodger és documentat els anys 1023 i 1032, com un lloc dels límits de Castellví. Diversos personatges dels segles xii i xiii duen el cognom de Lletger, però no s'ha trobat documentació que doni a la torre de Lletger una categoria castellera. Fins a l'any 1847 Lleger no fou incorporat al municipi de Sant Jaume dels Domenys; abans, però en aquest mateix segle xix, havia format municipi independent amb el de Llorenç del Penedès.

La Casa Gran del Papiol és una masia de l'Arboç (Baix Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
L'edifici és rodejat per un frondós jardí. Presenta tres plantes. Els baixos tenen una porta d'arc rebaixat de grans dimensions i dues finestres a cada banda de la reixa. Una cornisa el separa del pis noble, el qual consta de tres balcons amb barana de ferro i base. Les golfes tenen un cos central emmarcat per bandes verticals que presenta una finestra coronella, unes arcuacions cegues i una coberta de dues vessants. A cada costat hi ha una finestra quadrada i una coberta plana. L'interior dels baixos presenta una gran entrada i una bonica escala de tipus barroc. Damunt de la porta d'accés hi ha la següent inscripció: "1798. Joan Vidal y Batlle". La casa és l'habitatge dels amos i fou construïda en el 1798
Sant Ponç del Papiol és una capella del municipi de l'Arboç protegida com a bé cultural d'interès local. És un edifici d'origen romànic del segle xiii que ha patit moltes reformes. Des del 1070 està documentat el nucli del Papiol com una de les possessions del castell de Castellet.

Descripció
La capella, d'una sola nau i coberta amb un embigat de dues vessants, presenta una portalada de punt rodó i campanar de cadireta de dos cossos. Damunt la portalada hi ha un escut de pedra, on veiem un corn de banya i un lleó rampant. El mur lateral està sostingut per una sèrie de contraforts.

El 1304, Sant Ponç de Papiol era l'església parroquial de l'Arboç. El 1343 feu testament Pere Aymerich, senyor del castell del Papiol, pel qual es decretava que ell, la seva muller i els seus dos fills fossin enterrats a l'església de Sant Ponç. Posteriorment (1429) es produïa, per decret episcopal, la unió de l'església de Sant Ponç i la de Banyeres, per raó d'un terratrèmol que enrunà la casa rectoral; malgrat tot, el rector de Banyeres hi havia de celebrar missa el dia de Sant Ponç i cada quinze dies.

Informació extreta de la Viquipèdia , Turisme del Penedès i de https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/banyeres-del-penedes-llorenc-del-penedes-aqueducte-dels-arcs-sant-jaume-dels-domenys-cornudella-lle-159870276