Excursió per les fonts de Santa Maria de Martorelles

Avui amb el grup d'Excursionistes del Dilluns que lidera el meu amic i company de tantes excursions en Manel Vila del Olmo ens ha proposat de fer una ruta circular des de Santa Maria de Martorelles passant per:
- Església de Santa Maria de Martorelles (0.2 km)
- Font de Baix (0.4 km)
- Font Sunyera (1.4 km)
- Font de Sant Domènec i del Ca (1.7 km)
- Font del Ferro (2.7 km)
- Font de la Teula (3.2 km)
- Dolmen de Castellruf (3.7 km)
- Turó de Castellruf (3.9 km)
- Font de la Mercè (5.9 km)
- Salt de Can Ros (6.4 km)
- Bassa de Can Girona (6.8 km)
- Font de Beu i Tapa (7.5 km)
I acabar de nou a l'aparcament del centre de Martorelles. La ruta a grans trets segueix un itinerari local senyalitzat per la Diputació de Barcelona amb el nom de SL- C 120

1. PER L'ENTORN DE LA FONT SUNYERA

No es el nostre cas, però sinó disposem de vehicle també arribarem a Santa Maria de Martorelles amb l’autobús de les línies 355 o 356 de la companyia Sagalés, que surten de l’estació de França de Mollet i ens deixen a la plaça de Joan Matons. Prenem el carrer de la Font del Ca, que ens porta al final de la carretera enquitranada. Continuarem per la pista, on trobarem senyals de l’SL-C 120, que seguirem durant tot el nostre itinerari.
Aquesta pista segueix el recorregut del torrent de la Font de Baix. Deixarem una pedrera abandonada a l’esquerra i de seguida arribarem a un espai ampli presidit per grans plàtans: som a la font Sunyera. La font està construïda en una petita balma just a sota de la pista i al seu davant hi ha un escampall de blocs de pedra provinents d’una antiga pedrera. L’aigua ve d’una mina antiga que proveïa la població de Santa Maria de Martorelles fins que l’any 1932 va arribar-hi l’aigua canalitzada.

2. L’ALZINAR HUMIT
El camí que hem de seguir surt just del costat de la font i s’enfila cap a la pista. Tirem a
l’esquerra, com si tornéssim enrere. De seguida trobarem un trencall, on continuarem
tot recte per un sender que plana uns 100 m i fa un gir de 180o per enfilar-se per dins
del bosc. Som dins d’un alzinar ben constituït amb un sotabosc espès. La humitat hi és alta i als talussos trobem molses i falgueres. Guanyem alçada tot flanquejant cap al sud.
Aviat arribem a la font del Ca, també coneguda com a font de Sant Domènec, situada en unes antigues feixes i equipada amb una gran taula, on parem per esmorzar.

3. LA FONT DEL FERRO I LA FONT DE LA TEULA
Continuem pujant per l’alzinar. El camí guanya alçada fent algunes ziga-zagues fins que s’ajeu i s’encara clarament al sud. Font del Ca o de Sant Domènec, Santa Maria de Martorelles. Ruta de les Fonts de Santa Maria de Martorelles 89 90

La font de la Mercè està situada al fons del torrent de Can Gurri, també conegut amb el nom de sot dels Verns, en un espai ampli vorejat per uns quants plàtans de grans dimensions. La font raja, amb un bon cabal, del talús est d’aquesta esplanada en
un mur de pedra construït els anys setanta del segle xx.
Una llegenda explica que dos llenyataires que serraven una alzina a prop de la font van veure que la serra se’ls encallava i que no podien acabar la feina. El capatàs els va dir que ho deixessin córrer, però l’endemà l’alzina va aparèixer tombada, tenia el cor
buit i el capatàs havia desaparegut per sempre. Els terrenys on es va construir
aquesta font són propietat de l’Ajuntament de Barcelona. La font de la Mercè

Al Parc de la Serralada Litoral s’hi poden trobar, entre altres, els hàbitats següents:
G Pinedes de pi blanc i de pi pinyer G Alzinar litoral amb sureres i algun roure
G Màquies G Boscos de ribera ECOSISTEMA

Al cap d’uns 150 m arribem a un trencall. El camí que segueix recte ens portaria a la
font del Ferro, situada en una fondal d’avellaners i falgueres. Nosaltres girarem a mà
esquerra gairebé 180o per continuar pujant en direcció al nord-est fins a arribar a la
font de la Teula. Queda una mica apartada del camí. Per arribar-hi cal enfilar-se per una petita coma que acaba en una paret granítica coberta de cabells de Venus, una falguera
típica de racons humits. La font està enganxada a la part baixa de la paret, al seu extrem nord.

4. CANVI DE VESSANT
Després de la font de la Teula el camí puja decidit fins a arribar a una ampla pista que
prenem a la dreta i que ens durà al coll just sota el turó de Castellruf. Fora del nostre
itinerari hi tenim el castell; el poblat ibèric de Castellruf, dalt del turó que hi ha a l’esquerra, i el dolmen de Castellruf, a la dreta.

El nostre itinerari travessa el coll i emprèn la davallada cap al sot dels Verns,
al vessant contrari del turó de Castellruf. L’ampla pista baixa amb fort pendent i ens
ofereix magnífiques vistes dels cingles de Bertí, els Pirineus i el Montseny.

5. LA PLANA EMBOSCADA
En arribar al sot dels Verns, al fons de la Parc de la Serralada Litoral 91
La font Sunyera raja tot l’any. Està situada en un talús i el broc que aboca l’aigua en un petit toll està situat en una petita cavitat en forma d’arc de mig punt. Aquesta petita construcció està arrebossada i acolorida amb sulfat de ferro. Just davant de la font hi ha un escampall de blocs de granit. Provenen d’una pedrera veïna i actualment la gent
que visita la font els fa servir de taula o de seient. Tanquen l’esplanada un seguit de grans plàtans.

En pocs minuts, arribarem a la font de la Mercè, situada en un espai ampli voltat de plàtans i punt de trobada habitual dels habitants de Santa Maria de Martorelles.
Després de visitar la font seguim la pista cap a ponent que ens durà a Can Girona.
Passada la casa trenquem a l’esquerra per un sender que segueix el torrent i que ens
conduirà fins al cementiri de Santa Maria de Martorelles. Només cal agafar el carrer
enquitranat que ens portarà a la carretera i seguir-la a mà esquerra fins a la plaça de
Joan Matons, on s’alça el menhir de Castellruf, d’uns 5.000 anys d’antiguitat. Aquest
menhir va ser descobert l’any 1960 a prop del dolmen de Castellruf. Aquí també podrem agafar l’autobús de tornada. I nosaltres anar fins a l'aparcament.

Alguna dada del que hem vist

El Dolmen de Castellruf es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Martorelles (Vallès Oriental).

Descripció
A priori sembla un dolmen simple o cista, però podria tractar-se també d'una galeria, amb un període d'ocupació durant el calcolític. No s'hi han fet excavacions rigoroses per esbrinar-ho. Presenta un estat força correcte i sembla que no hi manca cap de les peces. La cambra, tancada per quatre lloses verticals, fa 1,60 metres de llarg per 1,50 metres d'ample i tot just 0,60 m d'alçària. La coberta la formen dues lloses treballades de forma triangular, que tapen completament la cambra. Hi ha abundància de pedres granítiques al voltant que podrien ésser del túmul, el qual es calcula que fa uns 7 metres de diàmetre.

Apareix esmentat per Josep Estrada i Garriga el 1955, però sembla que fou descobert per mossèn Fàbregues, del seminari de la Conreria. Segons explica una persona de Santa Maria de Martorelles (la qual, de jovenet, feia de pastor en aquesta zona), entre els anys 1939 i 1942 un grup de 5 o 6 religiosos amb els hàbits arromangats feien excavacions al mig del bosc, suposadament treballant en aquest dolmen.

El poblat ibèric del Turó de Castellruf es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Santa Maria de Martorelles (el Vallès Oriental), sobre el turó homònim.

Descripció
És un oppidum que va estar habitat entre els segles V i II aC. Els sondejos han permès establir una etapa de màxima ocupació durant el segle iii aC. Ocupa una extensió aproximada de mitja hectàrea, delimitada per una muralla d'1,15 m d'amplada mitjana. Tots els elements estructurals són de pedra, s'assenten sobre la roca mare i en segueixen les irregularitats.

Tot i haver patit un nivell important d'incendi, encara es poden observar habitatges parcialment excavats a la roca, amb sòl d'argila i normalment una llar de foc a l'interior. També es conserven diversos fragments de muralla a les bandes est i sud. Tot el conjunt està molt embardissat, de manera més o menys intencionada, per tal de dificultar-ne l'accés i preservar-ne les restes.

Pujant pel corriol d'accés, el primer que trobarem és un petit pou o sitja. A partir d'ací, el caminet traça un itinerari més o menys circular que seguirem en sentit contrari a les agulles del rellotge. A banda i banda anirem trobant restes d'estances, la majoria cobertes de bardissa, fins a arribar a la banda nord del turó de Castellruf. Allà hi ha un seguit de 8-10 habitatges perfectament visibles i alineats, la part exterior dels quals és un tram de muralla. El camí continua girant en direcció sud, fins a arribar a una roca. Passant amb precaució per damunt, tornem a la sitja on hem començat el recorregut.
A escassos metres es troba també el dolmen de Castellruf i també hi fou trobat el menhir de Castellruf, que fou traslladat dins la vila de Santa Maria.

El castell de Castellruf és un edifici de Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental) declarat bé cultural d'interès nacional. Era un castell avui desaparegut, que estava situat al turó de Castellruf, vora l'antic poblat ibèric del Turó de Castellruf, però en les excavacions arqueològiques no s'han trobat restes medievals.

Història
El terme del castell de Ruf és esmentat per primera vegada l'any 1060. La primera referència pròpiament del castell de Ruf és del 1141, quan Berenguer Bernat de Cabanyes el donà a la seva filla Adelaida amb totes les seves pertinences. El 1159 la mateixa Adelaida el cedeix a Guerau, el seu marit, i els seus fills. El 1175 Guerau va fer testament abans d'anar a Tolosa amb el rei, i llega el castell de Ruf i totes les seves pertinences a favor del seu fill Pere de Rocavert. El 1255 Bernat de Sant Vicenç era el senyor del castell de Ruf. D'aquesta fortalesa depenia la parròquia de Santa Maria de Martorelles.

Informació extreta de la Viquipèdia i Triptic de la Diba