GR-92 - De Lloret a Blanes

De Lloret a Blanes


Agradable recorregut del camí de Ronda per anar a peu de Lloret de Mar a Blanes passant per la costa i per esplendits acantilats i boscos de pins i alsines.

La ruta surt de Lloret de Mar i resegueix el GR-92, passa per la Platja de Fenals, Punta Garbí, Jardins de Santa Clotilde, ermita de Sta. Cristina, Jardi Botànic Pinya de Rosa, Turó de St. Joan, Castell de St. Joan, Blanes, Platja de Blanes, sa Palomera.

Els Jardins de Sta. Clotilde

Els Jardins de Santa Clotilde es troben en un paisatge de gran bellesa, en un penya-segat amb vistes impressionants sobre el mar, a Lloret de Mar. Aquest jardí botànic, dissenyat el 1919 per Nicolau Maria Rubió i Tudurí, es caracteritza per la clara influència italiana i la coherència formal que existeix entre el jardí i l'obra arquitectònica de l’entorn.

Els jardins acullen diverses escultures de marbre i es caracteritzen per l'absència de flors, fet que contrasta clarament amb la gran varietat de plantes.

Ermita de Santa Cristina:

Està situada a 3,5 km del centre de Lloret. La primera notícia que se'n té és de l'any 1376. El temple actual és de finals del segle XVIII, és d'estil neoclàssic i té un riquíssim altar major de marbre fet a Itàlia, i una interessant col·lecció d'ex-vots i de vaixells en miniatura.

Sota el "Pi Centenari" se celebra, per la Festa Major (diada de Santa Cristina, 24 de juliol), l'esmorzar de germanor de tots els pescadors, on es menja el típic "estofat".


Història

La presència humana en el territori de l’actual terme de Blanes possiblement es remunti a la Prehistòria. Però, de fet, les primeres notícies clares sobre els pobladors de la nostra contrada es refereixen a la societat ibèrica pre-romana. Alguns autors clàssics esmenten la seva existència abans del segle III aC i la situen entre Empúries i Barcelona al costat del riu Larnum.

El poblat iber possiblement estigué situat en el vessant sud de la muntanya de Sant Joan i, per les restes trobades, sembla que en el cim hi hagué un lloc de guaita que servia per comunicar-se amb els altres poblats de la zona com ara el de Mont Barbat.